Sahak II Bagratuní

príncep armeni
(S'ha redirigit des de: Sahak Bagratuní II)

Sahak II Bagratuní (segle V - 482 (Gregorià))(en armeni Սահակ Բ Բագրատունի) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou marzban d'Armènia de 481 a 482.[1]

Plantilla:Infotaula personaSahak II Bagratuní
Biografia
Naixementsegle V Modifica el valor a Wikidata
Mort482 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarSparapet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarzban d'Armènia (481 (Gregorià)–482 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsSanpediat Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareTirots Bagratuní I Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Sahak va assolir en principi el càrrec hereditari d'aspet, és-a-dir de mestre de la cavalleria. El precedent titular del càrrec era Tirots I, mort en combat l'any 450 o 451. Cronològicament Sahak II podria ser el seu fill, però cap document no ho confirma ni ho contradiu.[2]

A aquesta època, Armènia era vassalla de la Pèrsia sassànida, i el rei Peroz I va començar a perseguir als cristians armenis. Amenaçat pels Huns Heftalites, va haver de retirar les seves tropes d'Armènia a partir del 460. Sota la direcció de Vahan Mamikonian, el país es va revoltar el 481. Sahak II, un dels aliats de Vahan, fou designat com a marzban pels amotinats. Els insurgents assoliren alguns èxits, però Peroz va enviar un exèrcit que els va derrotar el 482, matant en concret a Sahak. Peroz va morir més tard matat en una campanya contra els Huns Heftalites, i el seu successor va fer la pau amb els armenis i va reconèixer a Vahan Mamikonian com a marzban.[3]

No se sap res de la seva posteritat. El primer aspet que és citat després de la seva mort fou Spandiat, un dels subscriptors del concili de Dvin del 505 ; és potser el seu fill, però sense que se sàpiga amb certesa.[2]

Referències

modifica
  1. El 428, els reis sassànides de Pèrsia van abolir la reialesa a Armènia.
  2. 2,0 2,1 Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs.
  3. René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll.