Obre el menú principal

La Vall d'Alcalà

municipi del País Valencià

El municipi de la Vall d'Alcalà està situat a la comarca valenciana de la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.

Infotaula de geografia políticala Vall d'Alcalà
Escut de la Vall d'Alcalà
escut de la Vall d'Alcalà
Alcalà de la Jovada, ajuntament i església.JPG
Ajuntament i església d'Alcalà de la Jovada

Localització
Localització de la Vall d'Alcalà respecte del País Valencià.png
38° 47′ 40″ N, 0° 15′ 10″ O / 38.794444444444°N,0.25277777777778°O / 38.794444444444; -0.25277777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta
Municipi 2
Població
Total 164 (2018)
• Densitat 6,72 hab/km²
Gentilici Alcalaner, Alcalanera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 24,4 km²
Altitud 637 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Organització política
• Alcalde Juan José Sendra Nadal
Identificador descriptiu
Codi postal 03788
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 03134
Codi ARGOS de municipis 03134
Altres

Lloc web http://www.lavalldalcala.es
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

La Vall d'Alcalà va estar formada, en temps, per set poblacions, denominades Alcalà de la Jovada, Beniaia, Queriola, Benialí, Benixarco, la Roca i l'Adsúbia. En l'actualitat solament dos nuclis de població pertanyen a la vall com a entitats locals: Alcalà de la Jovada i Beniaia.

El seu terme municipal limita amb els de Benimassot, Planes, Tollos, La Vall d'Ebo i La Vall de Gallinera. Es pot accedir a la localitat per carretera, des del sud, a través de la N-332, agafant llavors la CV-700 per a accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.

HistòriaModifica

 
Font d'Al-Azraq.

Des de fa milers d'anys l'home ha poblat les terres de la Vall d'Alcalà i prova d’això són les pintures rupestres de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda, o les de l’Abric de la Roca de fa 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Penya de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

L'orige de la Vall d'Alcalà és àrab. Entre 1218 i 1220 nasqué, en Alcalà, Al-Azraq, el cabdill àrab que durant anys lluità contra el Rei Jaume I per a aconseguir la independència en una València musulmana. La residència d’Al-Azraq fou el Castell d’Alcalà. El 1245 Al-Azraq i Alfons I, fill de Jaume I, signaren el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei fou proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. S’aconseguia així una coexistència de musulmans i cristians al mateix territori. Això no obstant, prompte començaren a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el cabdill àrab no respectaria per complet el pacte i continuaria amb la lluita. Açò provocaria que el Rei prengués Alcalà i exiliés a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, moriria a les portes d’Alcoi el 1276.

La situació entre ambdues religions continuaria sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que tingué lloc en València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església aconseguí que, el 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, foren obligades a batejar-se passant a ser cristians nous, és a dir, moriscs. A partir de llavors continuaren suportant les pressions de l’església i una condició que mai aplegarien a acceptar. Finalment, acabaran rebel·lant-se el 1609, data en què es decretà la seua expulsió. Alguns pobles propers a Alcalà quedaren despoblats.

Als llibres de l’església del poble es documenta l’existència d’uns moviments migratoris de gent d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Xixona i d’Agres, que serien en definitiva els avantpassats més remots dels actuals ciutadans.

A principi de segle passat vivien a la Vall d’Alcalà unes 571 persones i foren batejades 8 xiquetes i 8 xiquets. Però la crisi econòmica que afectava el país va obligar els hòmens a emigrar a ciutats com Nova York. Després les dones ho farien a París, encara que, posteriorment, molts d’ells i elles en tornarien.

DemografiaModifica

Té una població de 168 habitants (INE 2017).

Evolució demogràfica de Vall d'Alcalà [1]
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2012 2014
Població 571 642 532 551 516 504 402 305 171 167 181 167 179 186 175

PolíticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ismael Alcaraz Cortés UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Antonio Bernabeu Boronat PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Antonio Bernabeu Boronat PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Antonio Bernabeu Boronat PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Antonio Bernabeu Boronat PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Antonio Bernabeu Boronat PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Juan José Sendra Nadal PP 14/06/2003
2007 - 2011 Juan José Sendra Nadal PP 16/06/2007
2011 - 2015 Juan José Sendra Nadal PP 11/06/2011
2015 - 2019 Pablo Martínez Sarch PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Monuments i llocs d'interésModifica

  • Esfinx d'Al-Azraq. D'interés arquitectònic. Hi ha dues: la primera és una font situada a la plaça del poble amb el rostre del cabdill. L'altra es troba a la Sala Al-Azraq, una sala cultural polivalent, abans estava situada a un petit jardí dins del poble.
  • Castell de la Vall d'Alcalà. O Castell de Benissili.
  • Despoblats moriscos. Sèrie de despoblats on habitaven els moriscos abans de la seua expulsió definitiva. Hi ha també altres restes morisques, com ara la Nevera de Dalt, la Nevera de Baix o el Forn de Calç, Queirola, entre altres.
  • Sala Al-Azraq. Sala polivalent amb un espai subterrani per a esdeveniments en general, un altre espai destinat a la consulta del metge i una sala cinema.

FestesModifica

  • Festes Patronals i Moros i Cristians. Se celebren a Alcalà de la Jovada durant la primera (a vegades la segona) setmana d'agost. Són les festes "grans" del poble, ja que durant dues setmanes es realitzen gran quantitat d'activitats per a totes les edats. Ja siguen tallers de treballs manuals, jocs tradicionals, conta-contes, dansa, música, esports, campionats de futbol, campionats de jocs de cartes, etc. I també els dies importants de la festa es realitzen grans sopars i dinars populars on tot el poble ix al carrer per participar, una desfilada de Moros i Cristians on quasi tot el poble i les bandes de música dels pobles dels voltants plenen els carrers.
  • Festes Patronals. Se celebren a Beniaia el tercer cap de setmana de setembre.
  • Festes de Sant Antoni. Se celebren a Alcalà de la Jovada el cap de setmana més proper al 17 de gener. Es realitza la "cremà del pi", seguida d'una nit de festa i pel matí següent, el poble es desperta amb coets, un esmorzar popular i més tard una rostida d'embotit.
  • Festes de la Mare de Déu del Pilar. Se celebren a Alcalà de la Jovada el 12 d'octubre.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Alcalà