Remedios Montero Martínez
Remedios Montero Martínez (Beamud de la Sierra, Conca,[1] 1927 - València, 24 d'octubre de 2010), coneguda com a "Celia", va ser una destacada guerrillera antifranquista.[2] Era una de les poques guerrilleres espanyoles, companya de Florián García Velasco, “Grande”, cap de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó.[3] La seva vida ha servit d'inspiració per al film “Memorias de una guerrillera” en el qual es reconstrueix la seva vida,[4] a més va servir de base a Dulce Chacón per escriure “La voz dormida”,[5] novel·la de la qual més tard es va fer una pel·lícula del mateix nom, dirigida per Benito Zambrano.[6][7][8]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1927  Beamud (província de Conca) |
| Mort | 24 octubre 2010 (82/83 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | partisana |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya |
Biografia modifica
Primers anys i Guerra Civil espanyola modifica
Remedios Montero, “Celia”, pertanyia a l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó. Va començar a col·laborar en la guerrilla sent encara adolescent. La Guàrdia Civil va descobrir de quin grup revolucionari formava part i abans que la detinguessin va escapar a la muntanya amb alguns familiars i amics, va anar allí on va adoptar el nom de “Celia” i es va convertir en maqui.[7][9]
En la guerrilla va perdre al seu pare i al seu germà. A aquest últim ho van matar en una emboscada de contrapartides, és a dir, Guàrdies Civils que es feien passar per guerrillers. Aquest fet va ser especialment tràgic per a l'autora, la qual el recull en les seves memòries.[1][9]
Període maqui i d'exili modifica
El seu primer període d'exili comença en el moment que va escapar a la muntanya i es va unir als maqui.[7]
La guerrilla vivia els seus moments més baixos des del final de la Guerra Civil, l'objectiu a la sierra consistia únicament a sobreviure. Va romandre allí amb altres guerrillers des de 1949 fins a 1952. Va ser en aquests anys quan va conèixer a la seva parella, Florián García “El grande”.[9]
Sis anys després, des de França es va donar l'ordre de retirada a tota la guerrilla. Celia va abandonar la muntanya i es torna a exiliar, aquesta vegada a París, on va continuar lluitant per la llibertat dels espanyols.[7]
Retorn a Espanya modifica
Va haver de tornar a Espanya en una missió clandestina de mà del Partit Comunista. Va ser descoberta a Salamanca i traslladada com a detinguda a Madrid, on la van torturar salvatgement i van empresonar. Els cops que va rebre van ser tan greus que li van impedir tenir fills. Va passar vuit anys a la presó, on va rebre la falsa la notícia que el seu company havia mort.[7][9]
Quan va sortir de la presó va tornar a l'exili. Es va procurar un passaport fals, va viatjar a París i des d'allí, una altra vegada en missió oficial, a Praga. Aquí es va retrobar amb Florián. Aquest fet va significar molt per als dos perquè tots dos pensaven que l'altre havia mort. Es van casar a Praga.[7][9]
En el 1978, després de la mort de Franco, durant l'embrionària transició, tots dos van tornar a Espanya i es van establir a València.[10]
El 24 d'octubre de 2010 va morir Celia, amb prou feines un any després de la mort del seu company i camarada.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 La memoria reprimida: Historias orales del maquis. UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS, 2005. Páginas:282. ISBN 9788437060149
- ↑ 2,0 2,1 «En recuerdo de Remedios Montero, 'Celia'. Pau vergara. El País Consulta 2 de desembre de 2016» (en castellà). [Consulta: jueves 22 desembre 2016].
- ↑ «NECROLÓGICA:'IN MEMÓRIAM' Florián García Velasco, 'Grande', guerrillero antifranquista. Dolores Cabra. 19 d'abril de 2009. El País Consulta 2 de desembre de 2016» (en castellà). [Consulta: jueves 22 desembre 2016].
- ↑ [Enllaç no actiu] enllaç irrecuperable
- ↑ La voz dormida. Dulce Chacón. Alfaguara. 2002. 390 págs. ISBN 9788420464381
- ↑ «Comienza el rodaje de 'La voz dormida', que supondrá una inversión en la provincia de 230.000 euros epandalucia.es europa press Consulta 2 de desembre de 2016» (en castellà). [Consulta: jueves 22 desembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «“CIUDADANOS POR LA REPÚBLICA” DE CUENCA: CON MARCELINO Y REME PERDEMOS DOS EJEMPLOS DE RESISTENCIA Y DIGNIDAD» (en castellano). Ciudadanos por la República, 31-10-2010. Arxivat de l'original el 2018-04-23. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ Romera Castillo, José «La Memoria Histórica de algunas mujeres antifranquistas.». Anales de Literatura Española, 21, 2009, pp 175-188, 2009 [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Gimeno, Ana ««En el maquis aprendí que las mujeres somos igual que los hombres»». , 15-11-2010 [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ Zafra, Ignacio «Memorias de 'Celia', la guerrillera». , 23-08-2006 [Consulta: 21 desembre 2016].
Bibliografia modifica
- “La memoria reprimida. Historias orales de Maquis” José Antonio Vidal Castaño. Publicacions de la Universitat de València (PUV) 2004
- “Historia de Celia. Recuerdos de una guerrillera antifascista" Remedios Montero
- "Más allá de la utopía: Agrupación Guerrillera de Levante” Fernanda Romeu Alfaro. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha
- “Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo 1931-1941” Fernando Hernández Holgado. Marcial Pons Historia Estudios.