Rois et reine

Rois et reine
Rois et Reine
Fitxa
Direcció	Arnaud Desplechin
Protagonistes	Emmanuelle Devos; Mathieu Amalric; Catherine Deneuve; Noémie Lvovsky; Maurice Garrel; Thierry Bosc; Magali Woch; Jan Hammenecker; Elsa Wolliaston (en) ; Nathalie Boutefeu; Hippolyte Girardot; Olivier Rabourdin; Jean-Paul Roussillon
Producció	Pascal Caucheteux
Dissenyador de producció	Daniel Bevan (en)
Guió	Arnaud Desplechin i Roger Bohbot
Música	Grégoire Hetzel
Fotografia	Éric Gautier
Muntatge	Laurence Briaud
Vestuari	Nathalie Raoul
Productora	Why Not Productions
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	2004
Durada	150 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia, cinema romàntic, drama i melodrama
Tema	relació personal, ex, escapada i selecció de company
Premis i nominacions
Nominacions	César al millor actor (2005); César al millor actor secundari (2005); César al millor guió original o adaptació (2005); César a la millor pel·lícula (2005); César a la millor actriu revelació (2005); César a la millor actriu (2005); César a la millor direcció (2005) ;
Premis	Premi Louis Delluc (2004); César al millor actor (2005) ;

Rois et reine és una pel·lícula francesa dirigida per Arnaud Desplechin estrenada a França el 2004. Va aconseguir diversos reconeixements, com el premi Louis Delluc i el César al millor actor per Mathieu Amalric. La cinta és igualment la peça central d'una trilogia informal del director composta per Léo, "Dans la compagnie des hommes" de 2003 i per Un conte de Noel de 2008. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument modifica

Dues històries paral·leles, la vida de Nora Cotterelle, que s'afanya a casar-se amb un home ric i distant, Jean-Jacques, i l'internament en un hospital psiquiàtric de Ismael Vuillard, es troben quan Nora proposa a Ismael d'adoptar el seu fill únic de deu anys, Élias. Aquest va néixer després del suïcidi del seu pare, Pierre Cotterelle, un vespre de disputa amb Nora. Per permetre el reconeixement patern del nen, Nora s'ha barallat amb l'administració per celebrar per derogació presidencial un casament pòstum amb Pierre.

Ismael, un músic capritxós i deprimit, és el segon company de Nora. Junts, han educat durant set anys Elias, fins a la separació de la parella a la iniciativa de Nora. La proposició d'adopció ve en el moment de l'anunci de la mort propera del pare de Nora al qual estava molt lligada. Ismael, llavors carregat de deutes i cures psiquiàtriques sense consentiment, vacil·la sobre la proposició de Nora. Ajudat del seu amic advocat, el senyor Mamanne, i del seu metge-psiquiatre, el doctor Vasset, aconsegueix fer-se passar per a irresponsable penal dels deutes que ha contret i acaba per sortir de l'hospital on tanmateix passava dies agradables al contacte de més « bojos » que ell. Seguint els consells de la seva psicoanalista, la doctora Devereux, Ismael decideix de no adoptar Elias. Encara inestable però ajudat de la seva família que viu a Roubaix, Ismael, aconsegueix reprendre la seva vida gràcies a Arielle, una jove estudiant de xinès que ha conegut a l'hospital. Nora acompanya el seu pare en els seus últims instants i finalment en paus amb ella mateixa es casa amb Jean-Jacques^[2]

Repartiment modifica

Emmanuelle Devos: Nora Cotterelle
Mathieu Amalric: Ismael Vuillard
Jean-Paul Roussillon: Abel Vuillard, el pare d'Ismael
Catherine Rouvel: Monique Vuillard, la mare d'Ismael
Maurice Garrel: Louis Jennsens, el pare de Nora
Valentin Lelong-Darmon: Élias, el fill de Nora
Magali Woch: Arielle Phénix
Catherine Deneuve: Doctora Hélène Vasset
Hippolyte Girardot: Senyor Mamanne
Noémie Lvovsky: Élisabeth
Nathalie Boutefeu: Chloé Jennsens, la germana de Nora
Joachim Salinger: Pierre Cotterelle
Olivier Rabourdin: Jean-Jacques
Gilles Cohen: Simon
Andrée Tainsy: L'àvia d'Ismael
Jan Hammenecker: Nicolas,el marit d'Élizabeth
Elsa Wolliaston: Dra. Devereux
François Toumarkine: l'infermer Prospero
Miglen Mirtchev: l'infermer Caliban

Rebuda modifica

Rois et reine va registrar 646.962 entrades a França d'un total de 708.414 espectadors a Europa, dels quals 22.793 van ser en el Regne Unit.^[3]
Premis
- 2004: Festival de Venècia: secció oficial a concurs
- 2004: Premis Cèsar: Millor actor (Amalric). 7 nominacions incloent millor pel·lícula
- 2005: Cercle de Crítics de Nova York: Nominada a millor actriu (Devos)

Referències modifica

↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Rois et reine». [Consulta: 12 desembre 2018].
↑ «Rois et Reine (Kings and Queen)» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2018].
↑ «LUMIERE: Film: Rois et reine». [Consulta: 12 desembre 2018].

[1] «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Rois et reine». [Consulta: 12 desembre 2018].

[2] «Rois et Reine (Kings and Queen)» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2018].

[3] «LUMIERE: Film: Rois et reine». [Consulta: 12 desembre 2018].

[1]

[2]

[3]