Roser Rahola d'Espona

editora catalana
(S'ha redirigit des de: Roser Rahola i d'Espona)

Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914[1] - ibídem, 22 de gener de 2020),[2] baronessa de Perpinyà,[3] fou una editora catalana, presidenta de l'editorial Vicens Vives. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca d'elaboració de manuals pedagògics bàsics per a l'ensenyament de la cultura catalana.

Infotaula de personaRoser Rahola d'Espona
Biografia
Naixement21 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 2020 Modifica el valor a Wikidata (105 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCreu de Sant Jordi (1994)
Activitat
OcupacióEditora
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaronessa de Perpinyà
CònjugeJaume Vicens Vives
GermansJosep Rahola i d'Espona i Frederic Rahola i d'Espona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Provinent de famílies burgeses d'origen empordanès (Rahola) i vigatà (Espona),[1] era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens (1879-1959), cosí del membre de la Lliga Regionalista i ministre Pere Rahola i Molinas;[4] dos dels seus germans foren els polítics Josep i Frederic Rahola. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el seu marit, l'historiador i professor seu, en Jaume Vicens Vives, el 1933, any en què també va participar en el Creuer universitari pel Mediterrani, que promogué la universitat espanyola en els anys de la República. No va poder acabar la carrera per culpa de la guerra; es va llicenciar finalment el 1951.[5][6]

Roser i Jaume Vicens es varen casar en plena guerra civil, el 20 d'agost de 1937, amb una cerimònia civil al rectorat de la universitat oficiada pel Conseller de Justícia i rector de la universitat Pere Bosch i Gimpera.

En dia 9 d'abril de 2010 rebé el títol de baronessa de Perpinyà per reial decret 434/2010, concedit pel rei Joan Carles I el dia 8 d'abril, en reconeixement a la seva trajectòria com a empresària i continuadora de l'obra del seu marit, Jaume Vicens Vives.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Muñoz i Lloret, Josep Maria. Edicions 62. Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografia intel·lectual, 1997. ISBN 9788429742664[enllaç sense format]
  2. «Mor Roser Rahola, presidenta i fundadora de l'Editorial Vicens Vives». El Punt Avui, 24-01-2020 [Consulta: 28 gener 2020].
  3. Nomenament al BOE (en castellà)[enllaç sense format]
  4. Pasamar Alzuria, Gonzalo. Ediciones AKAL. Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos, 2002. ISBN 9788446014898[enllaç sense format]
  5. Gracia Alonso, Francisco; Fullola i Pericot, Josep Maria. El sueño de una generación : el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2006, pàg. 64. ISBN 84-8338-483-3. 
  6. Fullola i Pericot, Josep Maria; Francisco Gracia Alonso. Edicions Universitat Barcelona. El sueño de una generación: el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (en castellà), 2006. ISBN 9788483384831[enllaç sense format]
  7. Avui, Joan Carles I concedeix sis títols nobiliaris a diverses personalitats, entre les quals també hi ha Roser Rahola, vídua de Jaume Vicens Vives[enllaç sense format]