Roger I Trencavell
Roger I Trencavell (mort el 1150) va ser vescomte d'Albi, Agde, Besiers, Carcassona, Nimes i Rasès. Era el fill gran de Bernat Ató IV i de Cecília de Provença.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | 1150 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Vescomte de Carcassona (1129–1150) Vescomte d'Albi (1129–1150) |
| Cònjuge | Bernarda de Comenge |
| Pares | Bernat Ató IV Trencavell i Cecília de Provença |
| Germans | Ramon Roger Trencavell, Bernat Ató V Trencavell i Ermengarda Trencavell |
Biografia modifica
A la mort del seu pare l'any 1130 va heretar Albi, Carcassona i Rasès, mentre que el seus germans petits Ramon i Bernard Ató van heretar Agde i Besiers, i Nimes respectivament.[2] Tot i que va retre homenatge a Alfons Jordà, comte de Tolosa, les relacions van ser tenses i van exclatar conflictes entre ambdós, per exemple quan Tolosa va intentar prendre el control del vescomtat de Narbona i de la seva hereva, Ermengarda.
L'any 1149, Roger va prestar jurament de lleialtat al comte Ramon V de Tolosa, fill d'Alfons Jordà. Roger I Trencavell se sentia amenaçat pel comte de Barcelona. Tot i així Roger va morir l'any següent.
Administració modifica
L'any 1141, com a vescomte de Carcassona, Roger va nomenar vicaris per a ocupar-se dels afers del vescomtat a nivell local.[3] Va ser el primer governant Trencavell en fer-ho.
Roger I va ser un notable benefactor de l'Orde del Temple i un fervent croat, donant grans subvencions a la primera preceptoria templera d'Occitània a Dosens.[4] Donà al Temple l'any 1133 el poble de Brucafel[5] Roger també va eximir els templers d'impostos, com els usaticum, a totes les seves terres.
Núpcies i descendència modifica
Roger I Trencavell es va casar diues vegades, però no va obtenir descendència de cap dels seus matrimonis:[6]
- Alazais de Pons i Sentonge.
- Bernarda de Comenge, casats el 1139
El va succeir a Carcassona, d'acord a un acord de 1132, el seu germà Ramon.[2] Albi i Rasès també van anar a parar a les mans de Ramon
Referències modifica
- ↑ «VICOMTES de BEZIERS (VICOMTES d'ALBI)» (en francès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Graham-Leigh, 2005, p. 42.
- ↑ Graham-Leigh, 2005, p. 135.
- ↑ Barber, 2005, p. 39.
- ↑ Barber, 2005, p. 46.
- ↑ Pegg, 2008, p. 1.
Bibliografia modifica
- Barber, Malcolm. «The Templar Preceptory of Douzens (Aude) in the Twelfth Century». A: The World of Eleanor of Aquitaine: Literature and Society in Southern France between the Eleventh and Thirteenth Centuries (en anglès). The Boydell Press, 2005. ISBN 1-84383-114-7.
- Graham-Leigh, Elaine. The southern French nobility and the Albigensian Crusade (en anglès). Woodbridge: The Boydell Press, 2005. ISBN 1-84383-129-5.
- Pegg, Mark Gregory. A Most Holy War: The Albigensian Crusade and the Battle for Christendom. Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0195393101.