Rosa de foc (documental)

pel·lícula de 2002 dirigida per José A. Fernández

Rosa de foc és un documental sobre les protestes contra el Banc Mundial a Barcelona estrenat el 2002.[1] Va ser rodat per la Unidad Documental Jorge Müller.[2]

Infotaula de pel·lículaRosa de foc
Fitxa
DireccióJosé A. Fernández Modifica el valor a Wikidata
ProduccióÀlex Miquel
Mikel Ardanaz
Dissenyador de soMaur Gascó
Natalia Etxarri
FotografiaDiego Barraza Dominguez
MuntatgeJosé A. Fernández
Diego Barraza Dominguez
ProductoraUnidad Documental Jorge Müller
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
català
anglès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temaprotestes contra el Banc Mundial a Barcelona el 2001 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

El juny del 2001, a Barcelona es preveu una reunió del Banc Mundial. Així doncs, els col·lectius socials de la ciutat, entre els quals algunes seccions sindicals i organitzacions polítiques d'esquerres, s'uneixen per a organitzar una conferència paral·lela i ideològicament alternativa. Prèviament, es fan debats i comissions de treball sobre sanitat, ensenyament i cultura, medi ambient, transport i comunicacions, sensibilització i premsa. Durant la data de la cimera del Banc Mundial, es convoquen assemblees i manifestacions multitudinàries als carrers, amb la qual cosa la reunió abans esmentada es cancel·la forçosament per falta de garantia de seguretat. El seguiment de les protestes és alt, fins i tot més que el de la Confederació Europea de Sindicats amb la UGT i les CCOO, així que per a palesar el caràcter pacífic de l'esdeveniment s'enregistra aquest documental.[3]

Producció

modifica

Gravat en vídeo i complementat per imàtgens de baixa definició, alterna les manifestacions, que mostra amb un estil directe i popular com el de Patricio Guzmán, i breus entrevistes a Susan George, Carlos Taibo i Samir Amin.[2] Va ser rodat per la Unidad Documental Jorge Müller, un grup de jóvens de diferents nacionalitats que es van conèixer en les dites circumstàncies i van difondre'l sota el nom de Jorge Müller, un cineasta xilè assassinat pel govern d'Augusto Pinochet.[2] El títol del film prové del nom col·loquialment atorgat a Barcelona com a capital simbòlica de l'anarquisme després de la Setmana Tràgica al segle xx.[2]

Recepció

modifica

Segons la investigadora Laura Grifol-Isely, desprèn valor documental perquè fa constar la vivacitat del moviment antiglobalització a Barcelona abans de la crisi econòmica de 2008.[4]

Referències

modifica
  1. «Comença el cicle de cinema contra la globalització». La Xarxa de Comunicació Local, 11-03-2002. [Consulta: 28 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Entrambasaguas, Javier. «CAPÍTULO 1.- LOS MOVIMIENTOS ANTIGLOBALIZACIÓN». A: The Social Movements in Contemporary Spanish Culture (PDF) (tesi) (en castellà). Universitat de Michigan, 2011, p. 72-87 [Consulta: 28 juliol 2023]. 
  3. Damián Mellado, Antonio. «La irrupción del #15M». A: Tomás Herreros Sala. Genealogías del #15M (PDF) (tesi) (en castellà). Universitat Oberta de Catalunya, 18 juny 2012, p. 30 [Consulta: 28 juliol 2023]. 
  4. Grifol-Isely, Laura «Cine documental y 15-M, un diálogo a múltiples voces» (en castellà). Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent, 28, 07-02-2022. DOI: 10.4000/ccec.13164. ISSN: 1957-7761 [Consulta: 28 juliol 2023].

Enllaços externs

modifica