Patricio Guzmán

director de cinema xilè

Patricio Guzmán Lozanes (Santiago, 11 d'agost de 1941) és un director de cinema xilè, creador de més d'una vintena de pel·lícules, en la seva majoria documentals.

Infotaula de personaPatricio Guzmán

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Patricio Guzmán Lozanes Modifica el valor a Wikidata
11 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Oficial de Cinema (1966–1969)
Universitat de Xile (1961–1966)
Institut Nacional General José Miguel Carrera - educació secundària Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, sonidista, productor delegat, guionista, muntador, actor, productor de cinema, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereDocumental Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Tabakalera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePamela Urzúa (en) Tradueix
Renate Sachse Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webpatricioguzman.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0350099 Allocine: 11884 Allmovie: p139736 TMDB.org: 566294 Modifica el valor a Wikidata

En 1973 va ser detingut després del cop d'estat a Xile que va donar inici a la dictadura militar de Augusto Pinochet. Va aconseguir partir a l'exili i salvar el registre de la trilogia documental que el va fer mundialment reconegut: La batalla de Chile (1975-1979), que parlava des del triomf de l'expresident Salvador Allende i la Unidad Popular, fins als fets que van desencadenar finalment el cop d'estat.

Des de llavors viu a l'estranger. Actualment resideix a França, des d'on ha realitzat la majoria de les seves pel·lícules, inclosos les seves més reconeguts documentals, entre ells Chile, la memoria obstinada (1997), Nostalgia de la luz (2010) i El botón de nácar (2015). La seva obra s'estén des de 1965 fins avui, i ha estat guardonada amb més de setanta premis en desenes de festivals internacionals.

Biografia

modifica

Infància i joventut

modifica

Patricio Guzmán pertany, segons les seves pròpies paraules, a «una família molt nòmada, molt desintegrada», i sobre els seus anys escolars, recorda: «Pel mateix em vaig formar en diversos col·legis. Vaig viure, fins i tot, un temps a Viña del Mar. Per tant, no vaig tenir una formació molt homogènia, com la que pot donar-se en un sol col·legi o en un sol barri. Aquesta espècie d'educació desarticulada va acabar en el Institut Nacional, on vaig cursar el quart any d'humanitats [allí va ser company del futur escriptor Antonio Skármeta]. Després vaig anar a parar a una Acadèmia Long Fellow, que rebia tota sort de gent negada als estudis. L'ambient era estrany i fins a mig sinistre. Vaig aprovar, després, amb prou feines el batxillerat i vaig ingressar com a alumne oïdor a Història i Geografia».[1]

Va estudiar a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile (1960) i a les facultats d'Història (1961) i Filosofia (1962-65), que va haver d'abandonar per raons econòmiques. Va treballar quatre anys en una oficina de publicitat, temps durant el qual va escriure «dos llibres, un conte i una novel·la», que ell mateix va qualificar de «dolents».[1]

Els seus inicis com a cineasta

modifica

Sobre els seus primers passos al cinema relata: «La veritat és que aquest treball [en publicitat] no m'apassionava i vaig començar a fer pel·lícules de 8 mm amb dos altres amics. Vam fer diverses que ens van servir d'aprenentatge i ens divertim bastant. Cert dia la meva dona va portar aquestes pel·lícules al Fílmic perquè els traguessin còpies i Rafael Sánchez es va interessar per elles».[1]

Va començar així a col·laborar amb l'Institut Fílmic de la Universitat Catòlica, que poc després li va donar la possibilitat de rodar un curtmetratge de 10 minuts titulat Viva la libertad i ho va contractar com a ajudant. No obstant això, arran d'algunes tensions que sugieron després de filmar Electroshow, va decidir anar-se a estudiar a l'estranger. Com no va aconseguir aconseguir una beca, li va proposar a la seva dona vendre tot el que tenien i es va comprar un passatge a Espanya, on va començar a treballar en una agència publicitària a Madrid mentre es preparava per a presentar-se a la Escola Oficial de Cinematografia, de la qual va diplomar el 1969 (es va diplomar de director a l'any següent). Va treballar dos anys en els Estudis Moro, de publicitat, un dels més grans d'Espanya.

Al març de 1971, va tornar a Xile i a l'any següent va estrenar el seu primer llarg documental, El primer año (sobre els dotze mesos inicials del govern de Salvador Allende). El cineasta francès Chris Marker, que estava de pas a Santiago quan es va estrenar el film, li va oferir mostrar-lo a França i Bèlgica.

Detenció i exili

modifica

Aquest cineasta va tornar a prestar una valuosa ajuda a Guzmán el 1973, quan li va proporcionar els rotllos per a filmar La batalla de Chile, una trilogia documental de quatre hores i mitja sobre l'últim any d'Allende. El rodatge d'aquesta pel·lícula es va prolongar fins al mateix 11 de setembre, dia del cop d'estat que va encapçalar el general Augusto Pinochet.

Guzmán va ser detingut i va estar pres quinze dies a l'Estadi Nacional. Amb ajuda de la seva dona i amics, va aconseguir treure de Xile els rotllos de pel·lícula i viatjar a Europa. Allí va començar a buscar, juntament amb Marker, els mitjans econòmics per muntar-la. L'ajuda va arribar des de l'Institut Cubà de Cinematografia (ICAIC), que mantenia bones relacions amb el cineasta francès: Guzmán va partir llavors a l'Havana, on va acabar el documental uns anys més tard.

Consolidació artística

modifica
 
Classe magistral de Guzmán el 2012.

La batalla de Chile va guanyar sis grans premis a Europa i a Amèrica Llatina i va ser distribuïda a les sales comercials de 35 països. La revista nord-americana Cineaste la va definir com «un dels deu millors films polítics del món».

Guzmán va continuar fent documentals en l'exili, a Espanya i França. En 1987, va realitzar En nombre de Dios (Gran Premio, Florencia 1987), sobre la lluita de l'Església catòlica xilena en favor dels drets humans.[2] Entre 1990 i 1992, va dirigir La cruz del sur (Gran Premio, Marsella 1992), sobre la religiositat popular a Amèrica Llatina; i el 1995, Pueblo en vilo, sobre la memòria històrica d'un llogaret mexicà.

En 1997, el director va presentar La memoria obstinada (Gran Premi, Florència 97), sobre l'amnèsia política xilena. Després seguiren La isla de Robinson Crusoe (1999), sobre l'illa del mateix nom, El caso Pinochet (2001), sobre el judici contra l'exdictador a Londres (Gran Premi, Marsella 2001); Madrid (2002), sobre la capital d'Espanya, Salvador Allende (2004), Nostalgia de la luz (2010, premi al millor documental europeu d'aquell any), El botón de nácar (2015, Os de Plata al millor guió a la Berlinale i el Premi Ecumènic d'aquest festival).

Ha estat jurat en nombrosos certàmens, i fundador del Festival de Documentals de Santiago (Fidocs), que ha dirigit i realitzat amb l'ajuda d'un grup de joves des de 1997. En 2013, va donar 28 de les seves pel·lícules a la Cineteca Nacional.[3]

Patricio Guzmán viu a París amb la seva esposa Renate Sachse, qui col·labora en l'escriptura dels seus projectes. És professor de cinema documental en algunes escoles d'Europa i Amèrica Llatina. D'un matrimoni anterior té dues filles cineastes: Andrea i Camila Guzmán Urzúa, els qui amb freqüència treballen amb ell.[4]

« Un país que no tiene cine documental es como una familia sin álbum familiar. »
— Patricio Guzmán

Filmografia

modifica

Curtmetratges

modifica
  • 1965: Viva la libertad (18’), ficció animació en blanc i negre, 16 mmm
  • 1966: Electroshow (19’), blanc i negre, 16 mmm
  • 1968: La tortura y otras formas de diálogo, «un capítulo ampliado y deformado de la pieza de Jorge Díaz Introducción al elefante y otras zoologías»
  • 1969: El paraíso ortopédico

Documentals

modifica

Pel·lícules

modifica

Llibres

modifica
  • Guion y método de trabajo de 'La batalla de Chile', Colección Hiperión, Editorial Ayuso, Madrid, 1977
  • El cine contra el fascismo, libro entrevista de Pedro Sempere, Editorial Fernando Torres, Valencia, 1977

Premis i reconeixements

modifica
Any Premi / Esdeveniment Categoria Obra Resultat Ref.
1973 Festival Internacional de Cinema de Mannheim Premi FIPRESCI El primer año Guanyador
1975 Festival de Grenoble Gran Premi La insurrección de la burguesía
1a part de La batalla de Chile
Guanyador
1976 Premi del Sindicat Frances de Crítics de Cinema Premi de la crítica: Millor corto Guanyador [5]
Festival DOK de Leipzig Premi Especial del Jurat Guanyador [5]
Festival de Grenoble Gran Premi El golpe de estado
2a part de La batalla de Chile
Guanyador
FICCAB Gran Premi Guanyador
1977 Festival de Brussel·les Gran Premi Guanyador
1979 Festival Internacional del Nuevo Cinema
Latinoamericano de La Habana
Gran Premi Coral El poder popular
3a part de La batalla de Chile
Guanyador
1983 Festival Internacional de Cinema de Moscou Premi d'Or La rosa de los vientos Nominat [5]
1987 Festival Dei Popoli de Florència Gran Premi En nombre de Dios Guanyador
Festival Internacional del Nuevo Cinema
Latinoamericano de La Habana
Guanyador
1988 Festival Internacional de Cinema de Berlín Premi OCIC – Menció Honrosa:
Fòrum de Nou Cinema
Guanyador [5]
Premi Peace Film – Menció Honrosa Guanyador [5]
Festival de Figueira da Foz Premi Glauber Rocha Guanyador
1991 Festival Internacional de Cinema d'Amiens Premi OCIC - Menció Honrosa La cruz del sur Guanyador [5]
1992 Festival Internacional de Cinema d'Amiens Unicorni Daurat:
Millor documental
Guanyador [5]
Festival de Cinema Documental de Marsella Gran Premi Guanyador [5]
Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Premi Tiempo de Historia Guanyador
1993 Festival de Friburg Menció Especial Guanyador
Beca Guggenheim Guanyador
1994 Festival de Cinema de Jerusalem Gran Premi La cruz del sur Guanyador
1997 Festival Internacional del Nuevo Cinema
Latinoamericano de La Habana
Gran Premi Coral - 2n Premi:
Documental
Chile, la memoria obstinada Guanyador [5]
Festival de Cinema Documental de Marsella Premi del Públic Guanyador [5]
Festival Dei Popoli de Florència Gran Premi Guanyador
1998 Festival DOK de Leipzig Paloma de Plata Guanyador [5]
Premi Don Quijote - Menció Honrosa Guanyador [5]
Festival Internacional de Cinema de Saint Louis Premi Millor Documental Guanyador
[nota 1]
[5]
Festival de Cinema i Vídeo de Yorkton Premi Golden Sheaf:
Millor direcció
Guanyador [5]
Festival Internacional de Cinema de San Francisco Golden Spire Guanyador
Festival Hot Docs del Canadà Millor Documental Polític Guanyador
Columbus International Film & Video Festival d'Ohio Menció Especial Guanyador
1999 Festival Internacional de Cinema Documental de Tel Aviv Gran Premi Guanyador
Festival de Leipzig Segon Premi Guanyador
Beca Open Society Institute de George Soros Guanyador
2001 Festival de Cinema Documental de Marsella Gran Premi El caso Pinochet Guanyador [5]
2002 Festival Internacional de Cinema de San Francisco Premi Golden Gate:
Película y vídeo - Actualidad
Guanyador [5]
2004 Festival de Cinema de Lima Millor Documental Salvador Allende Guanyador [5]
Annency Millor Documental de Creació Europea Guanyador
2005 Premis de Cinema de Barcelona Millor Documental Nominat [5]
Premis Goya Millor Documental Nominat [5]
Festival de Salzburg Premi del Públic Guanyador
2006 Premi Altazor de les Arts Nacionals Guanyador
2010 Festival de Cinema d'Abu Dhabi Premi Perla Negra:
Millor Documental
Nostalgia de la luz Guanyador [5]
Premis del Cinema Europeu Millor Documental Europeu Guanyador [5]
Festival Internacional Documental de Sheffield Menció Especial del Jurat Guanyador [5][6]
Festival de Ronda Menció Especial del Jurat Guanyador [6]
Festival Internacional de Cinema de Toronto 2.° Lugar - Premi del Públic:
Millor Documental
Guanyador [5]
Festival de Biarritz Premi del Públic Guanyador [6]
Festival de Brussel·les Premi Ciné Découverte (Públic) Guanyador [6]
Premi Age d'Or Guanyador [6]
Festival de Canes Selecció oficial Guanyador [6]
Menció especial: Premi François Chalais Guanyador [6]
2011 International Documentary Association
de Los Angeles
Premi IDA: Millor Treball Guanyador
[nota 2]
[5]
Festival Human Rights Watch de Sant Sebastià Premi Amnistia Internacional Guanyador [6]
Premi Altazor de las Artes Nacionales Millor Director Documental Guanyador [6]
Festival Internacional de Cinema Latino de Los Angeles Premi del Jurat:
Millor Documental
Guanyador [5]
Festival Pariscience Premi Audacia Guanyador [6]
Festival Ciencia e Cinema de La Corunya Millor Pel·lícula Guanyador [6]
Festival Internacional de Cinema de Santa Bárbara Premi Nueva Visión Guanyador [5]
Premi Justicia Social Guanyador
[nota 3]
[5]
Premi del Jurat:
Millor Documental
Nominat [5]
Festival Internacional de Cinema a Guadalajara Millor Documental Guanyador [6]
Festival Internacional de Cinema Documental
de Yamagata
Premi de l'Alcalde
Millor Documental
Guanyador [5][6]
Premi Robert i Frances Flaherty Nominat [5]
Premi Pedro Sienna de Chile Millor Documental, Millor Director
Millor Director de Fotografia
Guanyador [6]
Premi Cinéma Tropical de Nova York Millor Documental Guanyador [6]
Premis Cinema Eye Honors dels Estats Units Premi Destacat Nominat [5]
Festival Internacional de Cinema de Miami Gran Premi del Jurat:
Competició Knight Dox
Nominat [5]
2012 Premis Cinema Eye Honors dels Estats Units Premi Cinema Eye Honors: Logro
excepcional en producción de Cinema de no ficción
Nominat
[nota 4]
[5]
Premis Cinema Eye Honors:
Assoleix excepció en la direcció
Nominat [5]
Premis del Sindicat de Guionistes dels Estats Units Premi WGA:
Millor Guió Documental
Nominat [5]
2013 Premis Emmy de Notícia i Documental Emmy: Millor Documental Nominat
[nota 5]
[5]
Emmy: Programació històrica
sobresalient - Forma llarga
Nominat
[nota 5]
[5]
2015 Festival Documental Internacional del Canadà Hot Docs Premi a l'assoliment excepcional Guanyador [5]
Mostra Internacional de Cinema de São Paulo Premi Humanitari Guanyador [5]
Festival Internacional de Cinema de Bergen Check Points: Premi als Drets
Humans - Menció Honrosa
El botón de nácar Guanyador [5]
Festival Internacional de Cinema de Berlín Os de Berlín de Plata:
Millor Guió
Guanyador [5]
Premi del Jurat Ecumènic:
Competició
Guanyador [5]
Os de Berlín Daurat Nominat [5]
Biografilm Festival Premi Unipol: Millor Película Guanyador [5]
Premi del Públic:
Competició internacional
Guanyador [5]
Festival de Cinema de Jerusalem Premi Esperit per la Llibertat:
Millor Documental
Guanyador [5]
Festival de Cinema de Filadèlfia Premi del Jurat:
Millor Documental
Guanyador [5]
Festival Internacional de Cinema Documental
de Yamagata
Premi de l'Alcalde Guanyador [5]
Premi Robert i Frances Flaherty Nominat [5]
Festival de Cinema de Londres Premi Grierson:
Millor Documental
Nominat [5]
Premi Iberoamericà de Cinema Fènix Premi Fènix:
Millor Documental
Nominat [5]
Festival de Sant Sebastià Premi Horitzonts Nominat [5]
Festival de Cinema d'Adelaida Premi Internacional Foxtel Movies:
Millor Documental
Nominat [5]
Festival Internacional de Cinema Doclisboa Competició internacional:
Llargmetratge
Nominat [5]
2016 Prix Lumière Premi Lumière:
Millor Documental
Guanyador [5]
Premis César Millor Documental Nominat [5]
  1. Premi compartit amb el documental Exilio en Sarajevo.
  2. Premi compartit amb el productor del documental, Renate Sachse.
  3. Premi compartit amb el documental When I Rise.
  4. Nominación compartida con el productor del documental, Renate Sachse.
  5. 5,0 5,1 Nominat junto al documental P.O.V. del director Marc Weiss. Nominación compartida per Guzmán amb el seu equip: Renate Sachse (productor), Simon Kilmurry i Sandie Viquez Pedlow (productors executius), Cynthia López (productor coexecutiu), Christopher White (vicepresident: programació i producció), Yance Ford (productor de sèries) i Andrew Catauro (productor de coordinació).

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica