Robert Mercader i Sureda
Robert Mercader i Sureda (Celrà, 5 de juny del 1861 - Buenos Aires, 1937) va ser un empresari[1] i músic, un dels fundadors de la cobla La Principal de la Bisbal.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1861  Celrà (Gironès) |
| Mort | 1937 (75/76 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, músic |
Biografia modifica
Robert Mercader pertanyia a una família celranenca de músics, que hom ha fet remuntar al segle xv. Al seu avi, Josep Mercader Ponach, se li atribueixen les primers sardanes llargues conservades; els seus cosins Jaume Saló i Mercader [nota 1] i Andreu i Robert Renart i Mercader eren també músics. A l'any 1892, un jove Robert Mercader ja dirigia el cor de la nounada societat "El Progrés" de Celrà. Posteriorment s'establí a la Bisbal d'Empordà, i després de tocar a la cobla Vella passà a ser el flabiolaire del debut de La Principal de la Bisbal, el 22 de març del 1888. Dirigí aquesta cobla[2] del 1888 al 1891. Era professor de violí a la Bisbal quan el 1890 el van contractar per a la temporada de concerts al Centre Líric de la població [3] i el 1899 era director del cor de l'associació bisbalenca Escut Emporità, entitat de la qual en seria president l'any següent.
El 1899 constituí a la Bisbal la societat "Aldrich, Pujadas y Mercader" per a l'elaboració de discs i taps de suro i, quan els altres socis es retiraren el 1903, continuà [4] amb el negoci. Aixecà una nova fàbrica al passeig (el 1910 o abans); el 1914 transformà l'edifici veí en el cinema "Mundial", que posteriorment seria una sala d'espectacles, i en l'actualitat és un edifici protegit [5] de propietat del consistori bisbalenc. L'empresa surera tingué un moment especialment destacat durant la Gran Guerra i els anys 20, quan tenia delegacions [6] a Gènova (que portava el seu cosí Andreu Renart i Mercader, delegació que el 1928 ja havia desaparegut) i a Buenos Aires [7] (que portaven la seva filla Teresa i el seu gendre Zavaleta). Tancà el negoci el 1930, i al mateix any presentà la renúncia[8] al càrrec de tinent d'alcalde de l'ajuntament de la Bisbal. N'havia sigut regidor ja al 1906.
Es casà amb la mestra Dolors Mas i Romañach, d'una afluent família empordanesa, i tingueren tres filles: Carme, casada amb l'advocat Joaquim de Camps i Arboix; Teresa, unida a l'empresari argentí José de Zavaleta; i Mercè, que tingué per espòs el metge Sixte Cambra i Albertí (avi del futur polític i vicepresident del FC Barcelona Sixte Cambra i Sànchez). Mercader enviudà el 1932. Es traslladà a Buenos Aires, on vivia la seva filla Teresa, i hi morí el 1935. Anys a venir, Celrà dedicà un carrer en homenatge a l'empresari i músic.
Notes modifica
- ↑ Jaume Saló i Mercader era el cornetí de la cobla-orquestra Nova Harmonia, de la Bisbal, el 1915, i de la cobla-orquestra Antiga Principal de la Bisbal el 1925-1926. L'any 1928-1929 era el trompeta del Quintet Jazz Palamós.
Referències modifica
- ↑ Cattini, Giovanni C. Joaquim de Camps i Arboix. Un intel·lectual en temps convulsos. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2015. ISBN 9788460673057.
- ↑ «Directors, al web de la Principal de la Bisbal». [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ «Carta de La Bisbal». La Vanguardia, 19-12-1890, pàg. 5.
- ↑ Alvarado i Costa, Joaquim «La crisi de la "Gran Guerra" al sector surer català. El cas del bisbalenc Narcís Nadal i Puig». Estudis del Baix Empordà, núm. 27, 2008, pàg. 249-264. ISSN: 1130-8524.
- ↑ «Fitxa del Cinema "Mundial", a l'arxiu històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya». [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ «Fabricació i exportació de discos, taps i tota mena de productes de suro». La Publicitat, 14-08-1926, pàg. 6.
- ↑ «Zavaleta, Mas y Arando, Sociedad de Responsabilidad Limitada». Boletín Oficial de la República Argentina. 1935 1ª sección, núm. 12.293, 14-06-1935, pàg. 471-473.
- ↑ «Información regional - La Bisbal». La Vanguardia, 26-10-1930, pàg. 36.