Robert d'Anjou i Mallorca

fill de Robert d'Anjou, rei de Nàpols

Fou un príncep de la casa d'Anjou (?- abans de 1342) i infant del regne de Nàpols

Infotaula de personaRobert d'Anjou i Mallorca
Roberto d'angio maiorca.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1320 Modifica el valor a Wikidata
Mort1342 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (12/22 anys)
Activitat
Ocupaciópríncep Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert I de Nàpols Modifica el valor a Wikidata  i Sança de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles de Calàbria i Charles d'Artois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

 
Escut de Sança de Mallorca,[1][2] reina de Nàpols (1309-1343), mare de Robert amb la salvetat que enlloc de 4 pals de gules, portava només 3 pals de gules com corresponia a la Casa de Mallorca.

Fou l'únic fill del rei Robert de Nàpols i la seva segona esposa Sança de Mallorca. Era net per línia paterna de Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria. Per línia materna era net del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix.

BiografiaModifica

L'infant Robert de Nàpols (Robert d'Anjou i Mallorca) fou un princep angeví del regne de Nàpols. La seva probable mort prematura i la falta de documentació han fet que en la majoria de casos la seva figura hagi estat ignorada pels historiadors. Alguns autors situen el seu naixement vers l'any 1330.[3] Aquesta data, es basa en una carta del Papa Joan XXII dirigida a la reina de França, on aquest es felicita per l'embaràs de la reina Sança, fet que qualifica de miraculós.[4] En tot cas, Robert hauria d'haver nascut després de l'any 1317 [a] i possiblement també després del periòde entre 1318 i 1324, ja que no consta que el seu oncle Sanç I de Mallorca (mort sense fill legítims) l'inclogués en la línia de successió, com si feu amb els seus altres nebots Jaume i Ferran [b].

S'ha assenyalat en algun cas[6][7] que la mort prematura de Robert va impedir que la reina Sança consolides la seva posició a la cort de Nàpols com a mare de l'hereu. Tanmateix, aquest afirmació sembla errònia, ja que contradiu la intensa tasca de gover que Sança portà a terme,[4] especialment a partir de l'any 1325 [c], arribant a actuar com a vicària del regne després de la mort de l'hereu, el seu fillastre Carles de Calàbria l'any 1328 [d].

Segons Jean-Pierre Papon,[8] l'infant Robert hauria mort abans de l'any 1342, deixant al seu pare el rei Robert sense descendència masculina, fet pel qual la successió recaigué l'any 1343 en les seves netes Joana i Maria.

IconografiaModifica

S'en ha conservat almenys una representació contemporànea de l'Infant Robert. Aquesta es trobava a la tomba del seu pare a l'església de Santa Clara de Nàpols. A l'escultura, estudiada per G. Gerola,[9] s'hi troba l'Infant Robert identificat amb el seguent text:

D(omi)N(u)S ROBE(r)T(us) REGIS ROBE(r)TV(s) REGI(n)E S[ancie] [filius]

No deixa de ser significativa la preseǹcia de Robert en el conjunt, ja que només s'hi representen el membres més rellevants de la familia. Contrasta, per exemple, amb l'absència de l'infant Lluis [e] ò dels nets de Robert, amb l'excepció de Joana, que el va succeir en el tron.

Igualment, es troba una possible representació de l'infant Robert a la genealogia dels Anjou de la Biblia de Niccolo d'Alife (ca. 1340). A la imatge on s'hi representa al rei Robert i la reina Sança, hi apereixem tres personatges a la dreta del rei amb la llegenda "Dux Calabriae" que es poden identificar amb els fills de Robert: el primogènit Carles, l'infant Robert i l'infant Lluis.

 
Representació del rei Robert d'Anjou (ca. 1340). L'infant Robert d'Anjou i Mallorca es pot identificar amb un dels tres personatges situats a la dreta del rei
 
Sepulcre de Robert d'Anjou a la basílica de Santa Clara de Nàpols. Junt amb l'infant Robert (primer per l'esquerra) s'hi representen les dues espòses del rei, Violant d'Aragó i Sança de Mallorca, el primogènit Carles, duc de Calàbria i la seva esposa Maria de Valois, i la reina Joana I.

NotesModifica

  1. En dues cartes, una datada pel setembre de 1316 i l'altra de l'abril de 1317, el papa Joan XXII exhortava a Sança a complir amb les seves obligacions conjugals. Podem pensar doncs, que el matrimoni no havia tengut encara descendència.
  2. Tanmateix, també és possible que Sanç I de Mallorca, com a ferm seguidor de la realpolitik, es decantés per no incloure al seu nebot Robert en la linea de successió al regne de Mallorca. S'ha d'entendre que l'entrada d'un possible pretendent angeví hauria estat un element desastabilitzador en el fràgil equilibri polític del moment i hauria agreujat un procés, el de la successió del regne de Mallorca, que ja va resultar molt conflictiu en el sí de la Corona d'Aragó [5]
  3. L'any 1325, amb la partida de l'hereu Carles a la campanya militar a Sicília, s'establia un consell de regència del regne que quedava subeditat al control de Sança.
  4. El càrrec de vicari del regne s'associava normalment a la figura de l'hereu. Així, seria possible pensar si Sança no devia actuar com a vicària en representació del seu fill Robert, almenys durant uns anys.
  5. Lluis d'Anjou i Aragó, segon fill del rei Robert amb la seva primera esposa Violant d'Aragó. Nascut a Catània l'any 1301, morí prematurament el 12 d'agost de 1310.

ReferènciesModifica

  1. Mérindol, Christian de. L'héraldique des princes angevins. Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2015-07-08, p. 277–310. ISBN 978-2-7535-2558-0. 
  2. Alomar i Esteve, Gabriel «Iconografía y heráldica de Sancha de Mallorca, reina de Nápoles (1309-1345)». Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte: España entre el Mediterráneo y el Atlántico, Granada 1973 / Departamento de Historia del Arte (aut.), Vol. 1, 1977 (Volumen I), ISBN 8460069281, 1977, pàg. 265-274.
  3. Gaglione, Mario «Sancha de Aragón-Mallorca, una reina franciscana». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, ISSN 1885-8600, Nº. 27, 2017, 2017, pàg. 11.
  4. 4,0 4,1 Gaglione, Mario. Converà ti que aptengas la flor. Profili di sovrani angioini, da Carlo I a Renato (1266-1442), 2009, p. 279-286. 
  5. Santamaría Arández, Alvaro «Tensión Corona de Aragón-Corona de MallorcaLa sucesión de Sancho de Mallorca (1318-1326)». España medieval, ISSN 0214-3038, Nº 3, 1982.
  6. «SANCIA di Maiorca, regina di Sicilia-Napoli in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 8 agost 2020].
  7. Clear, Matthew J. Piety and Patronage in the Mediterranean: Sancia of Majorca (1286-1345), Queen of Sicily, Provence and Jerusalem (Tesi). University of Sussex, 2000, p. 39. 
  8. Papon, Jean-Pierre. Histoire générale de Provence. T3, 1776, p. 147. 
  9. Gerola, G. «Appunti di iconografia angioina». Atti del R. Istituto Veneto di Scienze, Lettere e Arti, a.a. 1931-1932, vol. XCI, parte II, 1932, 1932, pàg. 267.