Robert Grosseteste

científic i bisbe anglès dels segles XII-XIII
(S'ha redirigit des de: Robert Grossetête)

Robert Grosseteste (Stradbroke, 1168 - Buckden, 9 d'octubre de 1253) va ser un frare, bisbe de Lincoln (Anglaterra), científic i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa. Grosseteste és honorat per l'Església d'Anglaterra com a sant, amb festivitat el 9 d'octubre. Igualment, és commemorat amb Hug de Lincoln a l'Església Episcopaliana dels Estats Units el 17 de novembre.

Plantilla:Infotaula personaRobert Grosseteste

Caplletra d'un manuscrit anglès del s. XIV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1168 Modifica el valor a Wikidata
Stradbroke (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1253 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Buckden (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Lincoln, transept Sud-Est 53° 14′ 03″ N, 0° 32′ 09″ O / 53.23418°N,0.535739°O / 53.23418; -0.535739
Lincolnshire Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà Lincoln (Anglaterra)
1235 – 1253
← Hug de Gal·lesHenry de Lexington →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1235–), sacerdot catòlic (1235–), diaca catòlic (1210–), naturalista, astrònom, matemàtic, físic, filòsof, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFranciscans, professor d'universitat (1229–1235)
Universitat d'Oxford (1214–1229)
Universitat de París (1209–1214)
Universitat d'Oxford (1198–1209) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRoger Bacon Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióEdmon Modifica el valor a Wikidata
Festivitat9 d'octubre (Anglicanisme)
17 de novembre (Església episcopal als Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Find a Grave: 16356546 Modifica el valor a Wikidata

Només es coneixen uns quants fets certs de la seva vida, sobre tot de quan va ser bisbe de Lincoln i el seu poder i influència van ser més notables.[1]

Va néixer a Stowe, comtat de Suffolk, en una família pobre en la qual tenia una germana de nom Ivette que va esdevenir monja i que tenia per llengua materna l'anglo-normand, però això és tot el que se sap de la seva infància i família.[2] Va iniciar els seus estudis a Hereford, sota la protecció del bisbe William de Vere,[3] i, gràcies a la seva influència, va poder traslladar-se a Oxford per estudiar i va esdevenir professor de teologia, probablement abans de 1198.[4]

Es creu que va romandre a Oxford fins a la dispersió de mestres de 1209, quan se suposa que va anar a estudiar teologia a París, on va fer amistat amb Guillem d'Alvèrnia i Joan de St. Giles.[5] Alguns autors afirmen que va estar cassat i va tenir fills, però que la seva esposa va morir el 1224, abans que ell accedís al diaconat.[6] A partir de 1225, un cop nomenat diaca, els fets de la seva vida son més coneguts.

En data incerta va retornar a Oxford, on el 1229 va rebre l'encàrrec del provincial dels franciscans, Agnellus de Pisa, de ser el professor de la orde a Anglaterra, tot i que ell mateix no era membre de l'orde.[7] El 1235 va ser nomenat bisbe de Lincoln (Anglaterra), càrrec que va mantenir fins la seva mort el 1253.[8]

S'acostuma a categoritzar les seves obres segons els períodes en que van ser escrites: el període parisenc (aproximadament 1209-1214), el període a Oxford (ap. 1214-1228), quan va publicar la major part de la seva obra científica, i el període de mestre franciscà (1228-1235), quan es va interessar més per la teologia.[9]

Probablement anteriors a aquests tres períodes, va escriure dos breus tractats connectats amb l'ensenyament del quadrivium: De artibus liberalibus i De genrationes sonorum.[10]

A partir de 1235, ja no va ser un teòleg teòric, sinó que els seus treballs teològics estaven vinculats a les seves responsabilitats episcopals i a l'atenció als frares i laics de la diòcesi més gran d'Anglaterra.[11]

En el camp científic, Grosseteste va escriure tractas d'astronomia i de les seves aplicacions,[12] de física i de fenòmens meteorològics,[13] d'òptica (molt influenciat per Alhazen)[14] i desenvolupaments de l'aristotelisme, especialment de la Física[15] i dels Analítics Posteiors.[16]

En el camp teològic va ser l'autor de dues obres notables: el 'Hexaémeron (una exegesi de la creació de l'univers i de l'home)[17] i el Chateau d'amour (un poema al·legòric en francès sobre la creació i la redempció humanes);[18] a més de les nombroses pastorals,[19] cartes[20] i demés documents diocesans del seu període com a bisbe.

 
Roger Bacon (esquerra) i Robert Grosseteste (dreta) representats en la façana del transsepte nord de l'Abadia de Westminster.

Pensament

modifica

Grosseteste va avançar-se al mètode científic i en moltes de les seves obres intenta aplicar els seus principis a aspectes com la meteorologia o l'astronomia. Seguint a Aristòtil, creia que els investigadors havien d'usar la generalització per formular lleis generals i usar-les per fer prediccions útils. Les ciències s'ordenen segons ell jeràrquicament perquè unes necessiten les altres i així conclou que les matemàtiques són la ciència primera, perquè totes les altres les usen. Afirmava que tot està fet de llum, però que la llum (entesa com a forma primera i energia alhora) es pot descomponsar en punts i línies i per tant ser estudiada matemàticament, per això va dedicar molts anys a l'estudi de l'òptica, seguint les obres d'Alhazen. Va ser un dels primers a separar el color blanc de la resta.

Religiosament, el seu pensament és proper al d'Agustí d'Hipona i es plasma sobretot en el poema al·legòric "Castell d'amors", on narra la Creació del món i la redempció de la humanitat per Crist. La llum física té un correlat metafísic, s'accedeix a ella mitjançant la fe. Va ser el primer a considerar l'infinit com quelcom mesurable i per tant va afirmar que hi havia infinits majors que els altres (idea que no va ser demostrada fins a l'arribada de Georg Cantor).

Referències

modifica
  1. McEvoy, 2000, p. 19.
  2. McEvoy, 2000, p. 19-20.
  3. McEvoy, 2000, p. 21.
  4. Schulman, 1997, p. 330.
  5. Marrone, 1983, p. 138.
  6. Schulman, 1997, p. 338-339.
  7. Smith, 2018, p. 1.
  8. Sparavigna, 2013, p. 101.
  9. McEvoy, 1983, p. 614.
  10. McEvoy, 1983, p. 615-616.
  11. Ginther, 2016, p. 8-9.
  12. McEvoy, 1983, p. 616-624.
  13. McEvoy, 1983, p. 624-631.
  14. McEvoy, 1983, p. 631-635.
  15. McEvoy, 1983, p. 643-644.
  16. McEvoy, 1983, p. 636-643.
  17. Cunningham i Hocknull, 2016, p. 221-243.
  18. McEvoy, 2000, p. 96-112.
  19. McEvoy, 2000, p. 140.
  20. Mantello i Goering, 2010, p. 1 i ss.

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Grosseteste» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Crombie, A.C. «Grosseteste, Robert» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 abril 2024].
  • «Robert Grosseteste» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 abril 2024].
  • Southern, R.W. «Grosseteste, Robert» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2010. [Consulta: 23 abril 2024].
  • Lewis, Neil. «Robert Grossteste» (en anglès). Stanford Dictionary of Philsophy, 2019. [Consulta: 23 abril 2024].