Retrat de Vicenç Nubiola

quadre de Joan Miró i Ferrà

Retrat de Vicenç Nubiola és una pintura a l'oli realitzada per Joan Miró el 1917 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Folkwang[1] d'Essen (Alemanya), d'ençà que el va adquirir el 1966 procedent de la Galerie Wilhelm Großhennig, de Düsseldorf. La compra es va realitzar amb el suport de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, el Westdeutsche Rundfunk, i va ingressar al museu amb el número de registre Inv. G 351.[2] En aquest museu també es conserva l'obra Paysage, feta entre 1924 i 1925.[3]

Infotaula d'obra artísticaRetrat de Vicenç Nubiola
 Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Miró i Ferrà Modifica el valor a Wikidata
Creació1917
Mètode de fabricaciópintura a l'oli
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida104 (Alçada) × 113 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Folkwang (Stadtbezirk II (Essen) (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2002-2002Joan Miró: Snail Woman Flower Star, Museu Palau d'Art de Düsseldorf (catàleg: 2)
2018-2019Miró, Grand Palais (catàleg: 2) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Història

modifica
 
Entrada al Museu Folkwang, on es conserva l'obra.

Miró havia conegut Vicenç Nubiola al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona el 1913, quan s'hi va matricular. En aquest lloc també coneixeria personatges com Joan Prats, amb qui mantindria una gran amistat al llarg de la seva vida. Nubiola era un professor d'horticultura a l'Escola superior de Bells Oficis.[4]

Miró va pintar l'obra durant el mes d'abril de 1917, en una època en què feia el servei militar i la seva unitat va haver de reprimir una vaga general.[5] Poc després, formaria part d'una de les seves primeres exposicions, a les Galeries Dalmau de Barcelona.

Descripció

modifica

Es tracta d'una de les obres de les èpoques primerenques de l'artista, on experimentava amb una barreja d'on es trobaven el cubisme i el fauvisme. En aquesta època va realitzar diversos paisatges i retrats, com el Retrat d'Enric Cristòfol Ricart, també de 1917 i actualment conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Diversos autors comenten que aquesta obra es podria veure la influència d'artistes com Van Gogh,[6][7] per qui Miró sempre va sentir admiració.

El fons de l'obra està realitzat fent servir formes triangulars, així com arcs isomètrics. En l'obra es veu a Nubiola assegut en una cadira al costat d'una taula on hi ha una natura morta. El vermell de la seva camisa de coll obert que porta en aquest retrat és un indicador del seu radicalisme polític. També es pintaria ell mateix un autorretrat amb una camisa idèntica, obra que fou adquirida per Picasso. El quadre està signat Miró al marge inferior esquerre.

Exposicions a Catalunya

modifica

A Catalunya s'ha pogut veure diverses vegades, a l'Exposició Convidats d'Honor,[8][9] organitzada en commemoració dels 75 anys de la inauguració del Museu d'Art de Catalunya que va tenir lloc al MNAC de Barcelona entre el 2 de desembre de 2009 i l'11 d'abril de 2010, i a la Fundació Joan Miró amb motiu de l'exposició Joan Miró. L'escala de l'evasió, durant el 2011.[10]

Referències

modifica
  1. Número de registre X37534
  2. «Fitxa de l'obra al web del museu», 2011. Arxivat de l'original el 2013-10-24. [Consulta: 20 agost 2011].
  3. «Fitxa de l'obra al web del museu», 2011. Arxivat de l'original el 2013-10-24. [Consulta: 20 agost 2011].
  4. J. V. Foix. Cent anys de Miró, Mompou i Foix: Doctors Honoris Causa, Universitat de Barcelona. Universitat Barcelona, 1 gener 1993, p. 26–. ISBN 978-84-475-0535-7 [Consulta: 20 agost 2011]. 
  5. Joan Miró. L'escala de l'Evasió. Full de Sala. Fundació Joan Miró. 2011. Comentari número 2
  6. Studio international. Studio Trust, 1981 [Consulta: 20 agost 2011]. 
  7. Rijksmuseum Vincent van Gogh; Georg-W. Költzsch; Museum Folkwang Essen. Vincent van Gogh and the modern movement, 1890-1914: Museum Folkwang Essen, Van Gogh Museum Amsterdam. Luca, 1990 [Consulta: 20 agost 2011]. 
  8. «Los grandes maestros del arte catalán, en el MNAC» (en castellà). El Mundo, 02-12-2009. [Consulta: 20 agost 2011].
  9. «El MNAC celebra sus 75 años con "75 invitados de honor"» (en castellà). La Vanguardia, 02-12-2009. [Consulta: 20 agost 2011].[Enllaç no actiu]
  10. «Joan Miró. L'escala de l'evasió». web de la Fundació. Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 5 octubre 2011].

Bibliografia

modifica
  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Convidats d'Honor: exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 02.12/2009-11.4/2010. ISBN 9788480432092. 
  • Daniel, Marko (ed.); Gale, Matthew. Fundació Joan Miró. Joan Miró. L'escala de l'evasió. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011. ISBN 978-84-938981-0-6.