República de Lanfang

república que era una federació kongsi i un dels molts estats tributaris de la Xina Qing, al Borneo occidental

La República de Lanfang (nom modern en xinès tradicional: 蘭芳共和國, Hanyu Pinyin: Lánfāng Gònghéguó, xinès simplificat 兰芳共和国; Pha̍k-fa-sṳ: Làn-fông Khiung-fò-koet) fou un estat Hakka a Borneo Occidental en Indonèsia que fou establert per Low Lan Pak (Luo Fangbo) (羅芳伯) en 1777, fins que fou anul·lat per l'ocupació neerlandesa en 1884.

Infotaula de geografia físicaRepública de Lanfang
TipusEstat desaparegut modifica
Ubicació
ContinentÀsia modifica
 0° 20′ 53″ N, 109° 20′ 24″ E / 0.348043°N,109.339994°E / 0.348043; 109.339994
Activitat
Creació1777 modifica
Dissolució1884 modifica

Els sultans de Borneo Occidental importaren peons xinesos durant el segle XVIII per treballar a les mines d'or i estany. Vàries comunitats mineres (kongsi) gaudiren de certa autonomia política, però Lanfang és la més coneguda mercès a una història escrita per Yap Siong-yoen, el gendre del darrer líder militar del kongsi Lanfang, que fou traduïda a l'holandès en 1885.[1] Cap altre assentament miner en Kalimantan Occidental deixà informes escrits.[2]

ReferènciesModifica

  1. Groot, J.J.M. (1885), Het Kongsiwezen van Borneo: eene verhandeling over den grondslag en den aard der chineesche politieke vereenigingen in de koloniën, M. Nijhof, The Hague.
  2. Heidhues, Mary Somers (2001), "Chinese Settlements in Rural Southeast Asia: Unwritten Histories", escrito en Honolulu, en Anthony Reid, Sojourners and Settlers: Histories of Southeast Asia and the Chinese, University of Hawaii Press.