Ruslan Auixev

Ruslan Sultanòvitx Auixev[1] (en rus: Руслан Султанович Аушев), fou president d'Ingúixia des del març de 1993 fins a desembre de 2001. Nascut el 29 d'octubre de 1954 a Volodarskoie, al Kazakhstan, el 1982 va rebre l'estrella d'or d'heroi de la Unió Soviètica.

Infotaula de personaRuslan Auixev
Ruslan Aushev.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(inh) Оувш-наькъан Султана Руслан Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Saumalkol (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell de la Federació Russa
10 gener 2002 – 23 abril 2002 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia
North-Caucasian Military School (en) Tradueix
Acadèmia Militar M. V. Frunze Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar, estadista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra afgano-soviètica Modifica el valor a Wikidata

Veu de Ruslan Auixev (rus) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2084923 Modifica el valor a Wikidata

Graduat a Ordjonikidze, l'actual Vladikavkaz, entre 1975 i 1982 fou comandant a la guerra de l'Afganistan, i el 1985 es graduà a l'Acadèmia Militar Frunze. Va tornar a l'Afganistan dirigint un regiment de combat, essent ferit el 16 d'octubre de 1986. Més tard fou membre de la Duma soviètica on durant dos anys participà en el Comitè d'Afers Militars. El 1993 Auxev fou l'únic candidat a les eleccions presidencials d'Ingúixia, després d'haver-ne gestionat uns mesos l'administració provisional. Guanyà la presidència el 28 de febrer de 1993, i fou reelegit el 1994 i el 1998.[2] El 1993 fou també elegit membre del Consell Federal rus, càrrec que abandonà el 2003.

Auixev conduí exitosament la separació territorial d'Ingúixia respecte a l'antiga república comuna amb Txetxènia l'any 1991, i sempre ha estat partidari d'una solució dialogada[3] al conflicte entre els rebels txetxens i la Federació Russa. Tingué un destacat paper com a negociador[4] en els violents assalts del teatre Dubrovka i l'escola de Beslan. A Beslan aconseguí l'alliberament de 26 mares amb alguns des seus fills, obrint una via de negociació posteriorment estroncada.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruslan Auixev

Enllaços externsModifica