Roch-Sylvestre Grignon de Pouzauges

Militar i noble francès
Per a altres significats, vegeu «Roch-Sylvestre Grignon (desambiguació)».

Roch-Sylvestre Grignon de Pouzauges (La Flocellière, juny 1775 - Chambretaud, 18 de novembre de 1799) batejat a Pouzauges el mateix dia, hi ha un aristòcrata francès, emigrant llavors cap militar Vendean, mort a la batalla de Chambretaud el 18 de novembre de 1799.

Infotaula de personaRoch-Sylvestre Grignon de Pouzauges
Biografia
Naixementjuny 1775 Modifica el valor a Wikidata
La Flocellière (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1799 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Chambretaud (França) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Joseph-Gabriel-Toussaint Grignon, marquès de Pouzauges (1735-1805),[1] cavaller, senyor d'Echardières,[2] oficial del regiment d'Artois-cavalleria,[3] emigrant,[4] i de Marie-Joséphine-Benjamine Grignon de la[5] (1748- 1819).

Emigració modifica

Igual que el seu pare, va ser inscrit en la Grande-Écurie de Versalles, després d'haver emigrat amb ell durant la Revolució, tots dos van ser voluntaris de l'exèrcit dels Prínceps en la segona companyia dels caçadors a cavall de la marina.[6] El 1794, es va incorporar al regiment dels uhlans britànics de Louis de Bonilla.[7][8][9]

Revolta de La Vendée modifica

El 1795, obtingué permís per tornar a França i esdevingué oficial del general Stofflet a l'exèrcit d'Anjou.

Va ser ajudant de campament del germà del rei (futur Charles X), germà de Lluís XVIII, durant l'expedició a l'Ile d'Yeu el 1795.[10] Li va rebre l'encàrrec de lliurar un missatge a Charette per anunciar-la la resolució que van prendre els generals de posposar el desembarcament i posar-se sota observació a Ile-d'Yeu. Charette va respondre a Grignon:

« "Digues al príncep que em vas portar a l'arrest de la meva mort; Avui ordeno quinze mil homes, demà potser no en tindré quinze-cents. Només em queda fugir o buscar un final gloriós; la meva elecció està feta: moriré amb les armes a la mà" »

[11]A principis de 1796, es va unir al seu cosí comte Vasselot i va crear una companyia de 600 homes a l'antic país del general Sapinaud, que havien dimitit. Amb aquest organisme, van obtenir alguns èxits successivament a Saint-Michel-Mont-Mercure, Les Épesses i Saint-Laurent-sur-Sèvres, després van ser colpejats a prop de Chantonnay.

El 23 de febrer de 1796, la seva germana, Mademoiselle de Grignon, va ser cremada viva pels soldats republicans a la finca Saugrenière, a la ciutat de La Poitevinière.[12] L'agost de 1799, va ser nomenat comandant de l'exèrcit catòlic i reial del centre pel comte d'Artois, va participar en la batalla d'Aubiers a Nueil-les-Aubiers, on van dirigir els reialistes comandats per d'Autichamp. Amb les restes del seu exèrcit, al voltant de 800 homes, va reconèixer una columna republicana d'un centenar d'homes a Puy-du-Fou, de la qual només el comandant va ser salvat.[13]

El novembre de 1799, va morir lluitant durant la batalla de Chambretaud.[14][15]

Fonts modifica

  • Archives 85, Pouzauges, baptêmes, année 1775, page 212
  • Biographie universelle ou Dictionnaire de tous les hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents, leurs vertus ou leurs crimes, Bruxelles, 1844.
  • Alphonse de Beauchamp, Histoire de la Guerre de la Vendée [archive], Paris, 1820, p.65 et 66.

Referències modifica

  1. La Porte des Vaulx, Jean-Pierre Armand de (1826-1890), Armorial de la noblesa de Poitou convocada per als estaments generals el 1789, impr. de Boileau i Raimond (Poitiers),1874 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 66
  2. Western Antique Society, Memòries de la Western Antique Society, Fradet (Poitiers),1858 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 424
  3. Vendée. Consell General., Informes i deliberacions/Vendée, Consell General, Consell General (La Roche-sur-Yon),Agost de 1885 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 60
  4. Declaracions detallades de les liquidacions realitzades durant l'any 1828, per..., volum 4, 1828 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 404
  5. Societat d'emulació de vendée, Directori departamental de la societat d'emulació de Vendée, J. Sory (Napoléon-Vendée), 1892 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 116
  6. Societat Històrica i Científica (Deux-Sèvres). Memòries-Historical and Scientific Society of Deux-Sèvres, Historical and Scientific Society of Deux-Sèvres (Niort), 1905 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 265
  7. Savary, Jean-Julien, 1753-1839, Guerres dels Vendeans i Chouans contra la República Francesa, o Annals dels Departaments d'Occident durant aquestes guerres ,1825 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 276
  8. Bouillé, Louis Joseph Amour, marquès de, 1769-1850, Souvenirs i fragments per servir de record de la meva vida i del meu temps, Laffleur de Kermaingant, Pierre Paul, 1843-1920,1906 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 175
  9. François-Joseph Grille, L'Émigration Angevine, Bibliotheque Archives 49, Cote BIB 527,1840, Pàgina 8
  10. Fortuné Parenteau, Inventari arqueològic, segell 8 del senyor Grigon, V. Forest i E. Grimaud (Nantes), 1878 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 105
  11. Alphonse de Beauchamp, Història de la guerra a la Vendée, o taula de les guerres civils, París,1820 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 65, 66
  12. Célestin Port, Diccionari històric de Maine-et-Loire-versió revisada-Lletra G, 1978 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 259
  13. Biografia universal o Diccionari de tots els homes que s'han convertit en... Tomé setè, Grignon de Pouzauges, Brussel·les, 1844 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 52 Cal destacar que Roch Sylvestre Grigon de Pouzauge apareix sota el primer nom d'Adolphe, sens dubte un error de l'autor, a la vista de totes les altres fonts, és de fet la mateixa persona.
  14. La tercera guerra de Vendée a Chambretaud (18 de novembre de 1799)" [arxiu], a chambretaud.fr
  15. Ecos del Vendage bocage: fragments d'història, ciència, art i literatura, [sn] (Montaigu), 1885 (llegir en línia [arxiu]), pàg. 332, 333