Riu Nubra
El riu Nubra és un riu de la vall de Nubra, al Ladakh, Índia. Neix a la glacera Siachen,[1] la segona glacera no polar més llarga del món,[2][3] i desemboca al riu Shyok, que alhora és afluent de gran riu Indus, després de 80 quilòmetres de recorregut. En antics mapes tibetans era conegut com a Yarma Tsangpo.[4]
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Districte de Leh (Índia) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ladakh (Índia) | |||
| Localització | Riu Shyok | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Indus | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 100 ( ) km | |||
Geografia
modificaLa glacera Siachen finalitza a uns 3.570 msnm i s'originen dos corrents d'aigua de fusió proglacial a partir de dues coves de gel.[5] Es fusionen aproximadament un quilòmetre riu avall i es converteix en el riu Nubra.[5][6] Moltes altres glaceres del Karakoram aporten les seves aigües al Nubra.[7] Després discorre entre la serralada del Karakoram i les muntanyes Saltoro, seguint generalment la direcció sud-est, durant uns 80 quilòmetres abans de la seva confluència amb el riu Shyok, prop de Diskit, formant la vall de Nubra.[7][5][8]
Les valls laterals de la vall de Nubra contenen unes 33 glaceres de proporcions variables, i la gran càrrega de sediments transportada pel riu és responsable de molts dipòsits glaciofluvials, com ara canals trenats, sandurs i ventalls al·luvials.[9] La vall ha estat formada per antigues glaceres, retirades fa temps, amb una elevació mitjana de 4.000 metres sobre el nivell del mar. La zona té un clima molt àrid, i la manca de precipitacions i l'elevada alçada fa que els trams alts de la vall estiguin pràcticament desproveïts de vegetació.[10] En la seva unió amb el Shyok les planes sorrenques presenten clapes de Tamarix i Miricaria. Hi ha petits pobles al peu de barrancs, on creixen àlbers i salzes. Petits camps de pastura s'han tancat i es conreen arbres fruiters.[11]
Conflicte de Siachen
modificaEl riu va ser navegat en rafting el 1978 per un equip indoalemany[12] sota el lideratge de Narendra Kumar.[13] Els mapes utilitzats pels alemanys van portar als indis a planificar una expedició de reconeixement d'alpinisme posterior de la regió; que a la vegada va portar a l'operació Meghdoot.[13][14]
Crisi ecològica
modificaLa glacera Siachen, la font del riu Nubra, ha estat durant molt de temps[nb 1] l'escenari de conflictes entre l'Índia i el Pakistan, i s'ha anomenat el camp de batalla més alt del món.[16] Els 20.000 soldats estacionats a la glacera produeixen molts residus,[nb 2] el 40% dels quals són plàstics i metalls. Aquests residus, inclosos vehicles irreparables, restes de guerra, paracaigudes, pots, roba i residus humans, simplement s'aboquen a les esquerdes de la glacera. Sense biodegradació natural, el gel està permanentment contaminat per toxines com el cobalt, el cadmi i el crom. El rentat del vestuari de guerra a les aigües termals que hi ha prop del camp base indi també contamina el riu. Les toxines arribaran finalment al riu Indus, amb milions d'usuaris aigües avall potencialment afectats.[17][18][19]
Notes
modifica- ↑ El conflicte començà el 1984 amb l'exitosa Operació Meghdoot durant la qual va aconseguir el control de tota la glacera Siachen (àrea no ocupada i no delimitada). L'Índia ha establert el control de tota la glacera Siachen de 70 quilòmetres de llargada (43 milles) i totes les seves glaceres tributàries, així com tots els passos i cims principals de les muntanyes Saltoro immediatament a l'oest de la glacera, inclosos el Sia La, el Bilafond La i el Gyong La. El Pakistan controla les valls glacials immediatament a l'oest de les muntanyes Saltoro.[15]
- ↑ Els 20.000 soldats estacionats al Siachen reben (en avió i paracaigudes) milers de tones d'aliments i subministraments cada any. Els funcionaris de l'exèrcit indi han descrit Siachen com "l'abocador d'escombraries més gran i més alt del món", d'on no torna res. La Comissió Mundial d'Àrees Protegides estima que més de 2.000 lliures de residus humans s'aboquen diàriament a la glacera.[17]
Referències
modifica- ↑ «Siachen Glacier | glacier, Karakoram Range, Asia» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ «Longest non polar glaciers in the world». Worldatlas. [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑ La glacera de Siachen fa 76 km de llargada, mentre la glacera Fedtxenko, al Tajikistan, en fa 77. La segona glacera més llarga de les muntanyes del Karakoram és la glacera Biafo, amb 63 km. Les mesures provenen d'imatges recents, complementades amb mapes topogràfics russos a escala 1:200.000, així com el mapa de 1990 "Orographic Sketch Map: Karakoram: Sheet 2", Swiss Foundation for Alpine Research, Zurich.
- ↑ «LOTS IN A NAME : Himalayan Journal vol.48/18». www.himalayanclub.org. [Consulta: 16 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kale, Vishwas S. Landscapes and Landforms of India (en anglès). Springer, 2014-05-23, p. 106. ISBN 9789401780292.
- ↑ VSM, Brig Amar Cheema. The Crimson Chinar: The Kashmir Conflict: A Politico Military Perspective (en anglès). Lancer Publishers, 2015-03-31, p. 353, 355. ISBN 9788170623014.
- ↑ 7,0 7,1 VSM, Brig Amar Cheema. The Crimson Chinar: The Kashmir Conflict: A Politico Military Perspective (en anglès). Lancer Publishers, 2015-03-31, p. 355, 368. ISBN 9788170623014.
- ↑ Philip's. Atlas of the World. Reed International, 1994, p. 80–81. ISBN 0-540-05831-9.
- ↑ Kale, Vishwas S. Landscapes and Landforms of India (en anglès). Springer, 2014-05-23, p. 105. ISBN 9789401780292.
- ↑ Negi, Sharad Singh. Himalayan Rivers, Lakes, and Glaciers. Indus Publishing, 1991, p. 106. ISBN 978-81-85182-61-2.
- ↑ Drew, Frederic. The Jummoo and Kashmir Territories: A Geographical Account. E. Stanford, 1875, p. 273–280.
- ↑ Kumar, Col N.; Bhatia, N. N.. Soldier Mountaineer: The Colonel who got Siachen Glacier for India (en anglès). Vij Books India Pvt Ltd, 2016-07-15. ISBN 9789385563560.
- ↑ 13,0 13,1 Gokhale, Nitin A. Beyond NJ 9842: The SIACHEN Saga (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015-04-27. ISBN 9789384052263.
- ↑ Bhattacharya, Suryatapa «War on the roof of the world still chills, decades on» (en anglès). , 19-06-2012.
- ↑ Wirsing, Robert. Pakistan's security under Zia, 1977–1988: the policy imperatives of a peripheral Asian state. Palgrave Macmillan, 1991, 1991. ISBN 9780312060671.
- ↑ «Blog: A 60-km Trek to the World's Highest Battlefield, Siachen». NDTV.com. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ 17,0 17,1 «Stanford Environmental Law Journal». uvm.edu. [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Kemkar, Neal A. «Environmental Peacemaking: Ending Conflict between India and Pakistan on the Siachen Glacier through the Creation of a Transboundary Peace Park». Stanford Environmental Law Journal, vol. 67, 2006, pàg. 81, 82.
- ↑ Bedi, Jatinder Singh. «The Tribune ‘Save the Himalayas’ campaign — VI---World’s highest, biggest junkyard». www.tribuneindia.com, 29-08-1998. [Consulta: 16 març 2019].