Rosa Parks

Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913Detroit, Michigan, 24 d'octubre del 2005) fou una activista estatunidenca per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units.

Infotaula de personaRosa Parks
Rosaparks.jpg
Rosa Parks el 1955, amb Martin Luther King, Jr. al fons Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Rosa Louise Parks Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRosa Louise McCauley Parks
4 febrer 1913 Modifica el valor a Wikidata
Tuskegee (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 2005 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Metodista Unida Modifica el valor a Wikidata
FormacióAlabama State University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conegut perBoicot als autobusos de Montgomery
Activitat
OcupacióActivista per als drets civils dels negres
Membre de
Cronologia
1r desembre 1955desobediència civil (Montgomery) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Rosa Parks Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0663005 Musicbrainz: 4417592c-2221-488b-b945-a1d021679bfd Songkick: 837011 Discogs: 965523 Find a Grave: 12149998 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia i lluita pels drets civilsModifica

Va venir al món com a Rosa Louise McCauley a Tuskegee, Alabama. Va créixer amb els seus pares, creients metodistes, James i Leona McCauley, els seus avis i el seu germà en una granja. Treballava com a teixidora cosint llençols.

 
Rosa Parks i Bill Clinton

L'any 1932, es va casar amb Raymond Parks, un home actiu en causes de drets civils. Durant els anys 40, la parella era membre de la Lliga de Votants.

El desembre del 1943, Parks començà a militar en el Moviment afroamericà pels drets civils mentre treballava com a secretària per la filial de Montgomery (Alabama), de la compromesa NAACP (Associació nacional pel progrés de la gent de color). Del seu càrrec, va comentar: "era l'única dona present, i necessitaven una secretària, i jo era massa tímida per a dir que no". Va continuar treballant-hi fins a l'any 1957, data en la qual va deixar Montgomery. Només sis mesos abans de ser arrestada, havia atès classes a la Highlander Folk School, un centre d'educació que defensava els drets dels obrers i la igualtat ètnica.

Rosa Parks es va convertir en un important personatge històric quan l'1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobús, d'asseure's a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs (un mandat de les lleis Jim Crow). Parks va seure a la primera filera de la part posterior de l'autobús, a la secció específicament indicada per als blancs. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta, a més de desobeir un encarregat oficial.

La nit següent, cinquanta dels líders de la comunitat afroamericana encapçalats per l'aleshores relativament desconegut, Dr. Martin Luther King, pastor de l'església baptista de Dexter Avenue a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama, es varen reunir per discutir quines serien les properes accions que haurien de ser preses com a reacció a l'arrest de Rosa Parks.

El proper pas va ser el boicot del servei de transports públics de Montgomery. Tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos públics durant 381 dies. Dotzenes d'autobusos públics varen romandre aturats durant mesos fins que la llei que requeria la segregació racial als autobusos públics va ser eliminada. Aquest precís fet va dur a moltes altres protestes contra aquesta segregació.

Amb el seu paper iniciant el boicot, Rosa Parks va fer que molts altres estatunidencs fossin conscients de la lluita pels drets civils. El Dr. King va escriure el 1958:

« L'arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d'injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l'acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en què s'ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida "Ja no puc més". »
— Martin Luther King, Stride toward freedom

El cas del 1956 va acabar quan la Cort Suprema dels Estats Units va dictaminar que la segregació racial al transport públic era inconstitucional.

Tot seguit, Parks es va consolidar com una icona del moviment pels drets civils. Incapaç de trobar feina i davant el consell de la seva família, que patia per la seva seguretat personal, el 1957 es va traslladar a Hampton, Virgínia i d'allà a la ciutat Detroit, Michigan. Hi va treballar com a teixidora fins que va ingressar a l'oficina del representant John Conyers (diputat per Michigan), on va treballar des del 1965 fins al 1988.

L’Institut Rosa i Raymond Parks pel Propi Desenvolupament (Rosa and Raymond Parks Institute for Self Development) fou fundat per la mateixa Rosa Parks i per Elaine Eason Steele en honor del seu marit Raymond. L'institut posa en marxa rutes turístiques amb autobús que introdueixen el jovent en el món dels drets civils. Durant un viatge l'any 1997, l'autobús caigué en un riu i Adisa Foluke, anomenada la néta adoptiva de Rosa Parks, hi morí i molts d'altres patiren algunes ferides.

Va servir com a membre del consell de la Federació per a la Planificació Familiar d'Amèrica.

Rosa Parks va seguir residint a Detroit fins a la seva mort, el 24 d'octubre del 2005, deguda a causes relacionades amb la demència que li havia estat diagnosticada l'any 2004.

LlegatModifica

Rosa Parks ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[1]

NotesModifica

  1. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Multimèdia i entrevistes
Altres