Reguard

poble de Senterada

Reguard és un poble del terme municipal de Senterada, a la comarca del Pallars Jussà. Està situat uns 2,5 km al sud-sud-est en línia recta del cap de municipi, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble de Lluçà és molt a prop i al nord de Reguard.

Infotaula de geografia políticaReguard
Senterada. Reguard 5.JPG
El poble de Reguard, des de migdia Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 18′ 14″ N, 0° 56′ 27″ E / 42.3039°N,0.9409°E / 42.3039; 0.9409
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSenterada Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud793,6 m Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Reguard

S'hi accedeix per una pista asfaltada que hi mena directament des de la carretera esmentada, que comença aproximadament en el punt quilomètric 316,5, i arrenca cap al nord-est per pujar fins a Lluçà en poc més d'un quilòmetre. Just quan la pista de Lluçà trenca cap al nord, comença una altra pista cap al sud-est, que segueix el barranc de Sant Joan, el travessa i després comença a enfilar-se cap al sud-est, per arribar, fent força revolts, al poble de Reguard en 1,5 km. Està tot ben indicat.

EtimologiaModifica

Segons Joan Coromines,[1] dues són les hipòtesis per explicar el topònim Reguard. D'una banda, podria tractar-se d'un origen germànic, a partir d'un nom propi del tipus Reguhard, Hrodward, Ricward o Redward. Podria haver estat, a l'alta edat mitjana, el nom del senyor del lloc. D'altra banda, podria venir del català antic reguard (perill militar o exposició a un atac). Malgrat que la segona podria sembla a primera vista la més acceptable, Coromines no es defineix ben bé per cap de les dues.

HistòriaModifica

El poble havia pertangut a la Varvassoria de Toralla. En el Fogatge del 1553 hi consta un sol foc[2] (uns 5 habitants).

L'església de Reguard està dedicada a sant Feliu, i és sufragània de Santa Maria de Gràcia de Senterada.

El 1812, Reguard constituí el seu ajuntament, a partir de les disposicions emanades de la Constitució de Cadis. Tanmateix, no el pogué mantenir més enllà del febrer del 1847 a causa de les noves lleis municipals que fixaren en 30 el nombre mínim de veïns (caps de família contribuents i electors) per a poder tenir ajuntament propi. Reguard s'agregà en aquell moment a Senterada.

El 1831, el senyoriu de Reguard era en mans de N. Berenguer. El poble tenia en aquell moment 20 habitants.

 
Una casa del poble, ara en ruïnes

Pascual Madoz[3] parla de Reguart en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Hi diu que el poble és en un tossal arrecerat a llevant per una muntanya més alta que el protegeix dels vents d'aquell costat. Té un clima sa. Formaven el poble 7 cases, amb una font ran d'una d'elles. Hi passa el barranc de Monsó, que serveix per a regar prats. El territori del poble és muntanyós, trencat i fluix, i s'hi cull llenya d'esbarzers i arbusts. S'hi cull ordi, civada, espelta, vi, oli, patates, mongetes i altres llegums. S'hi criaven ovelles i cabres, i hi ha caça de perdius i conills, i pesca de barbs i truites. Eren 4 veïns (caps de família) i 30 ànimes (habitants).

Vers el 1900, Ceferí Rocafort[4] situa a Reguard 19 edificis, amb 39 habitants.

Reguard tenia el 1981 6 habitants, i el 2005, 5.

A Reguard hi ha el dolmen de la Cabana del Moro. És a 1,7 km del poble en línia recta, en direcció est-sud-est, al Serrat de Moró. Situat a 1.263,8 m. alt., es troba a 42° 17′ 47.60″ N, 0° 57′ 39.99″ E / 42.2965556°N,0.9611083°E / 42.2965556; 0.9611083.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Coromines 1997.
  2. Casa d'Amador Capdevila. Iglésies 1981, p. 93.
  3. Madoz 1845.
  4. Rocafort 1918.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reguard