Romaní balcànic
El Romaní Balcànic és un dialecte específic no vlax de la llengua romaní, parlat per grups dintre dels Balcans, que inclouen països com Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Grècia, Kosovo,[a] Macedònia del Nord, Sèrbia, Eslovènia, Turquia, etc. La llengua romaní dels Balcans és una llengua oral.
| Balkaniko Romanes | |
|---|---|
| Tipus | llengua dialecte |
| Ús | |
| Parlants nadius | 602.840 (2013) segons l'Ethnologue (2022) (2013  ) |
| Autòcton de | Balcans |
| Estat | Bulgària, Romania, Grècia, Kosovo,[a] Macedònia del Nord, Rússia, Eslovènia, Sèrbia, Croàcia, Turquia, Bòsnia i Hercegovina |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals romaní | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet romaní |
| Dialectes | Arli, Dzambazi, Romaní Búlgar Oriental, Romaní Hel·lènic, Romaní Ironworker, Romaní Tinners, Ursári (Erli, Usari), Lovari |
| Codis | |
| ISO 639-3 | rmn |
| Glottolog | balk1252 |
| Ethnologue | rmn |
| IETF | rmn |
| Endangered languages | 5342 |
Història
modificaLa majoria de les persones que parlen el romaní balcànic són els propis romanís. Un altre significat del prefix rom indica a un individu d'etnia romaní.[1]
El poble romaní té un origen indi.[2] Els parlants del romaní balcànic han migrat constantment al llarg del temps a tots els indrets d'Europa. Per aquest motiu, nous dialectes s'han anat formant. Tot i que el poble romaní s'originà a l'Índia, en l'actualitat es troben a tot el territori d'Europa.[3]
Dialectes
modificaEls dialectes balcànics, també coneguts com Balkan I, es parlen a Albània, Bulgària, Grècia, Iran, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania, Serbia, Turqia i Ucraïna. Aquest grup inclou entre altres Romaní Arli (Grècia, Macedònia del Nord), Sepečides Romani (Grècia, Turquia, Romaní Ursari (Moldàvia, Romania) i Romaní de Crimea (Ucraïna).
Els dialectes Zis, coneguts com Balkan II, són una subdivisió dintre del grup balcànic. El romaní Bugurdži, el Drindari i el Kalajdži es parlen a Macedònia del Nord, Kosovo, Sèrbia i al nord i el centre de Bulgària.
Elšík empra aquesta classificació i exemples dialectològics (informació geográfica de Matras [4]):
Distribució geogràfica
modifica| Subgrup | Dialecte | Lloc |
|---|---|---|
| Balcànic meridional | Prizren | Kosovo |
| Arli | Grècia, Albània, Macedònia del Nord, Sèrbia | |
| Prilep | Macedònia del Nord | |
| Quirimítica | Ucraïna[5] | |
| Sofia Erli | Sofia | |
| Zargari | Iran | |
| Sepeči | Nord de Grècia, Tràcia occidental, Tràcia oriental Turquia | |
| Rumelià | Part europea de l'actual Turquia, anomenada històricament Rumelia[6] | |
| Balcànic septentrional | Bugurdži | Macedònia del Nord, Sèrbia[7] |
| Razgrad Drindari | Nord-est de Bulgària | |
| Pazardžik Kalajdži | Bulgària i immigrants a Macedònia del Nord i Sèrbia |
Fonologia
modificaL'inventari de sons del romaní no difereix significativament del de les altres llengües europees, la major part de les quals pertanyen a la familia indoeuropea.
El sistema consonàntic del romaní balcànic en un aspecte significatiu dels de les altres llengües europees: té oclusives aspirades (pauses aspirades) característiques de les llengües de l'Índia. En el cas del romaní, aquestes són les oclusives aspirades sordes /pʰ, tʰ, kʰ/, les quals, en la majoria de les variants del romaní, almenys a l'inici de paraula, tenen una funció distintiva de caràcter semàntic.
Exemples
modifica| Romaní (Bugurdži, Macedònia) | Romaní (Arli, Macedònia) | Català |
|---|---|---|
| Lačho [to] saba[h]i. | Lačho [o] sabalje. | Bon matí. |
| Lačho [to] zi[e]s. | Lačho [o] dive. | Bon dia. |
| Lačhi [ti] rat. | Lačhi [i] rat. | Bona nit. |
| Sar isi to anav? | Sar si tiro anav? | Quin és el teu nom? |
| Mo anav isi Elvis. | Mo anav si Elvis. | El meu nom és Elvis. |
| Isinom lošalo kaj avdom tut! | Šukar te dikhav tut! | Encantat de conèixer-te! |
| Isinan prandime? | Sijan li romnjakoro? | Ets casat? |
| Va, me isinom prandime. | Va, me sijum romnjakoro. | Si, soc casat. |
| Na, me isinom biprandime. | Na, me sijum biromnjakoro. | No, soc fadrí. |
| Me isi man raklija. | Me si ma raklija. | Tinc núvia. |
| Nombre | Romaní | Significat Literal |
|---|---|---|
| 1 | jekh | 1 |
| 2 | duj | 2 |
| 3 | trin | 3 |
| 4 | štar | 4 |
| 5 | panc | 5 |
| 6 | šov | 6 |
| 7 | eftá | 7 |
| 8 | oxtó | 8 |
| 9 | enjá | 9 |
| 10 | deš | 10 |
| 11 | dešujekh | 10 + 1 |
| 12 | dešuduj | 10 + 2 |
| 13 | dešutrín | 10 + 3 |
| 14 | dešuštár | 10 + 4 |
| 15 | dešupánc | 10 + 5 |
| 16 | dešušóv | 10 + 6 |
| 17 | dešueftá | 10 + 7 |
| 18 | dešuoxtó | 10 + 8 |
| 19 | dešuenjá | 10 + 9 |
| 20 | biš | 20 |
| 21 | biš-te-jekh | 20 + 1 |
| 22 | biš-te-duj | 20 + 2 |
| 23 | biš-te-trin | 20 + 3 |
| 24 | biš-te-štar | 20 + 4 |
| 25 | biš-te-panc | 20 + 5 |
Vocabulari i lèxic
modificaLa influència lèxica del turc és una part definitòria i extremadament important del dialecte romaní dels Balcans. No obstant, la majoria de les paraules tenen un origen persa. Els préstecs del persa, l'armeni i el grec bizantí constiueixen el lèxic pre-europeu. En definitiva, és difícil traçar l'origen definitiu de totes les paraules, perquè el vocabulari del romaní balcànic s'originà a partir de diverses fonts, les quals configuren un complex trencaclosques.[8]
Gramàtica
modificaLa gramàtica turca juga un gran paper en el romaní balcànic. L'ús de les conjugacions turques es troba amplament inserit dintre del romaní balcànic i sovint, és difícil de diferenciar entre la gramàtica de les dues llengües en funció de la geografia. El romaní balcànic té una gramàtica compartimentalitzada[9] que s'origina a partir dels paradigmes verbals turcs juntament amb alguna influència grega.[10] Molta de la morfologia de la llengua té orígens grecs i turcs, raò per la qual la llengua es vista per molts professionals com una llengua "mesclada" i, per tant, és difícil de veure on acaba una llengua i on comença l'altra. Tots els dialectes romanís empren terminacions nominals derivades del grec, substantius masculins i prèstecs substantius.[11]
Morfologia
modificaLa morfologia de la llengua romaní balcànica està, de nou, fortament influenciada per les llengües turca i grega. Molta gent veu aquesta llengua com una mena de gresol, perquè n'hi ha massa influències diferents en ella. El turc i el grec potser són les llengües amb major influència en el romaní balcànic, però altres llengües, com l'armeni, també l'han influenciada. Part del substrat del romaní balcànic sembla derivar de les llengües medievals del nord de l'Índia.[4]
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ Silverman, Carol. Romani Routes: Cultural Politics and Balkan Music in Diaspora. Oxford University Press, 14 febrer 2012. ISBN 9780199910229.
- ↑ Brian D. Joseph «Còpia arxivada». Oxford International Encyclopedia of Linguistics. W. Frawley [The Ohio State University], 1, 2003, pàg. 153–155. Arxivat de l'original el 2018-10-24 [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ Matras, Yaron. Romani in Contact: The history, structure and sociology of a language. John Benjamins Publishing, 1 juny 1995. ISBN 9789027276483.
- ↑ 4,0 4,1 Matras, Yaron. The Typology and Dialectology of Romani. John Benjamins Publishing, 1 gener 1997. ISBN 9027236615.
- ↑ Ventcel’, Tat’jana V. & Lev N. Čerenkov. 1976. “Dialekty cyganskogo jazyka”. Jazyki Azii i Afriki I, 283-332. Moskva: Nauka.
- ↑ «Rumelia - historical area, Europe». Britannica.com. [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ "Romani Dialects". ROMLEX. Karl-Franzens-Universität Graz.Romani.uni-graz.at
- ↑ «100 Years of Gypsy Studies». Mahimahi.uchicago.edu. Arxivat de l'original el 4 de maig 2012. [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ Friedman, Victor A. Romani Studies, 23, 1, 06-06-2013, pàg. 107–120. DOI: 10.3828/rs.2013.5 [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ «The Banff Papers». Mahimahi.uchicago.edu. Arxivat de l'original el 15 de març 2016. [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ Gardani, Francesco. Borrowed Morphology. Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 11 desembre 2014. ISBN 9781614513209.