Saint-Pierre (Martinica)

Saint-Pierre
Localització
	14° 44′ 35″ N, 61° 10′ 31″ O / 14.7431°N,61.1753°O
Estat	França
	;
Regió	Martinica
	;
Districte	Districte de Saint-Pierre (Martinica)
	;
Cantó	cantó de Saint-Pierre
Capital de	Districte de Saint-Pierre (Martinica) ; cantó de Saint-Pierre
Població humana
Població	4.088 (2021) (105,58 hab./km²)
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Fort-de-France ; unitat urbana de Saint-Pierre
Superfície	38,72 km²
Banyat per	Roxelane
Limita amb	Ajoupa-Bouillon ; Le Morne-Rouge ; Fonds-Saint-Denis ; Le Carbet ; Le Prêcheur
Creació	1635
Identificador descriptiu
Codi postal	97250
Lloc web	saintpierre-mq.fr

Saint-Pierre és un municipi francès, situat a la regió de Martinica. El 2009 tenia 4.632 habitants. Es troba a 31 km al nord de Fort-de-France, a la costa sud del Carib, a l'oest del mont Pelée.

La ciutat va ser fundada en 1635 per Pierre Belain d'Esnambuc. Va ser l'antiga capital comercial de Martinica fins a 1902, quan l'erupció del mont Pelée. Va acollir el Palau del Governador de 1635 a 1692, quan es va traslladar a Fort-de-France. Això significa que la ciutat de Saint-Pierre va ser oficialment la capital administrativa de Martinica el 1635-1692.

Demografia

Evolució demogràfica
1961	1967	1974	1982	1990	1999	2006
	6.559	6.180	5.438	5.007	4.439	4.581

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1943-1945	Charles Marques
1945-1962	Pierre-Paul Charles
1962-1977	Eugene-Pierre Charles
1977-1988	Jean Maurice
1988-2001	Louis-Pierre Charles
2001-	Raphaël Martine	RDM

Història

Els primers colons de Martinica s'instal·laren a Saint-Pierre el 1.635 i d'aquí van conquerir la resta de l'illa. Per evitar ser sotmesos al jou colonial, els darrers autòctons de Martinica, els kali'na, optaren pel suïcidi saltant des d'un penya-segat al nord de la ciutat, anomenat de la Tomba dels Caribs.

La ciutat es desenvolupà gràcies a la indústria sucrera i el comerç d'esclaus. Al port de Saint-Pierre hi arribaven vaixells i comerciants de tot el món. Anomenada la petita París, el París de les Illes, la Perla de les Antilles o la Venècia tropical, la ciutat va ser la capital, no sols econòmica sinó també cultural de totes les Antilles. En 1900 a Saint-Pierre, ca únic a la regió, hi havia una xarxa d'enllumenat elèctric urbà, un tramvia de cavalls, un teatre amb capacitat per a 800 persones, una cambra de comerç, un jardí botànic i port actiu.

El 8 de maig de 1902, després de l'erupció del Mont Pelée, un núvol de foc arrasà en uns segons tota la ciutat, matant 26.000 persones i destruint 40 vaixells al port. Un pres anomenat Cyparis, protegit pels murs gruixuts de la seva cel·la, va poder sobreviure a la catàstrofe. El sabater Léon Compère també va sobreviure, també protegit pels murs gruixuts.

La ciutat restà en cendres durant diverses dècades abans de ser reconstruïda a poc a poc (la Cambra de Comerç està actualment reconstruïda, una de les obres arquitectòniques més belles de l'illa).

La vila en ruïnes després l'erupció.

Personatges il·lustres

Enllaços externs

Fotos de Saint-Pierre.
Web oficial de Saint-Pierre. Arxivat 2007-06-25 a Wayback Machine.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saint-Pierre