En l'escriptura japonesa, els caràcters (hiragana) i (katakana)[1] són dues mores que ocupen l'11a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre i ; i el 37è en el poema iroha, entre i . En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a l'esquerra), s'hi troba en la tercera columna (a la que dona nom, さ行, «columna SA») i la primera fila (あ段, «fila A»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[2]

Infotaula de grafemaSa

Modifica el valor a Wikidata
Caràcterさ (hiragana)
Unicode: 3055

サ (katakana)
Unicode: 30B5

サ (kana d'ample meitat)
Unicode: FF7B

㋚ (katakana)
Unicode: 32DA

🈂 (katakana)
Unicode: 1F202
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscaràcter hiragana i caràcter Unicode Modifica el valor a Wikidata
Part dehiragana, gojūon i kana Modifica el valor a Wikidata
Entitat HTMLさ i さ Modifica el valor a Wikidata

El caràcter さ prové del kanji 左, mentre que サ prové de 散. Poden dur l'accent dakuten: ざ, ザ.

Romanització

modifica

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[3] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

  • さ, サ es romanitzen com a «sa»
  • ざ, ザ es romanitzen com a «za»

Escriptura

modifica
  El caràcter さ s'escriu amb dos o tres traços:
  1. Traç horitzontal.
  2. Traç diagonal cap avall a la dreta, encara que quasi vertical, que talla el primer traç i acaba en una corba en forma de C. Sovint, aquest traç es divideix en dos: un per la línia diagonal i un altre per a la corba.
 

El caràcter サ s'escriu amb tres traços:

  1. Traç horitzontal.
  2. Traç vertical curt que talla el primer traç.
  3. Traç vertical a la dreta del segon traç, que també talla el primer i acaba corbant-se cap a l'esquerra.

Altres representacions

modifica
●-
-●
-●

Referències

modifica
  1. Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1. 
  2. «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
  4. «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
  5. Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

modifica