Richard Hageman (Ljouwert, 9 de juliol de 1881 - Beverly Hills, 6 de març de 1966) fou un director d'orquestra, pianista, compositor i actor estatunidenc nascut als Països Baixos.

Infotaula de personaRichard Hageman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1881 Modifica el valor a Wikidata
Ljouwert (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1966 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaïsos Baixos Països Baixos
Estats Units Estats Units
FormacióConservatori reial de Brussel·les
Conservatori d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor de bandes sonores, pianista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1899 Modifica el valor a Wikidata –  1946 Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0006119 Allmovie: p93048 TCM: 78909 TMDB.org: 88673
Musicbrainz: 70c17e16-c056-4a79-a4bb-9440913d8bfa Lieder.net: 4305 Discogs: 744618 IMSLP: Category:Hagemann,_Richard Allmusic: mn0001785116 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Hageman va néixer i es criava a Leeuwarden, Frísia, als Països Baixos. Era el fill de Maurits Hageman de Zutphen i Hester Westerhoven d'Amsterdam. Nen prodigi, ja feia concerts de piano als sis anys. Estudià a Amsterdam i posteriorment fou professor de piano. De jove acompanyà a cantants i es convertia en director de la Companyia d'Òpera Reial d'Amsterdam el 1899. Durant un curt període fou acompanyant de Mathilde Marchesi a París.[1] Viatjà als Estats Units el 1906 per acompanyar Yvette Guilbert en una gira nacional. S'hi quedà i finalment es convertiria en un ciutadà estatunidenc.

Fou director de la Metropolitan Opera entre 1914 i 1932, cap del departament d'òpera del Curtis Institute de 1932 a 1936, i director de música de la Chicago Civic Opera i l'Òpera de Ravinia Park durant set anys. Durant aquests anys (1932) es casà amb la soprano Eleanora Ruggieri. Fou director convidat d'orquestres com la de Chicago, Filadèlfia i de l'Orquestra Simfònica de Los Angeles. Dirigí concerts d'estiu de l'Orquestra de Filadèlfia durant quatre anys i des del 1938 va dirigir els concerts d'estiu de la Hollywood Bowl durant sis estacions.[2]

És conegut en el món del cinema pel seu treball com a actor i compositor de bandes sonores, més notablement pel seu treball en unes quantes pel·lícules de John Ford durant els últims anys 1930. Compartia un Oscar per la seva banda sonora de Stagecoach, del 1939. També obtingué papers menors en onze pel·lícules, per exemple com a director d'òpera a El Gran Caruso. Des del 1950 fou membre d'ASCAP.[3]

Hageman també componia música vocal seriosa. La seva òpera de 1931 Caponsacchi, estrenada a Freiburg amb el títol Tragödie a Arezzo el 1932, es representà al Metropolitan Opera el 1937[1] amb Lawrence Tibbett al paper titular.[4] El seu "concert drama" The Crucible s'estrenà a Los Angeles el 1943.[5] Mentre que les seves grans composicions musicals se senten rarament avui, alguna de les seves cançons d'art són conegudes i altament considerades, especialment Do Not Go, My Love, una escena sobre un poema de Rabindranath Tagore.

Fou patró nacional de Delta Omicron, una fraternitat de música professional internacional.[6]

Obres seleccionades modifica

  • Escenari:
    • Caponsacchi (Op. 3, R. Browning), 1931
    • I Hear America Call (oratori, R.V. Grossman), Bar, SATB, orch, 1942
    • The Crucible (oratori, B.C. Kennedy), 1943
  • Orquestra:
    • Overture ‘In a Nutshell'; Suite, str
  • Cambra:
    • October Musings, vn, pf, 1937
    • Recit and Romance, vc, pf, 1961
  • Cançons, 1v, pf:
    • Do Not Go, My Love (Rabindranath Tagore), 1917
    • May Night (Tagore), 1917
    • At the Well (Tagore), 1919
    • Happiness (Jean Ingelow), 1920
    • Charity (Emily Dickinson), 1921
    • Nature’s Holiday (T. Nash), 1921
    • Animal Crackers (C. Morley), 1922
    • Christ Went Up Into the Hills (K. Adams), 1924
    • Me Company Along (J. Stephens), 1925
    • The Night Has a Thousand Eyes (F.W. Bourdillon), 1935
    • Christmas Eve (Joyce Kilmer), 1936
    • Music I Heard with You (Conrad Aiken), 1938
    • Miranda (Hillaire Belloc), 1940
    • Lift Thou the Burdens, Father (K.C. Simonds), 1944
    • The Fiddler of Dooney (William Butler Yeats), 1946
    • more than 50 other songs, many arranged for chorus

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Miller and Meckna, Grove Music Online
  2. «Internet Movie Database Biography for Richard Hageman».
  3. «Internet Movie Database Biography for Richard Hageman».
  4. Wlaschin, pàg. 155
  5. Miller, New Grove Opera
  6. «Delta Omicron». Arxivat de l'original el 2010-01-27. [Consulta: 30 desembre 2010].

Bibliografia modifica

  • Miller, Philip Lieson; Hageman, Richard. Sadie, Stanley. The New Grove Dictionary of Opera. 2. Londres: Macmillan Press Ltd., 1992, p. 594. 
  • Wlaschin, Ken. Encyclopedia of American Opera. Jefferson, Nc, i Londres: McFarland & Company, 2006, p. 155. ISBN 0-7864-2109-6. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Hageman