Llengües retoromàniques

Llengua romànica
(S'ha redirigit des de: Reto-romànic)

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom. Alternativament (qüestió ladina), es pot considerar que el conjunt del retoromànic constitueix una única llengua, el rètic, i llavors romanx, ladí i furlà en serien els tres grups dialectals. Segons alguns autors, el retoromànic representa la resta d'una àrea romànica més àmplia que arribava pel nord fins al Danubi.

Infotaula de llenguaLlengües retoromàniques
rumantsch, ladin, furlan

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants500.000 - 750.000
Autòcton decantó dels Grisons, Dolomites, Friül-Venècia Júlia
EstatItàlia i Suïssa
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques Modifica el valor a Wikidata

L'existència del retoromànic havia passat per alt a la ciència lingüística fins que el donà a conèixer el romanista Graziadio Isaia Ascoli el 1873, sota el nom de ladí. El terme retoromànic ('romànic de Rètia') fou encunyat pel lingüista austríac Theodor Gartner el 1883. L'ús del terme rètic implica considerar tot el conjunt com una sola llengua.

Varietats

modifica

Comprèn tres llengües (o, alternativament, tres grups dialectals de la llengua rètica):

  • romanx (rumantsch): dialectes sobreselvà o sursilvan, sotaselvà o sutsilvan, surmiran, alt engiadinès o puter i baix engiadinès o vallader. D'ençà del 1982 té un estàndard unitari: el romanx grisó (rumantsch grischun). Es parla al cantó suís dels Grisons, on és llengua cooficial des del 1794; també és reconegut com a quarta llengua nacional de Suïssa d'ençà del 1938, i com a quarta llengua oficial de l'estat d'ençà del 1996. En l'actualitat el nombre de parlants del romanx és d'unes 35.000 persones.
  • Ladí (ladín): parlat a les Dolomites (Itàlia). D'ençà del 1994 té un estàndard unitari: el ladí dolomític o ladí estàndard (ladin dolomitan o ladin standard). Té certes mesures de protecció al seu domini lingüístic, tot i que de grau variant segons les zones. Reconegut oficialment per l'estat com a llengua el 1999.
  • Furlà (furlan): parlat al Friül. D'ençà del 1986 té un estàndard unitari: el furlà estàndard (a partir de la grafie uficiâl de lenghe furlane). Té estatus de "llengua regional" al Friül-Venècia Júlia i gaudeix de certes mesures de protecció en tot el domini lingüístic. Reconegut oficialment per l'estat com a llengua el 1999.

Al llarg dels segles l'avenç de les parles alemanyes i italianes n'ha reduït força el territori, que probablement havia estat continu. Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les diferències destacables que n'hi ha entre les diferents varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua. Socialment hi ha consciència de germanor entre els diferents pobles de parla retoromànica. En total, el nombre de parlants de retoromànic se situa entre les 500.000 i les 750.000 persones: poc més de 30.000 romanxs, una xifra similar de ladinòfons i almenys mig milió de furlanòfons.

Les llengües retoromàniques corren un perill cert de desaparèixer sota la pressió incessant de les potents llengües oficials dels estats que les inclouen. Pràcticament tots els parlants estan bilingüitzats en la llengua estatal de cada zona, alemany o italià. El perill és més agut pel que fa al romanx i al ladí, comunitats lingüístiques poc nombroses. El furlà, que, amb més de mig milió de parlants, per superfície i població constitueix el gruix principal del retoromànic, és la varietat que té majors potencialitats de normalització.

Característiques

modifica

El vocalisme de cadascun dels dialectes retoromànics és diferent; tots, però, tenen com a mínim les set vocals que també hi ha presents en el català.

Pel que fa a la morfologia, el retoromànic, com a llengua romànica occidental, fa ús de la desinència -s per a formar el plural dels mots. Altres característiques morfològiques, totes derivades del llatí, d'almenys alguna de les varietats retoromàniques, són la conservació, en determinades ocasions, de restes de la declinació nominal i el manteniment del gènere neutre.

Quant a la sintaxi, la influència de l'alemany és destacable en els dialectes de Suïssa (romanx), en què, a diferència del que s'esdevé en els d'Itàlia (ladí i friülà), l'ordre dels mots dins la frase és més fix, el verb és el segon constituent en les oracions principals i el pronom personal subjecte és d'ús obligatori. El lèxic és de base patrimonial llatina, però presenta nombrosos manlleus i préstecs de l'alemany, l'italià i de les llengües eslaves, diferint de manera desigual segons la regió.

Semblances de vocabulari entre els diferents dialectes, el català i l'italià

modifica
Català Sobreselvà Sotaselvà Surmiran Alt engiadinès Baix engiadinès Rumantsch Grischun Friülà Nones (Ladí) Llatí Italià
or aur or or or or, aur, ar aur aur or aurum oro
dur dir dir deir dür dür dir dûr dur durus duro
ull egl îl îgl ögl ögl egl voli ocel oculus occhio
lleuger (fàcil) lev leav lev liger leiv lev lizêr lizer levis lieve
tres treis tres treis trais trais trais trê trei tres tre
neu neiv nev neiv naiv naiv naiv nêf neu nix (abl.: nive) neve
roda roda roda roda rouda rouda roda ruede rueda rota ruota
formatge caschiel caschiel caschiel chaschöl chaschöl chaschiel formadi formai (ciasolet) caseolus (formaticus) cacio (formaggio)
casa casa tgeasa tgesa chesa chasa chasa cjase ciasa casa casa
gos/ca tgaun tgàn tgang chaun chan chaun cjan ciagn canis cane
cama comba tgomba tgomma chamma chomma chomma gjambe giamba gamba gamba
gallina gaglina gagliegna gagligna gillina giallina giaglina gjaline gialina gallina gallina
gat gat giat giat giat giat giat gjat giat catus gatto
tot tut tut tot tuot tuot tut dut tut totus tutto
forma fuorma furma furma fuorma fuorma furma forme forma forma forma
jo jeu jou ja eau eu jau jo mi ego io

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica