Remigi Tauler i Mauri
Remigi Tauler i Mauri (Palamós, 13 de gener del 1867 - Palamós, 22 de desembre del 1923) fou un important empresari del sector del suro, i promotor de la incipient indústria turística catalana.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1867  Palamós (Baix Empordà) |
| Mort | 22 desembre 1923 (56 anys) Palamós (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Gènere | Sardana |
Biografia modifica
Era fill de Joan Tauler i Vila (Mont-ras, 1872 - Palamós, 1904), faroner, que pels anys 1875-1877 [3] havia estat destinat al far de Sant Sebastià de Palafrugell, i que morí quan portava el far de Palamós. Joan Tauler tingué tres fills, Onèsim (1865, mort en la infància), Remigi (1867) i Jaume (Palamós, 1873)
Remigi Tauler fou empresari, pintor [2] i persona molt vinculada[4] al món de les arts. El 1893 feu construir una important fàbrica de taps de suro, doblada de residència del propietari, que encara es conserva, i on treballà d'administratiu i comptable el futur diputat Josep Fàbrega i Pou. Al mateix Tauler també es deu l'original "Hotel Geroglífic" (1912, actualment desaparegut), a la platja de la Fosca de Palamós, com a iniciativa per al desenvolupament turístic de la zona[5] i que contribuí a posar al mapa aquest racó de la Costa Brava. L'antiga fàbrica, actualment [6] edifici protegit, s'ha reconvertit modernament [7] en seu de la col·lecció d'art Josep Maria Civit.
Emili Grahit esmentà Remigi Tauler en el Recull sardanístic (1916) com a autor d'algunes sardanes que foren musicades per altres compositors, com Josep Molins i Lanas (La Jonquera, 1873 – Santa Coloma de Farners, 1924) i Josep Casanovas i Gafarot (Palamós, 1852-1940).[8]
Remigi Tauler i Palet (Palamós, 28.3.1892 -15.11.1987), un dels seus quatre fills (amb Cast, Pere i Raül), publicà el 1929 una carta a La Vanguardia definint-se com a empresari surer [9]
Sardanes modifica
- L'autonomia catalana
- Marinereta
- La reservista
- El sedassaire
- La tramuntana [10]
Referències modifica
- ↑ «Genealogia [palamosina]». [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Medir i Huerta, Rosa Maria; Sapena i Aznar, Carles. Palamós. Girona: Diputació de Girona / Caixa d'Estalvis Provincial, 1988 (Quaderns de la Revista de Girona, 16). ISBN 8486377404.
- ↑ Moré Aguirre, David. El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida (1857-2007). Palafrugell: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2007. ISBN 9788492343270.
- ↑ «Rehabilitaran l'antiga fàbrica Tauler catorze anys després [entrevista a Josep Buxeda, regidor d'Urbanisme]». Ràdio Palamós, 17-10-2008.
- ↑ Ramos Caravaca, Carolina «Costa Brava. Los retos turísticos del turismo de masas». Identidades: territorio, cultura, patrimonio, núm. 4, 2014, pàg. 166. ISSN: 1886-6840.
- ↑ «Fitxa de la Fàbrica Tauler, al web del Patrimoni Català». [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ Palau, Maria «La meva col·lecció d'art és un acte antiburgès». El Punt Avui, 23-01-2011.
- ↑ «Fitxa de Remigi Tauler, al web de Palamós Sardanista». Arxivat de l'original el 2017-04-14. [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ «Batallas económicas: Industria del corcho». La Vanguardia, 02-02-1929, pàg. 15.
«Necrológicas». La Vanguardia, 16-11-1987, pàg. 16. - ↑ «Sardanes de Remigi Tauler, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 15 juny 2017].