Robert Whittaker Harding (Wichita, 27 de desembre de 1920 - Ithaca, 20 d'octubre de 1980) fou un ecòleg botànic estatunidenc especialment prolífic entre les dècades de 1950 i 1970.

Infotaula de personaRobert Whittaker
Nom original(en) Robert Harding Whittaker
Biografia
Naixement27 desembre 1920
Wichita (Kansas)
Mort20 octubre 1980 (59 anys)
Ithaca (Nova York)
Causa de mortCauses naturals (Càncer de pulmó)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Activitat
Camp de treballEcologia i geobotànica
OcupacióBotànic, ecòleg i científic
OcupadorUniversitat Cornell
Obra
Abreviació d'autor en botànicaWhittaker
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Wichita (Kansas) i va estudiar a la Universitat de Washburn (Topeka, Kansas) i, després del seu servei militar, a la Universitat d'Illinois.

Whittaker va ser un dels principals impulsors i desenvolupadors de l'anàlisi de gradients per abordar les qüestions d'ecologia vegetal i va aportar moltes evidències empíriques en contra d'algunes idees propugnades per Frederic Clements en relació a les comunitats vegetals.

També va proposar una classificació dels organismes en cinc regnes (moneres, protists, fongs, plantes i animals) en comptes dels dos considerats fins llavors (plantes i animals) i fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d'estudi de la vegetació.

Va ser elegit per l'Acadèmia Nacional de Ciències el 1974, va col·laborar amb molts altres ecòlegs i va ser particularment actiu en col·laboracions internacionals.

Llista dels seus treballs més destacatsModifica

  • A Consideration of Climax Theory: The Climax as a Population and Pattern (1953).
  • Vegetation of the Great Smoky Mountains (1956) -on s'exposà per primera vegada la teoria del continuum-.
  • On the Broad Classification of Organisms (1959).
  • Communities and Ecosystems, Macmillan, 1975. ISBN 0-02-427390-2.
  • Classification of Plant Communities, 1978 (Handbook of Vegetation Science), Kluwer Academic Publishers, ISBN 90-6193-566-0.[1]

Va tenir dues dones amb les quals va tenir 12 fills

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica