Richard Matthew Stallman

programador informàtic i activista del programari lliure
(S'ha redirigit des de: Richard M. Stallman)

Richard Matthew Stallman, també conegut per les seves inicials RMS, (Manhattan, Nova York, 16 de març de 1953), és un conegut activista del programari lliure.[1] Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.

Plantilla:Infotaula personaRichard Matthew Stallman

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Emacs maintainer (en) Tradueix
valor desconegut – valor desconegut
President Free Software Foundation
1985 – 2019
Chief GNUisance Projecte GNU
1984 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsrms
Saint IGNUcius Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBoston Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard - Grau en Arts
Institut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor
Harvard School of Engineering and Applied Sciences Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProgramari lliure Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprogramador, inventor, activista, enginyer, bloguer, participant de documental Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts (–2019)
Free Software Foundation Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enProgramari lliure Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment del programari lliure i globalització alternativa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 agost 2007The Free Software Movement (en) Tradueix
Free software, free society (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webstallman.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1128476 Allmovie: an126437 TMDB.org: 132038
X: rmspostcomments Mastodon: rms@mastodon.xyz Last fm: Richard+Stallman Musicbrainz: ac8f8420-bec4-4e20-bcd2-bbeb9296b31e Songkick: 398834 Discogs: 399127 Goodreads author: 318269 Project Gutenberg: 771 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a la Universitat Harvard, Stallman es va convertir en un furoner del laboratori d'intel·ligència artificial del MIT. Els anys 80, la cultura furonera que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de la indústria del programari.

Explica com abans que arribés la indústria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.

Però les coses van canviar, els altres furoners del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, des del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació dels furoners del laboratori.

 
Stallman

Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació i que fes altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips). També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.

Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).

Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l'Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).

Arran de la polèmica sorgida per unes declaracions sobre la implicació del difunt Marvin Minsky en la trama d'abús i tràfic sexual de menors d'edat vinculada a Jeffrey Epstein, com també per diverses declaracions sobre el consentiment sexual de menors en el passat, va dimitir com a president de la FSF i de la seva posició al MIT el setembre de 2019.[2][3]

El març de 2021, durant la conferència de LibrePlanet, va anunciar per sorpresa que tornava a la junta de la FSF. Aquest fet va provocar el rebuig d'organitzacions com GNOME o Mozilla.[4] Tot seguit, empreses com Red Hat o iniciatives com Outreachy anunciaven que deixarien de finançar o col·laborar amb la fundació si continuava Stallman a la seva junta.[5][6]

 
Richard Stallman al Wikimania del 2005.

Paper dins del moviment GNU

modifica

Stallman ha difós la ideologia GNU per tot el món mitjançant xerrades i conferències. Això fa que alguns el reconeguin com un profeta o un gurú.

Curiositats

modifica

La seva imatge aparentment descuidada i les seves manies extravagants (no fa servir telèfon mòbil, ja que el podria fer fàcilment localitzable i això afectaria la seva llibertat de moviment, sempre va amb el seu ordinador portàtil amb tan sols programari lliure, porta el seu matalàs allà on vagi, etc.), l'han fet centre de moltes bromes i acudits, i fins i tot ha arribat a aparèixer en tires còmiques.

En les xerrades apareix amb una segona personalitat que correspon a St. IGNUcius of the Church of Emacs («Sant IGNUci de l'Església de l'Emacs»).

El 3 juliol de 2010 va ser convidat a les Jornades de Programari Lliure al Telecentre de Berga, on va apadrinar la inauguració del Carrer del Programari lliure.[7]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Richard Stallman». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  2. Cox, Joseph. «Computer Scientist Richard Stallman Resigns From MIT Over Epstein Comments» (en anglès), 17-09-2019. [Consulta: 17 setembre 2019].
  3. «Richard M. Stallman resigns — Free Software Foundation — working together for free software». [Consulta: 17 setembre 2019].
  4. Brodkin, Jon. «Free software advocates seek removal of Richard Stallman and entire FSF board» (en anglès americà), 23-03-2021. [Consulta: 31 març 2021].
  5. Melendez, Steven. «Mozilla and Tor join calls to oust Richard Stallman from Free Software Foundation» (en anglès), 24-03-2021. [Consulta: 31 març 2021].
  6. Vaughan-Nichols, Steven J. «Free Software Foundation leaders and supporters desert sinking ship» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
  7. «Berga inaugura el carrer del programari lliure». Regió7, 04-07-2010. [Consulta: 30 desembre 2023].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina personal de Richard Stallman (anglès)