Viquipèdia

Regnes vikings de Noruega

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Regnes víkings de Noruega)

Els regnes vikings de Noruega (també anomenats Fylki i Ríki) foren petits territoris governats per nobles que tenien categoria de monarques absoluts. Aquests territoris formaren després el Regne de Noruega. Abans de la unificació de Noruega l'any 872 per Harald I, i durant el període de fragmentació després de la seua mort, el país es dividia en petits regnes, alguns grans com una petita vila i altres no diferien massa de l'actual divisió territorial com a comtats.

En temps primerencs d'Escandinàvia, cap al 700, hi havia un cert nombre d'entitats polítiques a Noruega. No se'n sap exactament quantes, ja que fluctuaven constantment amb herències i conquestes, però sembla que durant l'era vikinga, almenys hi havia nou regnes ben documentats a la Noruega occidental.[1] L'arqueòleg Bergljot Solberg, basant-se en fonts històriques, en calcula una vintena en l'actual estat.[2]

No hi ha una font escrita fiable que detalle el títol que tenien els governants d'aquestes entitats: reis, prínceps o jarls, tampoc sobre les fronteres definides entre uns i altres. Les sagues reials que esmenten aquests regnes no s'escriuen fins ben entrats els s. XII i XIII; per això n'hi ha un cert grau d'error. D'altra banda, la informació dels poemes dels skalds procedia sobretot de la tradició oral, i la fiabilitat de les dades continua debatent-se entre els historiadors. Entre les sagues destaca Heimskringla de Snorri Sturluson, que esmenta als governants d'aquests territoris com konungr (o rei), a Agder, Alfheim, Hedmark, Hordaland, Nordmøre, Romsdal, Rogaland, Romerike, Sogn, Solor, Sunnmøre, Trondelag, Vestfold[3] i Viken. En el cas d'Hålogaland, el títol del governant era jarl (equivalent a comte), entre els quals ressaltaven els jarls de Lade a Trondheim, de gran influència política i militar, i els jarls de Møre. Depenent de la saga o la font d'informació, als governants també se'ls esmenta com a reis, hersirs, jarls o prínceps. Al llarg del s. IX, alguns dels territoris més menuts s'uniren fins a formar zones més àmplies, fins que Harald I unificà el regne sota el seu poder; de llavors ençà, molts d'aquests antics regnes es convertirien en comtats sota autoritat reial i amb alguna que altra temptativa de recobrar la independència.

Història modifica

Anterior a l'era vikinga hi ha un buit en la història de la zona d'uns centenars d'anys, però l'historiador Jordanes[4] hi trobà zones amb els mateixos noms o semblances, petits regnes i nobles desconeguts hui. La font prèvia més fiable de l'historiador romà Claudi Ptolemeu dona breus cites sobre Noruega i els chaedini ('gent del país'). Potser la diferència entre els regnes no era prou important com per citar-los individualment. Abans Corneli Tàcit a Germania, capítol 44, descriu els suions, que estaven dividits en «civitates» (regnes?) al llarg de la costa escandinava i era un poble amb una flota inusual amb una mena especial de naus: tenien extrems semblants (aparentment sense proa ni popa) i es desplaçaven pels bancs costaners amb rems,[5][6] per això no es diferenciaven gaire dels coneguts drakkar vikings de buc tinglat.[7] Aquests regnes arribaven fins a l'Àrtic, o almenys fins a zones on els dies eren molt llargs.[8]

Sembla clar que la Noruega habitada durant els temps de l'Imperi romà tenia la mateixa identitat cultural que Suècia, anomenats suions en fonts llatines.

Els regnes noruecs modifica

Les il·lustracions es basen en fonts procedents de diverses sagues nòrdiques del s. XIII. La fiabilitat històrica n'està discutida.
  •  
    Regnes noruecs cap al 820 d. de C. a la mort de Gudrød el Caçador. Els més importants eren Vestfold (vermell), Hålogaland (morat), Alvheim (groc) i Agder (verd).
  •  
    Regnes noruecs cap a 860 d. de C. a la mort de Halfdan el Negre. En vermell s'indica el regne heretat per Harald I.
  •  
    Regnes noruecs cap a 872 d. de C. (el regne unificat es mostra en vermell) abans de la definitiva batalla de Hafrsfjord.
  •  
    Divisió del regne del rei Harald I cap a 930 d. de C. En groc són regnes noruecs assignats als fills d'Harald i afins, en vermell els territoris sota el poder del Gran Rei, en morat els territoris dels jarls de Lade i en taronja els dominis dels jarls de Møre.
  •  
    Divisió del regne després de la batalla de Svolder (1000) entre Suècia (en groc), Dinamarca (en vermell) i els Jarls de Lade (en morat).
  •  
    Unificació de Noruega durant el regnat de Olaf II cap a 1020 d. de C. En color salmó Finnmark, territoris subjugats dels lapons que pagaven tribut als reis de Noruega.

Fylki (petits regnes) modifica

Frostuping (c. 850) modifica

  • þróndalog interior
    • Verdœlafylki
    • Sparbyggjafylki
    • Eynafylki
    • Skeynafylki
  • þróndalog exterior
    • Strindafylki
    • Orkdoelafylki
    • Stiordœlafylki
    • Gauldœlafylki
    • Nordmoeri
    • Herjárdalr
    • Eystridalir
    • Gudbrandsdalir
    • Raumsdoelafylki
    • Fyrðafylki

Gulating (c. 850) modifica

  • Sygnafylki
  • Hórdafylki
  • Rygjafylki
  • Egtafylki
  • Graenafylki
  • þelamǫrk
  • Alfheimar (hui pertany a Suècia)
  • Vestfold
  • Vilgumork
  • Valdres
  • Hringariki
  • Numadalr (Numedalen)
  • Haddingjadalr

Eidsivating (c. 850) modifica

Vennesla (hui pertany a Dinamarca) modifica

Gautaland (hui pertany a Suècia) modifica

Halsingjaland modifica

  • Sunhed
  • Skœn
  • Norðanstig

Finnmark modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Bjørn Ringstad, Vestlandets største gravminner. Et forsøk på lokalisering av forhistoriske maktsentra (Bergen, 1986).
  2. ↑ Bergljot Solberg, Jernalderen i Norge (Oslo, 2000).
  3. ↑ En algún momento de la historia, Vestfold comprendía también algunos de los territorios mencionados
  4. ↑ Origen dels gots segons Jordanes. Recopilació de diverses fonts. Pàgina web de la Societat Xilena d'Estudis Medievals.
  5. ↑ Randsborg, K. Roman Reflections: Iron Age to Viking Age in Northern Europe. Bloomsbury Publishing, 2015, p. 81. ISBN 978-1-4725-7954-6 [Consulta: 23 desembre 2021]. 
  6. ↑ Tácito, C.C.. La Germania y la vida de Julio Agricola (en castellà). Imprenta real, 1794, p. 46 [Consulta: 23 desembre 2021]. 
  7. ↑ Tàcit, Origen i territori dels germànics (en llatí, De origine ac situ Germanorum): edició electrònica en francés, comentada i amb mapes, d'accés lliure en Bibliotheca Classica Selecta.
  8. ↑ CAYO CORNELIO TÁCITO, Agrícola. Germania. Diálogo sobre los oradores, Editorial Gredos: Madrid, 1988 [1ª edición, 3ª impresión]. ISBN 84-249-0067-7

Bibliografia modifica

  • Angelo, Richard Oram, and Frederik Pedersen. Viking Empires. Cambridge University Press, 2005 ISBN 0-521-82992-5.
  • Ekrem, Inger (editor), Lars Boje Mortensen (editor) i Peter Fisher (traductor) (2003). Historia Norwegie. Museum Tusculanum Press. ISBN 87-7289-813-5.
  • Finnur Jónsson (1912–15). Den norsk-islandske skjaldedigtning. København: Den arnamagnæanske kommission.
  • Finnur Jónsson (1923). Den oldnorske og oldislandske litteraturs historiï. København: G.I.C Gads forlag.
  • Finlay, Alison (editor i traductor) (2004). Fagrskinna, a Catalogue of the Kings of Norway. Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-13172-8.
  • Kouri, E. I., Torkel Jansson i Knut Helle (2003). The Cambridge History of Scandinavia. Cambridge University Press. ISBN 0-521-47299-7.
  • Midgaard, John (1963). A Brief History of Norway. Oslo.
  • Naess, Harald S. (1993). A History of Norwegian Literature. University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-3317-5.
  • Nicholson, Helen (2003). Medieval Warfare: Theory and Practice of War in Europe, 300–1500. Palgrave Macmillan. ISBN 0-333-76331-9.
  • Sawyer, Peter Hayes i Birgit Sawyer (1993). Medieval Scandinavia: From Conversion to Reformation, Circa 800–1500. University of Minnesota Press. ISBN 0-8166-1739-2.
  • Saxo Grammaticus (editat per J. Olrik i H. Ræder) (1931). Saxonis Gesta Danorum. Hauniæ: Munksgaard.
  • Snorri Sturluson (traduït per Lee M. Hollander). (1991). Heimskringla : History of the Kings of Norway. University of Texas Press. ISBN 0-292-73061-6.
  • Sverrir Jakobsson (2002). "Erindringen om en mægtig personlighed : den norsk-islandske historiske tradisjon om Harald Hårfagre i et kildekristisk perspektiv" in Historisk tidsskrift 2002, vol. 81, pàg. 213-30. ISSN 0018-263X.
  • Theodoricus monachus (traduït i anotat per David i Ian McDougall amb introducció per Peter Foote) (1998). The Ancient History of the Norwegian Kings. Viking Society for Northern Research. ISBN 0-903521-40-7.
  • Jones, G. Oxford University Press. A History of the Vikings. 2.ª, 1984. ISBN 0-19-285139-X. 
  • Governants de Noruega (2011), Books LLC, [[Special:BookSources/1232476919|ISBN 1-232-47691-9.]]

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Regnes_vikings_de_Noruega&oldid=32872385»