Viquipèdia

Ryu Gwansun

activista coreana

Ryu Gwansun (Cheonan, 16 de desembre de 1902 — 28 de setembre de 1920) també coneguda com a Yu Gwansun o Yoo Kwan-soon, fou una de les líders del que es va conèixer com a Moviment Primer de Març[a] contra l'ocupació de l'Imperi colonial japonès de Corea a Chungcheong del Sud. Guardonada a títol pòstum amb l'Orde del Mèrit de la Independència el 1962,[1] va esdevenir un símbol de la lluita coreana per a la independència.[2]

Infotaula de personaRyu Gwansun

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Cheonan (Imperi Coreà) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1920 Modifica el valor a Wikidata (17 anys)
Seodaemun Prison (ocupació japonesa de Corea) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort no natural Modifica el valor a Wikidata (Tortura Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Dones Ewha Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r març 1919Moviment Primer de Març Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcheonan.go.kr… Modifica el valor a Wikidata

Vida primerenca i educació modifica

Ryu Gwansun va néixer a Cheonan, a Corea del Sud, el 1902. Des de la primera infància, el seu pare la va animar a desenvolupar una gran devoció per Déu i per l'orgull nacional coreà. Hom la considerava una nena intel·ligent i memoritzava els passatges de la Bíblia després d'escoltar-los només una vegada. Una de les seves professores, una missionera anomenada Alice Sharp, la va remetre a la Universitat de Dones Ewha, avui coneguda com a Universitat Ewha, a Seül. Va poder assistir a través d'un programa de beques que requeria que els destinataris treballessin com a professors després de la graduació. El 1919, mentre era estudiant a la universitat, va ser testimoni directe dels inicis del Moviment Primer de Març. Amb d'altres cinc companyes es va unir al moviment i va participar en manifestacions a Seül.[3][4]

Activisme. Manifestacions per la independència modifica

L'1 de març de 1919, la ciutat de Seül fou desbordada per les manifestacions de persones de tot el país que protestaven per la participació japonesa a Corea. Gwansun va abandonar Seül després que el 10 de març es va rebre l'ordre del govern japonès que totes les escoles coreanes, inclosa la Universitat Ewha, es tanquessin en resposta a les protestes en curs per a la independència. Va tornar a casa seva a Jiryeong-ri (ara Yongdu-ri), on va prendre un paper més actiu en el moviment de protesta.[5][6][7]

Amb la seva família i d'altres activistes, Gwansun va començar a fomentar un ressentiment públic contra l'ocupació japonesa. Va visitar esglésies per explicar-li a d'altres persones les manifestacions pacifiques a Seül, i va organitzar una manifestació per a la independència a la que va convocar localitats veïnes com Yeongi, Chungju, Cheonan i Jincheon. La manifestació va començar l'1 d'abril de 1919, al mercat d'Aunae, a les 9 del matí. Varen participar uns 3.000 manifestants,[3] cridant «Llarga vida a la independència de Corea!» (대한 독립 만세). A la una del migdia, la policia japonesa va intervindre dispersant els manifestants i va arrestar Gwansun i d'altres persones. Va esdevenir un caos i es van disparar trets d'arma que varen matar els pares de Gwansun. Com a resultat van resultar dinou víctimes mortals i trenta d'altres ferides pels militars japonesos.[3]

Empresonament, tortures i mort modifica

La policia japonesa va oferir a Gwansun una sentència més curta a canvi d'admetre el seu crim i cooperar en trobar els altres organitzadors de la protesta. Es va negar a revelar la identitat o el parador de qualsevol dels seus col·laboradors fins i tot després de ser torturada.[8]

 
Estàtua de bronze de Ryu Gwansun en el seu memorial

Inicialment va ser retinguda a les dependències de la policia militar de Cheonan i després fou traslladada a la presó de la policia de Gongju. En el judici, a la cort local d'aquesta ciutat el 9 de maig, Gwansun va argumentar que els processos van ser controlats per l'administració colonial japonesa, la llei del governador general de Corea, i va ser supervisada per un jutge japonès assignat. Malgrat els seus intents d'obtenir el que creia que era un judici just, va rebre un veredicte de culpabilitat dels càrrecs de sedició i violació de la llei de seguretat, i va ser sentenciada a cinc anys de presó a Seodaemun. Durant el seu empresonament, Gwansun va continuar donant suport al moviment d'independència coreà fet pel qual va rebre cops i va patir altres formes de tortura a mans dels funcionaris de la presó japonesos. L'1 de març de 1920, Gwansun va organitzar una manifestació massiva amb els seus companys de presó en honor del primer aniversari de l'1 de març del moviment per a la independència.[3] A conseqüència de les seves continues activitats de protesta, fou traslladada a una altra presó i va morir tres mesos abans del seu alliberament el 28 de setembre de 1920, resultat de complicacions vitals per les tortures i pallisses que va rebre.[b][11]

Els funcionaris japonesos de primer moment es van negar a lliurar el cos a fi d'amagar la causa de la seva mort, però finalment el van entregar a Lulu Frey i Jeannette Walter, directores de l'antiga escola de Gwansun, que havien expressar públicament les seves sospites de tortura. Es va informar que el cos havia estat tallat en trossos però Walter, que la va vestir per al seu funeral, va negar que fos cert.[12] El 14 d'octubre de 1920, es va celebrar el funeral de Ryu Gwansun a l'església de Jung-dong pel ministre Kim Jong-wu i el seu cos va ser enterrat al cementiri públic Itaewon, que a posterioritat fou destruït. Després que Corea guanyés la independència, es va construir un memorial en el seu honor, amb la cooperació de la província de Chungcheong del Sud i la ciutat de Cheonan.[13]

Notes modifica

  1. ↑ El Moviment Primer de Març fou una demostració pacífica del poble coreà contra el domini japonès.
  2. ↑ Segons els registres de novembre de 2011, de les 45.000 persones que varen ser arrestades en relació amb les protestes durant aquest període, 7500 van morir a mans de les autoritats japoneses.[9][10]

Referències modifica

  1. ↑ «Korea’s Joan of Arc latest figure in East Asia’s colonial propaganda war». .
  2. ↑ «Society: The March 1st Independence Movement and its big sister». 10 Magazine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Yu Gwan-sun, the Indefatigable Independence Fighter». Korea Communications Commission, 2013. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2016.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.cheonan.go.kr/yugwansun/sub01_03.do, 천안시 유관순 열사 기념관 어린시절과 학창시절
  5. ↑ Books, L. L. C. «Korean People Who Died in Prison Custody: Yu Gwan-Sun, Yun Dong-Ju, Pak Paengnyeon, Kim Jeong-Ho,». General Books LLC, 01-05-2010.
  6. ↑ Famous Koreans: Six Portraits -Yu, Kwan-Sun (1904–20) - Per Mary Connor a aasianst.org
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.cheonan.go.kr/yugwansun/sub01_04.do, 천안시 유관순 열사 기념관 3.1 만세운동
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.cheonan.go.kr/yugwansun/sub01_05.do, 천안시 유관순 열사 기념관 아우내 만세운동
  9. ↑ «Famous Koreans Six Portratis». Arxivat de l'original el 19 d’abril 2015. [Consulta: 5 maig 2015].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.cheonan.go.kr/yugwansun/sub01_06.do, 천안시 유관순 열사 기념관 옥중투쟁
  11. ↑ Richmond, 2012, p. 294–.
  12. ↑ Living Dangerously in Korea: The Western Experience 1900-1950, Clark, Donald N. (Norwalk, CT: Eastbridge, 2003)
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.cheonan.go.kr/yugwansun/sub01_07.do, 천안시 유관순 열사 기념관 열사의 순국

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ryu Gwansun
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ryu_Gwansun&oldid=29725658»