Biblioteca digital

(S'ha redirigit des de: Repositori)

Una biblioteca digital, dipòsit digital, repositori digital[1] o dipòsit digital fiable[2] és un dipòsit digital accessible des d'ordinadors locals,[3] amb programes específics, o a través de la xarxa, que ofereix serveis de valor afegit sobre aquestes col·leccions digitals.[4] Si utilitzen un protocol compartit (per exemple OAI-PMH), són interoperables; si emmagatzemen a més de les metadades objectes digitals amb llicències d'accés obert, són d'accés obert.[2]

La biblioteca digital inclou un cercador per poder accedir als documents multimèdia amb diversos paràmetres de cerca o metadades. Es pot considerar el Projecte Gutenberg (1971) com el primer projecte de biblioteca digital.[5] Altres iniciatives rellevants són Google Llibres, Internet Archive, Europeana, Viquitexts o la Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library). D'abast català podem trobar la Memòria Digital de Catalunya (MDC), l'Arxiu de revistes catalanes antigues (ARCA), el dipòsit digital de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (Trencadís), Biblioteca Valenciana Digital i Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat).

Els criteris de selecció de documents i organització interna són similars als d'una biblioteca convencional, però els problemes d'espai es redueixen notablement i per tant permeten augmentar en gran manera el fons. Igualment si la biblioteca és d'accés obert a través d'Internet permet moltes més consultes per part d'usuaris, sense limitacions horàries o d'ubicació geogràfica. Per contra, una biblioteca digital afronta problemes específics diferents al de la biblioteca ordinària, especialment els relacionats amb el format d'emmagatzematge i els assumptes referits als drets d'autor del material.[3]

Discussió de la definicióModifica

Al llarg del temps a les publicacions científiques s'hi han aportat propostes de definicions que han sigut considerades incompletes i confoses.[4] Existeixen conceptes que solen ser confosos amb la biblioteca digital:[4]

  • Una biblioteca automatitzada: Una biblioteca que incorpora l'ús de tecnologies que automatitzen els processos tècnics del tractament i la recuperació de la informació.
  • Una biblioteca digitalitzada: Una versió d'una biblioteca física (amb part o la totalitat dels seus fons digitalitzats).

A partir de considerar unes 64 definicions una publicació del 2000 considerà que una biblioteca digital:[6]

  • Serveix a una comunitat específica.
  • No és una entitat senzilla.
  • Controla i posseïx la col·lecció digital.
  • Segueix una organització unificada.
  • La col·lecció digital té formats variats.

HistòriaModifica

Les biblioteques digitals foren conceptualment pensades abans de la tardana aparició d'elles. Els visionaris com Licklider (el 1965) pensaren en biblioteques que permetien l'accés a les col·leccions amb una gran carrega d'ús de tecnologies. El Projecte Gutenberg el 1971 va ser el pioner.[5] El 1988 dos cercadors america haurien utilitzat per primera vegada el terme digital library.[7] L'aparició massiva de biblioteques digitals començà amb l'avanç espectacular d'internet fora de l'àmbit d'instituts de recerca a la dècada dels 1990 i continuà.[8] Una definició consistent d'allò que és una biblioteca digital no prengué forma[9] fins més avant.[6]

La proliferació de recursos digitals posa de manifest la necessitat d'assegurar la permanència de la informació digital, per tal que futures generacions d'usuaris puguin localitzar, llegir i utilitzar aquest tipus d'informació. Els progressos assolits en l'àmbit de la preservació digital des de principis del segle xxi[2] han donat lloc a importants avenços pel que fa a la definició, disseny i implementació dels dipòsits dedicats a la preservació de la informació digital a llarg termini.

La publicació en el 2002 de l'informe Trusted Digital Repositories: Attributes and Responsibilities,[10] elaborat per un grup de treball posat en marxa per dos grans consorcis de biblioteques: Research Libraries Group (RLG) i OCLC, proposa la creació de dipòsits fiables basats en el model de preservació OAIS (Open Archival Information System), i les característiques d'aquests dipòsits, adreçats a mantenir i gestionar les col·leccions digitals, especialment les d'institucions d'investigació tant grans com petites.[2]

FiabilitatModifica

Les creacions digitals, a diferència de les obres físiques conservades a biblioteques, arxius o museus, presenten més dificultats a l'hora de demostrar la seva autenticitat. La causa és la intangibilitat, mutabilitat i dificultat de preservació de la informació digital. Per tal que aquestes creacions digitals arribin a generacions futures amb una garantia d'autenticitat i de fiabilitat, aquestes creacions han de demostrar la fiabilitat de la institució responsable de preservar el recurs digital, la fiabilitat dels proveïdors de la institució responsable i la fiabilitat dels recursos custodiats en el moment de ser recuperats.[11]

Designated user communityModifica

El grup específic d'usuaris als que anirà adreçada la informació digital que es vol preservar és el designated user community. Si es volen preservar uns materials digitals perquè siguin accessibles i utilitzables en un futur, els usuaris condicionaran aspectes clau del procés de preservació (material a preservar, estratègies tècniques, etc.). D'aquesta manera, els responsables de cada dipòsit hauran d'identificar la seva pròpia comunitat d'usuaris i preveure de quina manera utilitzaran els recursos preservats.[2]

ResponsabilitatsModifica

Els dipòsits fiables també han de complir una sèrie d'obligacions:

  • Garantir la integritat i autenticitat del recurs
  • Vigilar la protecció dels drets d'autor
  • Limitar l'accés a usuaris autoritzats
  • Mantenir les eines necessàries per a identificar i recuperar la informació
  • Assegurar la presència de metadades normalitzades, que sempre acompanyaran la informació preservada
  • Acceptar la responsabilitat de mantenir a llarg termini els recursos digitals en nom dels seus depositants i en benefici dels usuaris actuals i futurs
  • Tenir un sistema organitzatiu que permeti no tan sols la viabilitat a llarg termini del repositori, sinó també de la informació digital de la que és responsable
  • Demostrar viabilitat i sostenibilitat fiscals
  • Dissenyar els seus sistemes en concordança a estàndards comunament acceptats
  • Establir metodologies d'avaluació que mostrin la fiabilitat i confiança a la comunitat d'usuaris

Proposta de certificacióModifica

L'RLG i l'OCLC en el seu estudi van recomanar el desenvolupament d'un procediment que permetés la certificació d'aquests dipòsits digitals,[11] necessària perquè els dipòsits puguin demostrar la seva fiabilitat a la resta d'implicats en el cicle de vida dels recursos digitals: creadors i/o titulars dels recursos dipositats, la comunitat designada d'usuaris, als que financen les operacions i a les entitats que col·laboren d'una manera o d'una altra en les tasques de preservació.

Malgrat la importància d'un sistema de certificació que avaluï la fiabilitat d'aquests dipòsits digitals, abans de tot és necessària l'existència d'uns criteris avaluables per saber si el dipòsit compleix o no amb els atributs i responsabilitats establertes, i d'un mecanisme per mesurar el nivell d'acompliment de responsabilitats. Davant la mancança d'aquests instruments, l'RLG juntament amb l'arxiu nacional nord-americà, NARA, que el 2005 va elaborar una llista provisional de criteris que podrien utilitzar-se per avaluar i certificar els dipòsits digitals: Audit checklist for the certification of trusted digital repositories.[11]

Audit checklist for the certification of trusted digital repositoriesModifica

El propòsit d'aquest document[11] és elaborar un mecanisme que faciliti la identificació dels centres capaços d'emmagatzemar, gestionar i fer accessibles els fons digitals de manera fiable.

Els criteris que es proposen en aquest document permeten avaluar els dipòsits atenent a quatre àrees operacionals:

  • Organització
  • Funcions, processos i procediments
  • Comunitat d'usuaris i usos previstos
  • Tecnologia i infraestructura tècnica

Dintre de cada àrea operacional hi ha subcategories que se centren en aspectes més específics, permetent a l'auditor conèixer el grau d'acompliment de cada criteri. El repositori ha de superar cadascun dels criteris establerts, permetent la validació de la llista completa de criteris, fins i tot en el cas que el dipòsit no els superi tots.

Aquesta eina d'avaluació ha tingut un gran impacte i ha causat gran interès per part d'organitzacions prestigioses a nivell internacional.[2] L'any 2005, l'esquema d'aquesta eina d'avaluació es trobava en una fase de revisió i validació per conèixer la seva possible aplicació en dipòsits digitals. Les institucions avaluadores de l'Audit checklist són:

  • InterUniversity Consortium for Political and Social Research (ICPSR)
  • LOCKSS
  • Koninklijke Bibliotheek
  • Portico

La versió definitiva va sortir l'any 2007 amb el títol Trustworthy repositories audit and certification: criteria and checklist, més conegut com a TRAC. Les quatre àrees funcionals es van reduir a 3:

  • infraestructura organitzativa,
  • gestió dels objectes digitals, i
  • tecnologia, infraestructura tècnica i seguretat.

Posteriorment, a febrer de 2012, basat en aquests treballs anteriors, es va crear la norma ISO 16363:2012 Audit and Certification of Trustworthy Digital Repositories.[12]

Tipologies de dipòsits digitalsModifica

Article principal: Custòdia documental

Existeixen 3 tipus de dipòsits digitals: institucionals, temàtics o de tipologies documentals:[13]

  • Els dipòsits temàtics,[15] que s’adrecen a la preservació d’objectes digitals que fan referència a una mateixa índole: com pot ser sobre la biblioteconomia, publicacions en català, còpies digitals d’originals analògics, etc. DIDAC (dipòsit digital d'arxius de Catalunya) és un repositori temàtic, en l’entorn del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació on es diposita la documentació digitalitzada i objectes digitals de l’Arxiu Nacional i la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.
  • Els de tipologies documentals són els que custodien fotografies o imatges en moviment, tesis documentals, revistes electròniques, etc. Alguns exemples d’aquest ús són: RECERCAT[16] que conté com per exemple articles encara no publicats (preprints), comunicacions en congressos, informes d'investigació, working papers, projectes i treballs de fi de carrera, memòries tècniques, etc., TDX (TDR)[17] que conté tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i en altres universitats de l'Estat, en format digital i a text complet, RACO (Revistes Catalanes en Accés Obert)[18] permet la consulta, en accés obert, d'articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes o MDX (Materials Docents en Xarxa)[19] que conté materials i recursos digitals resultants de l'activitat docent de les universitats.

El repositori de confiança és aquell adreçat a la preservació de documentació administrativa que requereix elements addicionals de validació sobre cada objecte digital (exemple: iArxiu); el segon, un repositori dipòsit, s'adreça als objectes digitals d'origen cognitiu, on la veritat del contingut pot ser assumit pel mateix sistema.[13]

Biblioteques digitals d'àmbit autonòmicModifica

A Espanya hi ha biblioteques digitals d'àmbit autonòmic dedicades a la col·lecció, preservació i difusió dels seus respectius patrimonis documentals i culturals.[20] Estudis comparatius n'avaluen la qualitat.[21]

  • Galiciana: Biblioteca Digital de Galícia. Projecte gestionat per la Biblioteca de Galícia i creat l'any 2007 a iniciativa de la Xunta de Galícia i la Fundacion Cidade da Cultura. El seu origen està vinculat a l'elaboració del Catàleg de Patrimoni Bibliogràfic Gallec.
  • Biblioteca Virtual del Principat d'Astúries. Impulsada el 2007 per la Consejería de Cultura y Turismo del Principat d'Astúries, els seus fons procedeixen majoritàriament de la Biblioteca d'Astúries, la Biblioteca Pública de Gijón, el Real Instituto de Estudios Asturianos i el Museu Arqueològic d'Astúries.
  • Liburuklik: Biblioteca Digital Basca.[22] Creada el 2010, Liburuklik es presenta com una plataforma d'accés al patrimoni bibliogràfic basc, concebuda per a la seua conservació i difusió. Recull fons procedents del projecte Ondarenet i de diverses institucions, com el Parlament Basc, la Diputació Foral d'Àlaba i biblioteques públiques i privades, entre altres.
  • Biblioteca Navarra Digital. Impulsada pel Servei de Biblioteques del Govern de Navarra, es posa en marxa l'any 2007.
  • Biblioteca Virtual d'Aragó. Iniciativa del Govern d'Aragó per a la digitalització del patrimoni bibliogràfic aragonés (2007).
  • MDC: Memòria Digital de Catalunya. És un projecte conjunt de les universitats catalanes i la Biblioteca de Catalunya, amb la participació de diverses institucions catalanes. S'inicia l'any 2006 i es defineix com un repositori cooperatiu d'accés obert a les col·leccions digitalitzades de Catalunya i del seu patrimoni. La seua finalitat última és permetre l'accés i consulta conjunts a tot el patrimoni català, a més d'impulsar-ne la digitalització i la preservació i afavorir-ne la màxima visibilitat. Una de les novetats incorporades és la iniciativa Transcriu-me, que demana la col·laboració dels usuaris en la transcripció lingüística de documents antics.
  • Biblioteca Digital de Castella-La Manxa. Creada el 2008 per la Junta de Castella-La Manxa i la Biblioteca de Castella-La Manxa amb la finalitat de difondre i preservar digitalment el seu patrimoni bibliogràfic.
  • Biblioteca Digital de Castella i Lleó. Impulsada pel govern autonòmic, des del 2010 facilita l'accés al patrimoni bibliogràfic digitalitzat de Castella i Lleó.
  • Roda: Repositori d'Objectes Digitals i d'Aprenentatge d'Extremadura. Data del 2007 i és un repositori digital de les col·leccions digitals dels arxius, biblioteques i museus gestionats per la Consejeria de Educación y Cultura de la Junta d'Extremadura. Hi inclou fons històric de la Biblioteca Pública de Cáceres i de la Biblioteca d'Extremadura.
  • Biblioteca Virtual d'Andalusia. Iniciativa de la Consejería de Cultura de la Comunitat d'Andalusia, amb la participació de la Biblioteca d'Andalusia, neix l'any 2004 amb la finalitat de facilitar l'accés a través d'Internet del patrimoni bibliogràfic andalús. En els darrers anys, ha potenciat la difusió i la producció pròpia de recursos digitals.
  • Biblioteca Virtual de La Rioja. Creada l'any 2008 per a la digitalització del patrimoni bibliogràfic de La Rioja, amb l'objectiu de preservar-lo, conservar-lo i difondre'l.

ReferènciesModifica

  1. «repositori». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Keefer, Alice; Gallart, Núria. «Els dipòsits digitals i la gestió del material custodiat». A: La preservació de recursos digitals: El repte per a les biblioteques del segle XXI. UOC, 2007, p. 95. ISBN 8497885848. 
  3. 3,0 3,1 «Fonts d'informació». UOC OpencoursWare [Consulta: 31 juliol 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 Tramullas, 2007, p. 3.
  5. 5,0 5,1 Sharma, Ravindra N. IFLA Headquarters. Libraries in the early 21st century, volume 1: An international perspective (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-12-27, p. 364. ISBN 9783110270631. 
  6. 6,0 6,1 Tramullas, 2007, p. 3-4.
  7. Kahn, Robert E.; Cerf, Vinton G. An Open Architecture for a Digital Library System and a Plan for its Development (en anglès). Corporation for National Research Initiatives, març 1988. 
  8. Saracevic, 2000, p. 350-351.
  9. Saracevic, 2000, p. 351.
  10. «Trusted digital repositories: attributes and responsibilities».
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Audit checklist for the certification of trusted digital repositories; draft for public comment» (en anglès). RLG, 2005. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 març 2013].
  12. Keefer Riva, 2013,
  13. 13,0 13,1 Soler Jiménez, 2010, p. 38.
  14. «Repositorio Institucional del CSIC» (en castellà, anglès). Consell Superior d'Investigacions Científiques.
  15. «e-Lis: e-prints in libray & informatien science» (en anglès). [Consulta: abril del 2016].
  16. «Dipòsit de la Recerca de Catalunya».
  17. «Tesis Doctorales en Red».
  18. «RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)».
  19. «MDX (Materials Docents en Xarxa)».
  20. Sánchez Ros, Ester. Estudio comparativo sobre la calidad de las bibliotecas digitales autonómicas en España (en castellà). València: Universidad Politécnica, 2012. 
  21. Estivill Rius, Assumpció; Gascón García, Jesús; Sulé Duesa, Andreu «Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 25, 2010.
  22. La Biblioteca nacional d'Euskadi encara no és una realitat. Liburuklik té una finalitat semblant pel que fa a la protecció, conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic i cultural basc.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca digital