Revolutionary Association of the Women of Afghanistan

Organització de dones a Kabul (Afganistan), que promou els drets de les dones i la democràcia secular

Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA) o Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan (Persa:جمعیت انقلابی زنان افغانستان, Jamiʿa-e Enqelābi-ye Zanān-e Afghāniuān, Pashto:د افغانستان د ښڅو انقلابی جمعیت) és una organització de dones a Kabul (Afganistan), que promou els drets de les dones i la democràcia secular. Va ser fundada el 1977 per Meena Keshwar Kamal, un activista d'estudiant afganès que fou assassinada el febrer de 1987 per les seves activitats polítiques.[1] El grup, el qual dóna suport a estratègies no violentes, va tenir la seva oficina inicial a Kabul (Afganistan), però llavors es va moure al Pakistan a inicis de 1980.[2]

Infotaula d'organitzacióRevolutionary Association of the Women of Afghanistan
(fa) جمعیت انقلابی زنان افغانستان
(ps) د افغانستان د ښڅو انقلابی جمعیت
(en) Revolutionary Association of the Women of Afghanistan Modifica el valor a Wikidata
RAWA logo.png
Dades
Tipusmoviment feminista
associació de dones Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977
FundadorMina Keshav Kamal Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webrawa.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: RAWA.Afghanistan Twitter: rawa77 Youtube: UCzvtVazlYWsjoNPtq7D0Egg Modifica el valor a Wikidata

L'organització té com a objectiu involucrar les dones de l'Afganistan en activitats tant polítiques com socials destinades a adquirir els drets humans de les dones i continuar la lluita contra el govern de l'Afganistan basant-se en principis democràtics i laics, no fonamentalistes, en què les dones poden participar plenament.[3] RAWA també s’esforça pel desarmament multilateral. Des de 1977, el grup es va oposar a tots els sistemes de govern afganès: la República Democràtica de l'Afganistan, l'Estat Islàmic de l'Afganistan, l'Emirat Islàmic de l'Afganistan (1996-2001), la República Islàmica de l'Afganistan (2001-2021) i l'Emirat Islàmic d’Afganistan (a partir del 2021).

AntecedentsModifica

RAWA es va iniciar per primera vegada a Kabul el 1977 com a organització social i política independent de dones afganeses que lluitaven pels drets humans i la justícia social. L'organització va traslladar parts del seu treball fora de l'Afganistan al Pakistan i hi va establir la seva base principal per treballar per a les dones afganeses.

FundadoraModifica

 
Meena Keshwar Kamal fundadora de RAWA

RAWA va ser fundada per un grup de dones afganeses dirigides per Meena Keshwar Kamal.[1] Als 21 anys, va establir les bases de RAWA basant-se en l'experiència treballant en l'educació de dones. El 1979, Kamal va iniciar una campanya contra l'ocupació soviètica i el govern de l'Afganistan, recolzat pels soviètics.

El 1981 va llançar una revista bilingüe Payam-e-Zan (Missatge de les dones). El mateix any, va visitar França pel Congrés del Partit Socialista Francès. També va establir escoles per a nens refugiats afganesos, hospitals i centres d'artesania per a dones refugiades al Pakistan. Les seves activitats i punts de vista, així com la seva feina contra el govern i els fonamentalistes religiosos, van portar al seu assassinat el 4 de febrer de 1987.[4]

Activitats inicialsModifica

 
Una protesta de RAWA a Peshawar, Pakistan, el 28 d'abril de 1998

Molt dels esforços de RAWA en els anys 90 van consistir en organitzar seminaris, rodes de premsa i altres activitats per aconseguir finançament i fons al Pakistan. RAWA també creà escoles secretes, orfenats, curos de cures, i centres de manualitats per dones i noies al Pakistan i Afganistan. Secretament van filmar les dones que són colpejades al carrer a l'Afganistan per la policia religiosa Mutaween, i com eren executades. Les activitats de RAWA van ser prohibides pels Talibans i l'Aliança del Nord, però van persistir, i fins i tot publicitaren la seva feina amb publicacions com Payam-e-Zan.[5]

RAWA després de la invasió de 2001Modifica

RAWA ha sigut molt crítica amb la intervenció de l'OTAN que va començar el 2001, a causa de l'alta taxa de víctimes entre la població civil. L'organització va arribar a amenaçar de demandar al govern dels Estats Units per l'ús no autoritzat de quatre fotos del seu lloc web que es van utilitzar en fullets de propaganda llançats a diverses ciutats de l'Afganistan durant la invasió del 2001.[6]

Després de la derrota del govern talibà, RAWA va advertir que les forces afganeses afins a l'OTAN eren tan fonamentalistes i perilloses com els talibans. Denunciaren que el govern dirigit pel president Hamid Karzai no tenia suport a la majoria de les zones de l'Afganistan i que els fonamentalistes aplicaven lleis que tracten injustament les dones tal com estaven sota els talibans. Aquestes afirmacions es recolzaren en informes dels mitjans de comunicació sobre el govern d'Herat, Ismail Khan, que creà un⁣ "Comitè per a la propagació de la virtut i la prevenció del vici" que obligà les dones a obeir estrictes codis de vestimenta i comportament, així com de molts informes de Human Rights Watch.[7][8] Un informe [9] publicat per Human Rights Watch el 2012 descrigué una situació en què les dones són castigades pel sistema judicial per haver intentat fugir dels abusos domèstics i també de tant en tant per ser víctimes de violacions. Digueren que Karzai "no vol o no pot adoptar una línia coherent contra les forces conservadores del país" i que la manca de millora de la situació de les dones a l'Afganistan després de deu anys era "impactant".

Activitats recentsModifica

RAWA recapta fons per donar suport a hospitals, escoles i orfenats i encara té molts projectes a Pakistan i Afganistan, inclòs un projecte en col·laboració amb CharityHelp.org per a patrocinar orfanats. I des del 2006 celebren actes anuals el Dia Internacional de la Dona.[10]

El 27 de setembre de 2006, un membre de la RAWA va aparèixer per primera vegada (potser en tota la història de RAWA) en una taula rodona debatent en un canal de televisió afganès local, TOLO TV. Va tenir un debat amb un representant d'un grup fonamentalista islàmic de línia dura. Va anomenar els màxims líders dels grups islamistes i els va qualificar de "criminals de guerra i responsables de la tragèdia en curs a l'Afganistan". Tolo TV censurà l'àudio de qualsevol ocasió on s'anomenessin aquells noms. 

El 7 d'octubre de 2006, la Missió de Dones Afganeses (AWM) va organitzar un esdeveniment de recaptació de fons per a RAWA a Los Angeles, Califòrnia.[11] Eve Ensler era la principal convidada i la presentadora de ràdio Sonali Kolhatkar i Zoya, membre de RAWA, van estar entre les ponents. "Zoya" és un pseudònim d'un membre actiu del Comitè d'Afers Exteriors de RAWA que ha viatjat a molts països, inclosos els Estats Units, Espanya i Alemanya. El 2003 va rebre elogis internacionals per la seva biografia Zoya's Story - An Afghan Woman's Battle for Freedom. El juny de 2008, Zoya va declarar davant la Comissió de Drets Humans del Parlament alemany (Bundestag) per convèncer el govern alemany de retirar les seves tropes de l'Afganistan. 

El 2009, RAWA i altres grups de drets de les dones van condemnar fermament un "Codi de la Família xiïta" que es amb el qual es pretenia legalitzar la violació conjugal dins de les comunitats musulmanes xiïtes del nord-afganès, a més de recolzar el matrimoni infantil, i el purdah (aïllament) per a les dones casades, que va ser aprovat pel president Hamid Karzai i obtingué el suport al seu govern de coalició d’elements durs dins de les comunitats esmentades, així com de la veïna República Islàmica de l’Iran, dominada pels xiïtes. A més de l’anterior, el nou “Codi de família” també consagrà un estatus jurídic discriminatori en el context de l’herència i el divorci contra les dones.[12]

El febrer de 2012, el grup va commemorar el 25è aniversari de la mort de la fundadora de la RAWA, Meena Keshwar Kamal, amb una reunió de dones a Kabul.[13] L'agost de 2012, un representant de RAWA va ser un orador principal a la convenció anual de Veterans For Peace a la Universitat de Maryland, a College Park.

ReconeixementModifica

RAWA ha guanyat fins ara 16 premis i reconeixements de tot el món per la seva tasca a favor dels drets humans i la democràcia. Incloent el sisè Asian Human Rights Award - 2001,[14] Premi de drets humans a la llibertat, la igualtat i la fraternitat de la República francesa de l'any 2000,[15] Premi Memorial Emma Humphreys 2001,[16] Dones de l'any de Glamour 2001,[17] 2001 SAIS - Premi Internacional de Periodisme Novartis de la Universitat Johns Hopkins,[18] el Certificat de reconeixement especial del Congrés del Congrés dels Estats Units el 2004,[19] un Doctor honoris causa per la Universitat d’Anvers (Bèlgica) per èxits no acadèmics destacats,[20] i molts altres premis.[21]

Obres que parlen de RAWAModifica

Al llibre With All Our Strength: The Revolutionary Association of the Women of Afghanistan d'Anne Brodsky, diversos escriptors i activistes de drets humans de renom mundial comparteixen la seva opinió sobre RAWA. Incloent Arundhati Roy, que diu que "cadascuna de nosaltres necessita una mica de RAWA"; Eve Ensler, autora de The Vagina Monologues, suggerí que RAWA havia de ser un model per a tots els grups que treballen per acabar amb la violència; Katha Pollitt, autora de Subjecte a debat: sentit i dissidència sobre les dones, la política i la cultura; Ahmed Rashid, autora de Taliban i Jihad; i Asma Jahangir, relatora especial de les Nacions Unides i destacada activista pels drets de les dones del Pakistan, són dos pakistaneses que escriuen sobre RAWA i expressen el seu suport.[22]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Toynbee, Polly «Behind the burka». The Guardian, 28-09-2001 [Consulta: 6 setembre 2021].
  2. «About RAWA...». Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA). [Consulta: 6 setembre 2021].
  3. «RAWA testimony to the Congressional Human Rights Caucus Briefing». U.S. Congressional Human Rights Caucus, 18-12-2001. Arxivat de l'original el 28 juny 2007.
  4. Price, Susannah «Afghan activist's killers hanged». BBC News, 07-05-2002.
  5. «The Taliban show their fangs to RAWA». Excerpts from Wahdat daily, published in Peshawar (April 30, 1998). RAWA. [Consulta: 7 desembre 2010].
  6. «RAWA to sue US authorities - Bureau Report». RAWA. [Consulta: 7 desembre 2010].
  7. «Human Rights Watch homepage». [Consulta: 7 desembre 2010].
  8. «RAWA news homepage». [Consulta: 7 desembre 2010].
  9. «Hundreds of Afghan women jailed for 'moral ccrimespublisher=BBC». , 28-03-2012.
  10. «Free Crowdfunding Campaign: RAWA Afghanistan projects by The Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA)». Afghan Womens Mission. [Consulta: 6 setembre 2021].
  11. «Report of RAWA Benefit with Zoya, Eve Ensler, Michelle Shocked, Mimi Kennedy, and Sonali Kolhatkar». - AWM News.
  12. Starkey, Jerome «Afghan leader accused of bid to 'legalise rape'. UN and women MPs say Karzai bowed to Islamic fundamentalists before poll». [Kabul], 31-03-2009.
  13. RAWA News, RAWA commemorates the 25th anniversary of Meena’s martyrdom, 7 Feb 2012.
  14. «The sixth Asian Human Rights Award - 2001 to RAWA». RAWA, 07-12-2001. [Consulta: 7 desembre 2010].
  15. «France Grants RAWA a Human Rights Prize». RAWA, 15-04-2000. [Consulta: 7 desembre 2010].
  16. «Emma Humphries Memorial Prize 2001». RAWA, 06-10-2001. [Consulta: 7 desembre 2010].
  17. «Glamour Awards Laud Afghan Woman». RAWA, 31-10-2001. [Consulta: 17 desembre 2010].
  18. «RAWA Winner of 2001 SAIS-Novartis International Journalism Award». RAWA, 11-04-2001. [Consulta: 7 desembre 2010].
  19. «Certificate of Special Congressional Recognition from the U.S. Congress to RAWA». RAWA, 02-05-2004. [Consulta: 7 desembre 2010].
  20. «Honorary Doctorate to RAWA By University of Antwerp (Belgium) For outstanding non-academic achievements». RAWA. [Consulta: 7 desembre 2010].
  21. «Some RAWA Awards». RAWA. [Consulta: 7 desembre 2010].
  22. «Books About Afghanistan». Afghan Women's Mission. [Consulta: 6 setembre 2021].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Benard, Cheryl. Veiled courage : inside the Afghan women's resistance. 1st. New York: Broadway Books. ISBN 0-7679-1301-9. 
  • Brodsky, Anne E. With all our strength : the Revolutionary Association of the Women of Afghanistan. New York: Routledge. ISBN 0-415-93492-3. 
  • Chavis, Melody Ermachild. Meena, heroine of Afghanistan : the martyr who founded RAWA, the Revolutionary Association of the Women of Afghanistan. 1st. New York, N.Y.: St. Martin's Press. ISBN 0-312-30690-3. 
  • Zoya's story : an Afghan woman's struggle for freedom. 1st. New York: William Morrow. ISBN 0-06-009782-5. 
  • Kolhatkar, Sonali. Bleeding Afghanistan : Washington, warlords, and the propaganda of silence. Seven Stories Press 1st. New York: Seven Stories Press. ISBN 9781583227312. 
  • Mulherin, Jeannette E. 2004. The Revolutionary Association of the Women of Afghanistan and their Commitment to the Establishment of a Secular Government in Afghanistan. Georgetown University, Washington DC: Masters Thesis

Enllaços externsModifica