Termes anatòmics de localització

termes anatòmics de localització
(S'ha redirigit des de: Regió dorsal)

Els termes anatòmics de localització estàndard tracten de manera inequívoca l’anatomia dels animals, inclosos els humans.

Tots els vertebrats (inclosos els humans) tenen el mateix pla corporal bàsic: són estrictament i bilateralment simètrics en les primeres etapes embrionàries i, en bona part, simètrics bilateralment en l'edat adulta.[1] Si es divideixen pel centre, tenen una meitat esquerra i dreta especularment iguals (o gairebé).[2] Per aquestes raons, els termes direccionals bàsics es poden considerar que s'utilitzen en els vertebrats. Per extensió, s’utilitzen els mateixos termes per a molts altres organismes (invertebrats).

Posició anatòmicaModifica

 
Posició anatòmica, amb termes d'ubicació
 
Decúbits

L'animal pot modificar la seva posició en el medi, però a més, qualsevol de les seves parts pot variar al seu torn respecte a la resta del cos. Per això és important que les referències descriptives dels organismes es realitzin pel que fa a la posició anatòmica estàndard .

No hi ha una definició formal de la posició anatòmica estàndard emprada en el camp de la Zoologia. Aquesta postura es pot definir lliurement com la posició en la qual l'animal està en descans i qualsevol de les seves parts en línia recta.

Pel que fa als animals amb simetria bilateral, entre els quals s'inclouen els vertebrats, pot afinar i establir la postura anatòmica estàndard com aquella en què l'animal està parat, dret i mirant endavant.[3]

Pel que fa als humans, la posició anatòmica estàndard segueix les pautes indicades per a la resta de vertebrats, però, com bípedes, inclou els següents elements: el cos erecte (de peu ), amb la cap i coll també erectes, mirant al capdavant, cap endavant, amb els braços estesos cap avall, a cada costat del cos, amb els palmells de les mans donant cap endavant (avantbraços en supinació), les puntes dels dits mirant al capdavant, les cames esteses i lleument separades (en abducció), i els turmells i peus igualment estesos (de puntetes, amb la punta del peu assenyalant cap al front). En relació a la cara, aquesta queda mirant al capdavant. En aquesta posició, el ventre (palmell) de cada mà és de situació 'ventral' o anterior, mirant cap endavant, però la planta de cada peu (ventre) mira cap enrere i és de posició dorsal o posterior.

Situat en una taula de dissecció, la posició del cos humà es troba en decúbit supí. És la posició que presenten els cadàvers preparats per a l'autòpsia, amb els braços rotats cap a fora de manera que els polzes queden allunyats del tronc i els palmells endavant.[4][5] El que abans mirava cap endavant ara mira cap amunt i el que abans mirava cap enrere mira ara cap avall.

Pla de FrankfurtModifica

També conegut com a pla aurículo-orbital, el pla de Frankfurt es va adoptar al Congrés Mundial d'Antropologia que es va celebrar a l'esmentada ciutat alemanya el 1884, com la posició anatòmica estàndard del crani humà.

El pla horitzontal està delimitat per l'extrem inferior de l'òrbita esquerra i el marge superior d'ambdós meats auditius externs.

Aquesta posició estàndard pot ser també emprada per als homínids i fins i tot per a la totalitat dels primats, però no per a altres grups animals.

Plans, eixos i punts de referència per estudiar el cos humàModifica

Plans anatòmicsModifica

Els plans anatòmics són plans imaginaris que passen per el cos en posició anatòmica. N'hi ha tres:

 
Plans anatòmics

Relatius al cosModifica

  • Pla frontal: Qualsevol pla vertical, paral·lel a l'eix major del cos, perpendicular al pla sagital i que divideix el cos en una part frontal i una dorsal.
  • Pla horitzontal: Qualsevol pla transvers perpendicular a l'eix longitudinal del cos.
  • Pla sagital: qualsevol dels plans verticals que passen pel cos o per un membre o òrgan, paral·lels al pla medià, i el divideixen en una part esquerra i una part dreta.

Relatius a un membre o òrganModifica

  • Pla axial: El que és paral·lel a l'eix longitudinal d'una estructura.
  • Pla transvers: Pla horitzontal que estableix angles rectes amb l'eix longitudinal d'una estructura.

Eixos anatòmicsModifica

Eix anteroposterior
El definit pels extrems o regions cranial (anterior) i caudal (posterior).[6][2]
Regió cranial

També dita extrem anterior o cefàlic, es defineix per la posició de la part anterior del cap. En els animals bípedes, en lloc d'anterior s'empra el terme superior.

Regió caudal
També conegut com a extrem posterior està definit per la regió de la cua o pol oposat al cap.

Eix anteroposteriorModifica

El definit pels extrems o regions craneo (anterior) i caudal (posterior).[6][2][7]

Regió cranialModifica

També anomenat extrem anterior, rostral o cefàlic, es defineix per la posició frontal del cap. En animals bípedes, d'anterior s'empra el terme superior.

Regió caudalModifica

També conegut com a extrem posterior està definit per la regió de la cua o pol oposat al capdavant. En animals bípedes, en lloc de posterior s'empra el terme inferiors, si bé és cert els eixos transversals pots ser verticals però alhora anteroposterior

Eix dorsoventralModifica

El definit pels extrems o regions dorsal i ventral.

Regió dorsalModifica

En els vertebrats quadrúpedes, es defineix la regió dorsal com la que quedaria més allunyada del sòl si es dividís el cos per la meitat emprant un pla imaginari paral·lel a aquest. Per extensió, en altres animals no vertebrats el cos adquireixi una postura anatòmica estàndard l'eix major sigui paral·lel al sòl es considera regió dorsal la delimitada de la mateixa manera. En els bípedes, la regió dorsal és el resultat de girar el pla traçat els mateixos 90° que l'eix major del cos de l'animal.

En els vertebrats, aquesta regió coneix àrees amb denominacions específiques:

Regió ventralModifica

Traçant el mateix pla emprat per a la definició de la regió dorsal, es coneix com a regió ventral la que queda més propera a terra i que com aquella, té també àrees amb denominacions específiques: la que queda més propera a terra i que com aquella, té també àrees amb

Parts del tòraxModifica

Regió pectoralModifica

La delimitada per la caixa toràcica, de manera que també és coneguda com a regió toràcica ventral. Pit és un dels noms emprats popularment per referir-s'hi.

Regió abdominalModifica

La delimitada per la cavitat homònima. També es coneix com a abdomen o ventre.

Eix lateralModifica

També conegut com a eix esquerra-dreta és el definit pels costats de l'animal prenent com a referència el pla perpendicular a terra que divideix el cos per l'eix major.

Delimita els costats dret i esquerre que es prenen sempre referits a l'animal i mai respecte a un possible objectiu que estigués davant seu.

Eix lateromedialModifica

L'eix lateromedial discorre entre el punt mitjà del cos i un dels costats (esquerre o dret).

Resulta obvi que l'extrem lateral és el corresponent a qualsevol dels costats del cos, i l'extrem medial el que se situa a l'interior d'aquest.

Eix proximal-distalModifica

Els extrems proximal i distal que delimiten aquest eix, són emprats per definir la posició que ocupen els apèndixs del cos pel que fa a aquest.

Extrem proximalModifica

És el més proper al cos de l'animal. En el cas de les extremitats, serien els extrems proximals els caps de l'húmer i del fèmur, és a dir, les articulacions dels membres amb el tronc.

Extrem distalModifica

És el més allunyat del cos de l'animal. Les falanges de mans i peus i la punta de les banyes, les orelles o de la cua serien els extrems distals d'aquests apèndixs.

Línies corporalsModifica

Els punts oposats i els eixos delimitats per aquests, es projecten en la superfície del cos formant quatre línies paral·leles a l'eix antero-posterior:

Línia mitjana dorsalModifica

Línia imaginària que discorre entre els extrems cranial i caudal dividint la regió dorsal en dues meitats: esquerra i dreta. En animals vertebrats discorre paral·lela a la columna vertebral.

Línia mitjana ventralModifica

Línia imaginària que discorre entre els extrems cranial i caudal dividint la regió ventral en dues meitats: esquerra i dreta.

Línies mitjanes lateralsModifica

Línies imaginàries que discorren entre els extrems cranial i caudal dividint les regions laterals dreta i esquerra en dues meitats cadascuna: dorsal i ventral.

ReferènciesModifica

  1. Wake, 1992, p. 1.
  2. 2,0 2,1 2,2 Hickman, C. P., Jr., Roberts, L. S. and Larson, A. Animal Diversity. McGraw-Hill 2003 ISBN 0-07-234903-4
  3. Campbell and Reece (2005)
  4. Marieb (1995)
  5. Tortora and Derrickson (2006)
  6. 6,0 6,1 Kardong (2005).
  7. Wischnitzer, S. (1993) Atlas and Dissection Guide for Comparative Anatomy (5th ed.) W.H. Freeman, New York. ISBN 0-7167-2374-3

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Diccionari Enciclopèdic de Medicina.
  • Atkins, B.T., Duval, A., Lewis, H.M.A., and Milne, R.C. (1993) Collins-Robert French-English, English-French Dictionary (2nd ed.) HarperCollins, Glasgow UK and Le Robert, Paris, France. ISBN 0-06-275513-7.
  • Barber, K., ed. (1998) The Canadian Oxford English Dictionary. Oxford University Press, Don Mills, ON, Canada. ISBN 0-19-541120-X.
  • Campbell, N.A. and Reece, J.B. (2005) Biology (7th ed.) Pearson, San Francisco, CA, USA. ISBN 0-8053-7166-4.
  • Hickman, C.P., Jr., Roberts, L.S. and Larson, A. (2003) Animal Diversity (3rd ed.) McGraw-Hill, New York, NY, USA. ISBN 0-07-234903-4.
  • Houseman, J. (2003) Digital Zoology, v. 2.0. McGraw-Hill, New York, NY, USA. ISBN 0-07-256481-4.
  • Kardong, K. (2005) Vertebrates: Comparative Anatomy, Function, Evolution (4th ed.) McGraw-Hill, New York, NY, USA. ISBN 0-07-290956-0.
  • Marieb, E.N. (1995) Human Anatomy and Physiology (3rd ed.) Benjamin/Cummings, Redwood City, CA, USA. ISBN 0-8053-4281-8.
  • Miller, S.A. (2002) General Zoology Laboratory Manual (5th ed.) McGraw-Hill, New York, NY, USA. ISBN 0-07-252837-0 (Mix from ISBN 0-07-243559-3).
  • Ruppert, E.E., Fox, R.S. and Barnes, R.D. (2004) Invertebrate Zoology: A Functional Evolutionary Approach (7th ed.) Thomson, Belmont, CA, USA. ISBN 0-03-025982-7.
  • Tortora, G.J. and Derrickson, B. (2006) Principles of Anatomy and Physiology (11th ed.) Wiley, Hoboken, NJ, USA. ISBN 0-471-68934-3.
  • Wischnitzer, S. (1993) Atlas and Dissection Guide for Comparative Anatomy (5th ed.) W.H. Freeman, New York. ISBN 0-7167-2374-3.
  • Prometheus Texto y Atlas de Anatomía 2ª edición. Tomo 1 Anatomía general y Aparato Locomotor.
  • Gray Anatomía para estudiantes Elsevier

Enllaços externsModifica