Ricard Salvadiego Güell

dramaturg i esperantista català
(S'ha redirigit des de: Ricard S. Güell)

Ricard Salvadiego Güell, més conegut pel seu nom de ploma com Ricard S. Güell (Barcelona, 2 de febrer de 1916 - Riudarenes, 24 de desembre de 2008) va ser un dramaturg i esperantista català.

Infotaula de personaRicard Salvadiego Güell
Ricard-1985.png
modifica
Biografia
Naixement2 febrer 1916 modifica
Barcelona modifica
Mort24 desembre 2008 modifica (92 anys)
Riudarenes (Selva) modifica
Activitat
OcupacióDramaturg i esperantista modifica

VidaModifica

Ricard va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1916, al carrer Sant Rafael, però de ben petit es traslladà amb la família a Vilanova i la Geltrú, d'on els seus pares eren originaris. Allà va assistir, dels quatre als set anys, a escola. A Vilanova i la Geltrú hi va residir fins als 12 anys, quan la família, a causa de problemes econòmics, va decidir tornar a Barcelona. Aquí va aprendre l'ofici de manyà, amb el que es va guanyar la vida fins a l'edat de 45. A partir dels anys 1960 es va dedicar primer semi-professionalment i després professionalment al teatre.[1][2]

TeatreModifica

Es va iniciar en el teatre en un grup d'aficionats a l'Ateneu Obrer Martinenc, de Barcelona. El teatre l'atrapà i, tot i que de formació autodidacta, seguí interpretant i ben aviat passà a dirigir i a escriure, adaptar i traduir teatre, tant en català com en castellà (obligat per llei, durant els primers anys de la dictadura franquista) i, sobretot, en esperanto. Amb el seu grup Arta Taĉmento (‘Destacament Artístic’) va estrenar el 29 de juliol de 1956 la comèdia George Dandin de Molière, traduïda per Zamenhof, en el teatre Capsa de Barcelona durant el 17è Congrés Espanyol d'Esperanto, que després interpretarien de nou al Teatre de l'Òpera de Marsella, en el marc del Congrés Mundial d'Esperanto de 1957. Tot i la seva formació autodidacta, des de la dècada dels 1960, ell i la seva esposa Maria Bonet van dedicar-se semi-professionalment al teatre i van actuar amb importants actors catalans, arribant a dirigir professionalment.[1][2]

EsperantismeModifica

Va començar a aprendre l'esperanto l'any 1934 amb el mestre Joan Oleart, a l'Ateneu Obrer Martinenc. En traslladar-se al barri de Sants, continuà estudiant la llengua a la Laborista Esperanto-Akademio, sota el mestratge de Josep Anglès, però un nou canvi de residència l'impedí continuar l'estudi presencialment, per la qual cosa l'acabà d'aprendre tot sol, de forma autodidacta. Durant la República, els responsables de la Prolet-esperantista Unio de Iber-amerikaj Landoj (PUIL, ‘Unió Proletària Esperantista dels Països Ibero-Americans’), li van proposar organitzar el departament de propaganda, que ell va acceptar immediatament. Durant la Guerra Civil, va crear el grup Casal d’Esperanto, al carrer de Pere Kropotkin (abans i després, carrer de Sant Pau). Superada la dura repressió inicial durant la dictadura franquista, en la dècada dels anys 1950 va ser un dels fundadors del grup Stelo de Paco (‘Estrella de la Pau’) i membre de la seva junta, juntament amb els cinc germans Alberich, Frederic Pujulà i Vallès, Delfí Dalmau i Pau Claramunt. Molt actiu dins del moviment esperantista, va organitzar cursos d'esperanto i diversos espectacles, obres de teatre, concerts, recitals, excursions, etc. Als anys 1980 va participar en persona en la recuperació i creació de l'Associació Català d'Esperanto, de la qual en va ser el primer vicepresident (1982-1986), tot i que després se'n va allunyar. Fins als últims anys de la seva vida seguí difonent i organitzant teatre en esperanto i ensenyant la llengua al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.

ObraModifica

En castellàModifica

  • Cuando el odio estalla (1944)

En catalàModifica

  • El pecat de Blanca Reinald
  • L’afany d’Eva
  • La mamà
  • El vent bufa
  • L’hora del triomf
  • L’òliba de l'espadat (guinyol en tres actes i en vers pensat per a òpera)
  • El lladret
  • Pobres pallassos
  • El nostre fill
  • Garbuix (1983)
  • Volarany a rocamar
  • Immanències de tot vent, del tot i del res (1996)
  • 55 Poetes d'avui. Poesia viva a La Cova del Drac (1980) (juntament amb 54 poetes més)

Traduccions al catalàModifica

  • Els novel·laires [Les Romanesques], d'Edmond Rostand
  • Quan la llum minva [Gaslight], de Patrick Hamilton
  • Enemic del poble [En Folkefiende], de Henrik Ibsen
  • Matí de sol solet, dels germans Álvarez Quintero

En esperantoModifica

  • Teatro: Tri aŭtoroj kaj mi [que inclou les seves traduccions Juneco d'Ignasi Iglésias, Malsupra tero d'Àngel Guimerà, Senintermita kanto de Santiago Rusiñol, Dum ajna sunmateno dels germans Quintero, i les seves obres originals La spegulo de la tempo, Nu, Pajacoj! iTriumfa momento] (1988)
  • Rakontoj de sensperta naivulo (1993)
  • Kalejdoskopa Poemaro (2002)
  • Plastium baledo
  • Kanzonaro diverslanda

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Inglada i Roig, Joan «Ricard S. Güell (1916-2008)» (en esperanto). Kataluna Esperantisto, 348, 2008, pàg. 9-11.
  2. 2,0 2,1 Inglada i Roig, Joan. «Ricard S. Güell (1916-2008). Centenari del naixement de l'esperantista català». Associació Catalana d'Esperanto. [Consulta: 31 desembre 2019].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica