Renald I de Bar

Renald I el Borni, nascut cap a 1080, mort el 10 de març de 1149 a la mar Mediterrània, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1105 a 1149 i comte de Verdun de 1105 a 1134. Era fill de Teodoric o Thierry I de Montbéliard, comte de Montbéliard, d'Altkirch, de Ferrette i II de Bar, i d'Ermentruda de Borgonya.

Infotaula de personaRenald I de Bar
Nom original(fr) Renaud Ier de Bar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1149 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount of Verdun (en) Tradueix (1114–1141)
Comte de Bar (1103–1149) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComtat de Scarpone Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGisela de Vaudemont Modifica el valor a Wikidata
FillsRenald II de Bar
Clemència de Bar
Stephania of Bar (en) Tradueix
Agnès de Bar
Thierry III of Bar (en) Tradueix
Matilda of Bar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesThierry I de Montbéliard Modifica el valor a Wikidata  i Ermentruda de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansTheodoric II, Count of Montbéliard (en) Tradueix, Étienne de Bar, Friedrich I of Ferrette (en) Tradueix i Agnès de Bar Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El 1102, va esdevenir protector de l'abadia de Saint-Pierremont. A la mort del seu pare, va obtenir el comtat de Bar i la senyoria de Mousson en el repartiment. El bisbe de Verdun li va confiar igualment el comtat de Verdun. Va ser molt sovint en conflicte amb el bisbe, sent massa poderós per ser el vassall d'aquest últim, fins al punt que van ser diverses vegades deposat del comtat de Verdun i hi va renunciar definitivament el 1134.

Durant la lluita de les Investidures, va ser partidari del papa i va combatre al bisbe de Verdun, partidari de l'emperador. El 1113, l'emperador Enric V va intervenir en la lluita, va prendre per assalt el castell de Bar i va capturar a Renald. No serà alliberat més que després d'haver jurat fidelitat i haver prestat homenatge.

Va combatre per ampliar el seu domini de Mousson intentant recuperar el patrimoni a la zona de Godofreu el Geperut. Va obtenir Stenay i Mouzay del bisbe de Verdun el 1100, i després Briey cap a 1130. El 1134, abandonant els seus drets sobre el comtat de Verdun, va rebre Clermont-en-Argonne. Godofreu de Bouillon havia cedit Bouillon al bisbe de Lieja precisant que si tornava de Terra Santa, podria redimir la senyoria, i autoritzant aquesta facultat als seus hereus. Renald, qualificant-se d'hereu, va reclamar la ciutat i, davant el rebuig del bisbe, la va prendre per assalt el 1134. Tanmateix la va haver de tornar el 1140. Sembla haver estat en bons termes amb el seu veí Simó I de Lorena.

Des de 1128, havia emès el vot de creuar-se, però les seves diferents preocupacions li havien impedit. Finalment va marxar a la segona croada amb els seus fills Renald i Thierry, i va morir al vaixell durant la tornada.

Matrimonis i fillsModifica

D'una primera esposa desconeguda, va tenir un fill nascut el 1113 i mort abans 1120.

Es va casar de nou el 1120 amb Gisela de Vaudémont (1090 † 1141), vídua de Renard III, comte de Toul, filla de Gerard I de Vaudémont, comte de Vaudémont, i d'Hedwiga de Dagsbourg, i va tenir:

FontModifica