Reietó
El reietó eurasiàtic, reietó,[1] reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú,[2] mosquiter reietó o passaforadí[3] i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae).[4][5] Juntament amb el bruel, el més petit de l'avifauna catalana i un dels ocells més petits d'Europa.[6] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
Regulus regulus  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Northumberland (Gran Bretanya) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 0,77 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 14 cm |
| Nombre de cries | 9,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 17 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22734997 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Regulidae |
| Gènere | Regulus |
| Espècie | Regulus regulus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
Morfologia modifica
- Fa 9 cm de llargària total i 14 cm d'envergadura alar.
- Pesa 5 g.
- De color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pàl·lid a les inferiors.
- Té les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques.
- Pili groc vorejat de dues llistes negres.
- La part posterior del pili del mascle és de color carbassa.
- Sembla que no tingui coll i el cap és negre, arrodonit i proporcionalment gros.
- L'ull negre és molt conspicu a la cara pàl·lida.
- La característica més notòria és la llista de la coroneta groga, amb bastant de carbassa al mascle, vorejada de negre.
- El mascle té una cresta carbassa, que aixeca i amaga en el decurs del ball nupcial.
- Els joves tenen la coroneta llisa i el bec pàl·lid.
- Les potes i el bec dels adults són terrós grisencs.[8]
Subespècies modifica
A la classificació de l'IOC (versió 3.3, 2013) figuren 14 subespècies. Altres classificacions consideren Regulus regulus teneriffae una espècie de ple dret (Regulus teneriffae).
- R. r. azoricus. São Miguel, a les illes Açores.
- R. r. buturlini. Crimea i Àsia sud-occidental.
- R. r. coatsi. Sibèria meridional.
- R. r. ellenthalerae. La Palma i El Hierro, a les illes Canàries.
- R. r. himalayensis. Himalàia occidental.
- R. r. hyrcanus. Nord de l'Iran.
- R. r. inermes. Illes centrals i occidentals de les Açores
- R. r. japonensis. Japó, Corea i zones properes de la Xina i Rússia asiàtica.
- R. r. regulus. Europa i Sibèria occidental.
- R. r. sanctaemariae. Santa Maria, a les illes Açores
- R. r. sikkimensis. Himalàia oriental i Xina septentrional.
- R. r. teneriffae. Tenerife i la Gomera, a les illes Canàries.
- R. r. tristis. Muntanyes Tien Shan, en Àsia central.
- R. r. yunnanensis. Centre i sud de la Xina i zona limítrofa de Birmània.
Reproducció modifica
Als Països Catalans es reprodueix als Pirineus, a partir dels 1.000 m d'altitud i en els boscos de pins i avets. Ultra aquesta preferència també existeix una població al Montseny, en aquest cas associada a les fagedes amb arbusts.
Dalt d'un avet construeixen un niu amb molsa, plomes i teranyines i, al maig-juny, la femella pon 7 o 10 ous que ella mateixa covarà durant 15 dies. L'alimentació dels pollets que en surtin és a càrrec d'ambdós pares i s'allarga fins a 17-18 dies, data en què els novells deixen el nial. Fan dues cries.[9]
Alimentació modifica
Hàbitat modifica
Viu als boscos, especialment de coníferes. A la península Ibèrica cria als boscos més freds i humits de les muntanyes de la meitat nord com els Pirineus, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i el Sistema Central. Durant la hivernada se reparteix per boscos i àrees arbrades de diversa composició.
Distribució geogràfica modifica
Habita les regions temperades d'Euràsia.[7]
Costums modifica
- La població catalana és sedentària, excepte els individus que viuen a les muntanyes que, junt amb els del nord d'Europa, són migradors parcials i s'estenen arreu del territori quan arriba l'hivern. Aleshores, aquests reietons poden barrejar-se amb els bruels, fins i tot als jardins.
- És immigrant d'hivern ocasional a les Balears.
- És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques i emetent un reclam molt agut.
Observacions modifica
És l'ocell nacional de Luxemburg.
Referències modifica
- ↑ «Reietó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
- ↑ «Quadern de camp març 2006». Seo-alicante.org, Març 2006. Arxivat de l'original el 2016-05-01. [Consulta: Abril 2016].
- ↑ DIEC
- ↑ «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 714. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 222. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ 7,0 7,1 BirdLife International. «Goldcrest. Regulus regulus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia.[Enllaç no actiu] (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 94. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs modifica
- «Reietó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- BirdFacts (anglès)
- Hàbitat i reproducció (francès)
- Enregistraments sonors (anglès)
- El reietó a Catalunya
- Taxonomicon (anglès)