Regúlids

Regúlids
Regulidae
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Regulidae ; Vigors, 1825

Els regúlids (Regulidae) són una família d'ocells passeriformes.^[1] Comprèn el 6 espècies de reietons,^[2] fins fa poc pertanyent totes al gènere Regulus.^[3]

La seva àrea de repartició cobreix les zones neàrctica (Amèrica del Nord) i paleàrcticca (d'Europa i Àfrica del Nord fins a Sibèria i el Japó).^[1]

Posició sistemàtica

Antany classificats a la família de les Sílvids, els reietons són ara considerats com els sols representants de la família de les Regúlids.

Biologia

Amb una llargda de 8 a 9 cm i una massa de 5 a 6 g, són els ocells més petits d'Europa. S'alimenten d'insectes, d'aranyes i d'ous d'insectes. El seu niu suspès a una branca de coníferes o d'arbust presenta una obertura superior sovint invisible, perquè és molt reduïda. La incubació de 5 a 10 ous dura 17 dies. Sols la femella cova, però els dos pares contribueixen a acampar els joves durant tres setmanes

Llista de les espècies

Segons la classificació de referència (versió 12.2, 2022) del Congrés ornitològic internacional (ordre filogènic) hi ha 6 espècies en aquesta família:^[2]

Gènere Regulus, amb 5 espècies.
- Regulus ignicapilla – Bruel eurasiàtic.
- Regulus goodfellowi – Bruel de Taiwan.
- Regulus regulus – Reietó eurasiàtic
- Regulus madeirensis – Bruel de Madeira.
- Regulus satrapa – Bruel americà
Gènere Corthylio, amb una espècie: Reietó americà (Corthylio calendula).

Anteriorment el reietó americà també es classificava dins del gènere Regulus, pero el Congrés Ornitològic Internacional en la seva llista mundial d'ocells (versió 11.2, 2021), decidí ressuscitar el gènere Corthylio, en base a diversos estudis que assenyalaven que aquesta espècie és profundament divergent respecte els altres regúlids.^[3]

Donada la seva petita talla, el Caragolet (Troglodytes troglodytes) de vegades és confós amb els reietons.

Folklore

El folklore del reietó és molt important a França. Per Sant Esteve,^[4] el 26 de desembre, tenia lloc a Irlanda la caça ritual del reietó, a França era el primer o darrer diumenge de desembre.

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 714. ISBN 978-84-16728-37-4.
↑ ^2,0 ^2,1 «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 16 novembre 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 «Taxonomic Updates IOC Version 11.2» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 10-07-2021. [Consulta: 16 novembre 2022].
↑ Remarqueu que Esteve morí lapidat, com el reietó matat per Lugh

[:0-1] 1,0 ^1,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 714. ISBN 978-84-16728-37-4.

[ioc222-2] 2,0 ^2,1 «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 16 novembre 2022].

[:1-3] 3,0 ^3,1 «Taxonomic Updates IOC Version 11.2» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 10-07-2021. [Consulta: 16 novembre 2022].

[4] Remarqueu que Esteve morí lapidat, com el reietó matat per Lugh

[1]

[2]

[3]

[4]