Riu Girona

riu de la Marina Alta, Alacant

El riu Girona, o Bolata, naix a la població valenciana de la Vall d'Alcalà, a l'extrem occidental de la Marina Alta. Després de travessar el terme de la Vall d'Ebo, s'engorja formant l'espectacular paratge conegut com el barranc de l'Infern, a l'eixida del qual hi ha la presa d'Isbert, situada sobretot al terme municipal de la Vall de Laguar. Des d'eixe punt, discorre per una plana al·luvial que conforma la meitat nord del Marquesat de Dénia, on rep les aigües del barranc de la Bolata, el seu afluent principal, i travessa els termes d'Orba i dels diferents pobles de l'anomenada Rectoria de la Marina Alta, (Tormos, Sagra, el Ràfol d'Almúnia, Benimeli i Sanet i els Negrals), Beniarbeig, Ondara, el Verger i els Poblets. Finalment, desguassa en el Mediterrani; concretament a la punta de l'Almadrava, on fa de frontera natural entre el terme d'eixe municipi i el de Dénia.

Infotaula de geografia físicaRiu Girona
Localización del río Girona respecto de la provincia de Alicante.png
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial800 (aprox.)
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Alacant (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSerra Foradada (la Vall d'Alcalà)
Final
LocalitzacióMediterrani a Els Poblets
DesembocaduraMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
 38° 51′ 53″ N, 0° 01′ 17″ E / 38.8647°N,0.0214°E / 38.8647; 0.0214Coord.: 38° 51′ 53″ N, 0° 01′ 17″ E / 38.8647°N,0.0214°E / 38.8647; 0.0214
Dades i xifres
Dimensions32  default (Llargada
TravessaEl Comtat i la Marina Alta
Superfície117,7 km²
Superfície de conca hidrogràfica117,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal-

RiuadesModifica

El riu Girona durant gran part de l'any manté un cabal reduït; tanmateix, de la tardor a l'estiu augmenta considerablement, i ha arribat a inundar els pobles i els camps de la seua ribera, en especial les viles de Beniarbeig, el Verger i els Poblets, les quals tenen edificacions molt pròximes a la vora del riu.

El 30 de setembre de 1919 la crescuda del Girona va afectar especialment a Beniarbeig, on les aigües van soscavar els fonaments d'algunes cases en arribar el riu als 5 metres d'altura, i també va causar importants danys al Verger i Els Poblets. Unes altres inundacions importants van ser les de novembre de 1941 i la del novembre de 1957. En la segona, durant els dies 1 i 2 d'octubre, va tindre lloc un període de pluges torrencials que afavorí que el cabal del riu baixara de gom a gom.

El 12 d'octubre de 2007, les fortes pluges concentrades en un espai de temps reduït van ser les causants de la crescuda del cabal del riu Girona i, conseqüentment del seu desbordament. Els valors pluviomètrics registrats en alguns pobles de la conca hidrogràfica del Girona oscil·laren els 400 mm. Aquella riuada destrossà 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçària en els carrers contigus al seu llit. Fou el creixement més gran documentat al riu, que va deixar els ponts malmesos, el pont de Beniarbeig enrunat, i va provocar la mort d'una persona d'eixe municipi.

FotografiesModifica

 
El Girona al seu pas pel Verger
 
El Girona als Poblets
 
El Girona a Beniarbeig, amb la Segària al fons

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Girona

Coord.: 38° 48′ 28.06″ N, 0° 2′ 40.63″ O / 38.8077944°N,0.0446194°O / 38.8077944; -0.0446194{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina