Província de Frísia

província dels Països Baixos

Frísia (frisó: Fryslân, neerlandès: Friesland) és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia. El 2004 tenia 642.000 habitants. La seva capital és Ljouwert. Fa frontera amb les províncies de Groningen, Drenthe, Overijssel i Flevoland. A ponent i al nord és envoltada respectivament per l'IJsselmeer i el Mar de Wadden, al nord del qual hi ha una sèrie d'illes i bancs. Compta a més amb una comunicació directa amb Holanda Septentrional per mitjà de l'Afsluitdijk.

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Frísia
Fryslân (fy) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneDe âlde Friezen Modifica el valor a Wikidata

EpònimFrísia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 10′ 00″ N, 5° 40′ 10″ E / 53.16667°N,5.66944°E / 53.16667; 5.66944
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
CapitalLjouwert Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Achtkarspelen
Ameland
Boarnsterhim (–2014) Modifica el valor a Wikidata../... 35+
Població humana
Població649.944 (2020) Modifica el valor a Wikidata (113,06 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès
frisó occidental Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5.748,74 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altVuurboetsduin (en) Tradueix (45 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1814 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Comissari Modifica el valor a WikidataArno Brok Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2NL-FR Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNL12 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfryslan.frl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: provinciefryslan Twitter (X): provfryslan Instagram: provinciefryslan LinkedIn: provinciefryslan Youtube: UCCpCsyA5QvFqqDth8IHP9Wg Modifica el valor a Wikidata
Frísia vista via satèl·lit

Economia modifica

És una província amb un marcat caràcter agrari, on s'originaren les famoses vaques frisones. També és coneguda pel característic cavall negre frisó. El turisme és una altra gran font d'ingressos, especialment al sud-oest de la província i a les illes. Aquest fet però, provoca una gran estacionalitat de l'activitat econòmica, amb molt d'atur hivernal.

Llengua modifica

A la província hi són oficials tant el frisó com el neerlandès. El frisó té l'estatus de llengua minoritària i és, a més del neerlandès, reconegut com a llengua nacional oficial sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La llengua és emprada pel govern, en la justícia, l'educació i els mitjans de comunicació.

 
Senyalització bilingüe a Frísia

A més del frisó estandarditzat hi ha un cert nombre de dialectes com l'aasters, hindeloopen, kleifries, schiermonnikoog, nordhoeks, woudfries i zuidwesthoeks.

A moltes ciutats de Frísia no es parla el frisó, sinó que s'hi parla un dialecte neerlandès amb forta influència del frisó, com l'ameland, bildts i midsland. A la província de Groningen es parlen dues varietats locals amb forta influència frisona, a Westerkwartiers i Kollumerpompsters. Al sud de la província, per sota del Tjonger pràcticament no es parla frisó, però hi ha la parla de Stellingwerfs, que es classifica com a baix saxó.

Literatura modifica

Tot i escriure essencialment en neerlandès, una de les escriptores més importants del país frisó va ser Nine van der Schaaf (1882-1973).

Administració modifica

 
Resultats a les provincials de 2007

La seu del govern de la província de Físia es troba al "Provinsjehûs", a la Tweebaksmarkt de Leeuwarden. Els Estats Provincials (Provinsjale Steaten) de Frísia tenen 43 membres i l'Executiu Provincial (Deputearre Steaten) en té sis que són presidits pel Comissari del Rei (Kommissaris fan de Kening) Arno Brok. Els resultats a Frísia de les eleccions provincials frisones de 2003 i 2007 i a la Tweede Kammer de 2006 foren:

Eleccions provincials de 2003 i 2007
2003 2003 2007 2007
Partit Vots en % Escons Vots en % Escons
CDA 27,4 16 25,8 12
PvdA 26,2 15 25,6 12
FNP 13,2 7 10,7 5
VVD 10,9 6 10,8 5
SP 4,8 2 9,6 4
ChristenUnie/SGP 5,6 3 8,2 3
GroenLinks 5,4 3 3,9 2
D66 2,5 1 1,3 -
Gemeentebelangen
Friesland
1,9 1 - -
LPF 1,7 1 - -
Total 56,1 55 54,1 43
Eleccions legislatives de 2006
Partit Vots en% +/- (2003)
CDA 28,1 - 3,9
PvdA 27,5 - 6,0
SP 17,1 + 11,1
VVD 10,6 - 2,0
ChristenUnie 6,1 + 2,9
GroenLinks 3,8 - 0,7
PVV 3,3 + 3,3
PvdD 1,3 + 1,3
D66 1,1 - 1,7
SGP 0,4 - 0,1
LPF 0,2 - 3,5
Opkomst 82,9 - 0,7

Ciutats i illes modifica

Municipis modifica

Frísia té 20 municipis, amb els noms oficials en neerlandès i frisó

Municipi Nom frisó Extensió
(km²)
Població
(1 febrer 2008)
Densitat
inw./km²
Renda per capita
€ per hab.
Capital
Achtkarspelen Achtkarspelen 102,61 28.104 274 11.400 Buitenpost
Ameland It Amelân 59,18 3.450 57 11.700 Ballum
Dantumadeel Dantumadiel 85,67 19.412 226 11.100 Damwoude
De Friese Meren De Fryske Marren Joure
Dongeradeel Dongeradiel 167,27 24.655 147 11.400 Dokkum
Ferwerderadeel Ferwerderadiel 97,65 8.858 91 11.400 Ferwerd
Harlingen Harns 25,02 15.552 618 12.000 Harlingen
Heerenveen It Hearrenfean 135,21 43.010 318 12.900 Heerenveen
Kollumerland en Nieuwkruisland Kollumerlân 109,89 13.096 119 11.200 Kollum
Leeuwarden Ljouwert 79,16 92.931 1165 12.300 Leeuwarden
Ooststellingwerf Eaststellingwerf 224,16 26.355 117 11.900 Oosterwolde
Opsterland Opsterlân 224,86 29.728 132 12.500 Beetsterzwaag
Schiermonnikoog Skiermûntseach 40,79 949 23 14.200 Schiermonnikoog
Smallingerland Smellingerlân 118,46 55.241 464 12.200 Drachten
Zuidwest-Friesland Súdwest-Fryslân 30,10 33.257 1102 12.400 Sneek
Terschelling Skylge 87,11 4.690 53 13.400 West-Terschelling
Tietjerksteradeel Tytsjerksteradiel 149,59 32.201 215 12.500 Bergum
Vlieland Flylân 36,16 1.123 28 13.300 Oost-Vlieland
Waadhoeke De Waadhoeke Franeker
Weststellingwerf Weststellingwerf 221,53 25.688 116 12.000 Wolvega

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Frísia