Roser silvestre
El roser silvestre, roser bord, gavarrera, gavarra entre d'altres noms[1] (Rosa canina L.), és una mata de la família de les rosàcies. La distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, està distribuït arreu.
Rosa canina  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | Aggregate fruit (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Rosa |
| Espècie | Rosa canina L., 1753 |
EtimologiaModifica
El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinorròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa 'roser caní'. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia. El fruit té diferents noms, com gavarró, gavarrot, (d)espullabelitres, tapacul, gratacul, grataesquenes. El nom "gratacul", al·ludeix a la coïssor que aquests pèls provoquen quan els mengem sense separar-los de l'agradosa polpa o bé quan resten, per burla o per oblit, entre la pell i la roba.
EcologiaModifica
Aquesta planta creix en àrees amb clima temperat com la terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten en boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. La rosa canina floreix al maig, però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.
DescripcióModifica
Arbust caducifoli d'1 a 4 metres d'alçada amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que en té una de principal i la resta són secundàries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que són compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment, cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes, amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15 mm, amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Són de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu n'és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pèls blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits són cinorròdons ovoides, de color vermell intens, constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen uns 10 – 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinorròdon), els pètals i les llavors. A vegades, s'utilitzen les fulles i les flors.
Composició químicaModifica
En els pètals trobem:
- Olis (8-10 %).
- Olis essencials (0,3 %).
- Proteïnes.
- Polisacàrids heterogenis. Pectines.
- Vitamines. Vitamina E.
- Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.
Els fruits contenen:
- Tanins.
- Carotens.
- Flavonoides.
- Vitamines. C (0,2-2,4 %).
- Sucres senzills (12-15 %). Sacarosa, sucre invertit.
- Polisacàrids heterogenis. Pectines.
- Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.
Usos medicinalsModifica
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació per al roser silvestre. Tradicionalment s'ha utilitzat per a:
- La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
- Alteracions renals com l'oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, a causa dels seus possibles efectes diürètics.
- Del gra de gavarrera se'n fa una confitura que cura l'enaiguament dels infants (els gavarrons restrenyen molt i alguna virtut en deu servar aquesta preparació).
Accions farmacològiquesModifica
El fruit del roser silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més, activa la circulació sanguínia i és un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.
ToxicitatModifica
Cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca.
ObservacionsModifica
La rosa canina és molt polimòrfica; per tant, no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més, és tradicional l'ús d'aquesta planta tant per a la preparació de confitures i vins, com per a perfumeria.
