Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | llatí  | |||
| Organització política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
.svg)
L'any 843, el Tractat de Verdun va concedir a Lotari I la França Mitjana, incloent la Provença. A la seva mort el 855 el seu territori fou repartit entre els seus tres fills mascles vius, i es van formar tres regnes: Itàlia, Lotaríngia i Provença. Aquest regne de Provença abraçava Borgonya i Provença i fou per al fill Carles de Provença. A la mort de Carles el 863 el regne es va dividir entre Lotari II de Lotaríngia i Lluís II el Jove rei d'Itàlia. Provença fou per al segon, però l'hereu legítim era el primer i la Baixa Borgonya va resistir a Lluís, sota la direcció de Girard del Rosselló (antic regent) que va formar el ducat de Lió (Viena del Delfinat i Lió) sota sobirania de Lotari II; a la mort d'aquest el 869, els seus oncles Lluís el Germànic i Carles el Calb es van repartir els seus territoris pel tractat de Meerssen del 8 d'agost del 870. El ducat de Lió va resistir sota Girard del Rosselló, però finalment la vespre de Nadal, Carles va conquerir Viena; Girard i la seva dona van poder marxar a les seves possessions privades. Bosó, cunyat de Carles el Calb, fou nomenat duc de Lió i Viena. El 875 a la mort de Lluís II el Jove, rei d'Itàlia, Carles el Calb va anar a Itàlia per assolir la successió i ser coronat emperador i llavors va nomenar al seu cunyat com a duc de Provença (i de Llombardia i el 976 com a virrei d'Itàlia).
Reis de Provença modifica
- 855 - 863: Carles de Provença, fill de Lotari I
- 863 - 875: Lluís II d'Itàlia, germà
- 875- 877: Carles II el Calb, oncle (germà de Lotari I)
- 875- 879: Bosó de Provença, cunyat de Carles el Calb, duc de Provença
- 879- 887: Bosó de Provença, espòs d'Ermengarda, filla única de Lluís II. Elegit rei per la noblesa i el clergat
- 887- 928: Lluís III, fill del precedent
- 911 - 933: Hug d'Arles, casat amb una filla de Bosó de Provença, administrador del regne des de 905, rei d'Itàlia des de 926 i rei a Provença el 928.
- 933 o 934: Cedit al regne de Borgonya Transjurana
Regne de Borgonya amb Provença o Segon regne de Provença modifica
El va formar Bosó el 879 per elecció dels nobles i bisbes el 879. El formaven Provença, Baixa Borgonya o Inferior o Cisjurana (Viena i Lió) i Alta Borgonya o Borgonya Superior (després el ducat de Borgonya). La Borgonya Transjurana, un ducat imperial des de 859, no en feia part i al seu torn es va erigir en regne de Borgonya Transjurana el 888. Bosó fou derrotat el 881 i es va retirar a les seves possessions de Provença i el regne fou dissolt (vers 882 o 883).
Regne de Borgonya Cisjurana amb Provença modifica
Aquest regne el va formar Bosó el 884 o 885 quan fou reconegut pel rei Carles III el Gras, amb la Borgonya Cisjurana i Provença. És anomenat alternativament com regne d'Arle o regne de Viena per les seves capitals. L'Alta Borgonya no en feia part i va esdevenir el marquesat de Borgonya (905) i ducat de Borgonya (918). La Transjurana va restar independent. Bosó de Provença va morir el 887 i el va succeir el seu fill Lluís III el Cec que fou per un temps rei d'Itàlia i emperador. Des del 911 va confiar la regència a Hug d'Arle, comte d'Arle (Provença) que el 926 fou proclamat per la noblesa italiana com a rei d'Itàlia i que a la mort de Lluís III el 928 es va proclamar rei de Borgonya Cisjurana i Provença, deixant només a l'hereu Carles Constantí (fill de Lluís III) el comtat de Viena, segurament sota alta sobirania del rei de França). Vers el 933 o 934 va cedir la Borgonya Cisjurana i els drets d'alta sobirania de Provença i potser el Vienès a Rodolf II de Borgonya (Transjurana) a canvi de la seva renúncia a Itàlia.
Regne de les Dues Borgonyes modifica
Rodolf II de Borgonya va reunir (934) en una sola corona la Transjurana i la Cisjurana incloent Provença (encara que sembla que Hug d'Arle va conservar a Provença els drets comtals a la diòcesi d'Usès i l'usdefruit vitalici). Aquest regne és anomenat regne de les Dues Borgonyes. Va mantenir aquest nom als primers anys del seu fill Conrad III el Pacífic.
Regne d'Arle modifica
Probablement després de mort Hug d'Arle el 947 el país agafà el nom de regne d'Arle. El formava la Borgonya Cisjurana, la Transjurana, el Vienès i Provença. El comte de Provença es va mantenir feudatari uns quants anys però al final del segle, a causa de la lluita contra el sarraïns, de fet es va emancipar, si bé nominalment en restava un feu i va romandre com a feu imperial després del 1032 quan el darrer rei Rodolf III d'Arle va llegar el regne a l'emperador Conrad el Sàlic. El parent més proper, Eudes II de Blois va intentar heretar el regne però després de dos anys de lluita va haver de renunciar (1034).
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Provença |
- GEC, article Provença
- Jaqn Dhondt, La Alta Edad Media; Madrid (1a edició 1971, traducció de l'obra en alemany Das früche Mittelalter, ISBN 84-323-0049-7