Rhynchophorus palmarum
El corc negre de la palmera (Rhynchophorus palmarum), és una espècie de coleòpter polífag de la família Curculionidae[1] originari de les zones tropicals d'Amèrica i actualment distribuït mundialment i considerat una plaga de cocoters i palmeres, causa una perforació que inflama la zona, a més és transmissor del nematode Bursaphelenchus cocophilus, que provoca la malaltia del "anell vermell" en els cocoters.[2] Són prou comuns en les zones tropicals d'Amèrica del Sud
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Família | Dryophthoridae |
| Tribu | Rhynchophorini |
| Gènere | Rhynchophorus |
| Espècie | Rhynchophorus palmarum Linnaeus, 1758 |
Característiques modifica
És de coloració negra metàl·lica o opaca, a vegades amb aparença vermellosa; té solcs en els èlitres.[1] Adult mesura entre 26,6 i 53,3 mm de longitud i presenta dimorfisme sexual en les dimensions de la prolongació de la probòscide o rostre, que en la femella és llarga, prima i corbada i en el mascle és de menor longitud, gruixuda amb una lleugera curvatura distal.[3]
El seu cicle de vida és de 120 dies: ou 3,5 dies, larva 60,5 dies, pupa 16 dies i adult 42 dies. La larva és molt esclerotitzada, de color marró fosc, amb peces bucals masticatòries, entre les quals es destaca un parell de mandíbules còniques; els seus segments abdominals presenten doble plegament dorsal i ventral per a facilitar la tracció en reptar.[3]
La larva coneguda com chontacuro o suri, causa forts danys en les plantacions de palma, no obstant això, és una font excel·lent de proteïnes, vitamines A, C i E i minerals,[4] per la qual cosa ha estat consumida durant segles com a aliment per les poblacions natives de la selva amazònica, que la cullen en les palmes dels boscos, com Maximiliana maripa (cucurito), Jessenia bataua (seje) i Mauritia flexuosa (moriche o aguaje).[5][6][7][8] En la medicina tradicional equatoriana s'utilitza per a alleujar la tos i l'asma.[9]
-
-
Maito de chontacuros
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rodolfo Bastidas y Yanet Zavala, 1995, "Principios de Entomología Agrícola", Ediciones Sol de Barro, ISBN 980-245-006-5
- ↑ «Bursaphelenchus cocophilus pest information» (en inglés). Robin M., Gilblin-Davis, Paul S. Lehman Renato Inserra. [Consulta: 30 maig 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Mexzón, Ramón G.; Carlos M. Chinchilla; Geovanny Castrillo y Danny Salamanca (1994) Biología y hábitos de Rhynchophorus palmarum L. asociado a la palma aceitera en Costa Rica Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine.; ASD Oil Palm Papers 8: 14-21.
- ↑ TIEMPO, EL. «Chontacuro, un plato típico de la Amazonía» (en espanyol europeu). EL TIEMPO, 27-11-2018. Arxivat de l'original el 20 de enero de 2019. [Consulta: 19 enero 2019].
- ↑ «Gusanos chontacuros son parte de la dieta indígena en la Amazonía». El Universo, 12 e octubre 2009. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ «El suri peruano, una de las comidas imprescindibles de la cocina selvática» (en espanyol europeu). cuatro, 15-09-2014. [Consulta: 29 enero 2019].
- ↑ Telégrafo, El. «Archidona preserva la ingesta de chontacuros por sus beneficios» (en espanyol europeu). El Telégrafo, 10-10-2018. [Consulta: 19 enero 2019].
- ↑ Cerda, Hugo; R. Martínez; N. Briceño; L. Pizzoferratto; P. Manzi; M. Tommaseo Ponnzetta; O. Marín y M.G. Paoletti (2001) "Palm worm: (Rhynchophorus palmarum) traditional food in Amazonas, Venezuela-nutritional composition, small scale production and tourist palatability"; Ecology of food and nutrition 40 (1): 13-32.
- ↑ Poveda, Edwin. «Chontacuro, gastronomía y salud» (en espanyol europeu). Asociación de Municipalidades Ecuatorianas, 29-03-2017. Arxivat de l'original el 20 de enero de 2019. [Consulta: 19 enero 2019].