Fort-de-France
Fort-de-France (en crioll antillà: Fodfwans) és una ciutat francesa situada en el departament d'ultramar de Martinica. Es coneix als seus habitants com Foyaleses.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | França | |||
Regió | Martinica | |||
Capital de | Martinica cantó de Fort-de-France-3 cantó de Fort-de-France-4 cantó de Fort-de-France-5 cantó de Fort-de-France-1 cantó de Fort-de-France-8 cantó de Fort-de-France-2 cantó de Fort-de-France-10 cantó de Fort-de-France-6 cantó de Fort-de-France-7 Districte de Fort-de-France cantó de Fort-de-France-9 zone de défense et de sécurité des Antilles (fr) | |||
Població humana | ||||
Població | 74.921 (2021) (1.694,66 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Fort-de-France unitat urbana de Fort-de-France | |||
Superfície | 44,21 km² | |||
Altitud | 0 m | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
• Alcalde | Didier Laguerre (2014–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 97203 i 97234 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | Belém (2011–) | |||
Lloc web | fortdefrance.fr | |||
Geografia
modificaÉs un municipi molt extens, ja que alguns dels seus barris (com Balata) es troben molt allunyats del centre de la localitat. La topografia és molt variada, es passa d'una zona plana enfront del mar a una zona molt muntanyosa a l'interior.
Història
modificaElecció del lloc
modificaMentre els caribes preferien el costat del vent (costa atlàntica), la implantació de colons francesos es desenvolupa des de 1635 en la zona protegida del vent (costa del Carib).
La presència francesa a l'illa s'inicia a Saint Pierre, quan es construeix el fort Saint-Pierre a la desembocadura del riu Roxelane. Però aviat els colons s'interessaran per "l'entrada de la major badia de l'illa", i construeixen un fort amb palissada al que criden Fort-Royal. En un context de conflictes amb els caribes, els holandesos i els anglesos, l'assentament de Fort Saint Louis mostra la seva importància a pesar de l'ambient insalubre de les zones pantanoses properes. Efectivament, la plaça és fàcil de defensar i està a l'abric de les tempestes, el que no succeïx en Saint-Pierre. Es decideix doncs construir una ciutat en Fort Saint Louis, també anomenat Fort-Royal, la pronunciació de la qual criolla donarà nom als seus habitants: foyalesos.
Desenvolupament de la ciutat i rivalitat amb Saint-Pierre
modificaNo obstant això, la decisió d'implantar una ciutat en un emplaçament tan hostil no va ser unànime. La mobilitat del sòl perjudicava la construcció i la proximitat de les zones pantanoses ocasionava forta mortalitat a causa de la malària. A més, diverses catàstrofes naturals o humanes destruïren la ciutat en diverses ocasions:
- L'11 de gener de 1839, un terratrèmol arrasa la ciutat.
- El 22 de juny de 1890, un gran incendi destruïx les tres quartes parts de la ciutat colonial, la pràctica totalitat de les 1.600 cases de fusta construïdes per a prevenir les conseqüències de futurs sismes, el mercat i la catedral.[1]
- El 18 d'agost de 1891, un cicló tropical s'abat sobre la ciutat i ocasiona més de 400 morts.[2]
Finalment Fort-de-France, ciutat administrativa i militar, sofreix la competència de Saint-Pierre, més poblada i més rica gràcies al comerç. Però també una catàstrofe natural consagrarà Fort-de-France en el seu paper de primera ciutat de l'illa: l'erupció del mont Pelée, que arrasa Saint-Pierre el 8 de maig de 1902.
L'erupció del mont Pelée consagrarà Fort-de-France com a ciutat de l'illa. Se sanejaren i construïren nous barris, proporcionant a la ciutat el seu actual aspecte. En quaranta anys, la població es triplicà, i passa de 16.000 en 1894 a més de 52.000 en 1936, i a 66.000 en 1946 per a arribar als 94.000 en 2003, el que és més del 40% dels habitants de l'illa.
Personatges il·lustres
modifica- Aimé Césaire: (1913-2008), alcalde de la ciutat entre 1951 i 2001, també un dels millors escriptors antillans i creador del concepte de negritud.
- Patrick Chamoiseau: (1953-), escriptor, Premi Goncourt de l'any 1992.
- Serge Letchimy: Alcalde de la ciutat.
- Frantz Fanon
Barris
modifica- Dillon
- Sainte-Thérèse
- Morne Pichevin
- Ravine-Bouillé
- Renéville
- Morne Calebasse
- Montgérald
- Volga
- Chateauboeuf
- Morne Morissot
- La Meynard
- Moutte
- Redoute
- Ravine-Vilaine
- Langelier-Bellevue
- Coridon
- Crozanville
- Terres-Sainville
- Trénelle
- Citron
- Ermitage
- Balata
- Tivoli
- La Médaille
- Godissard
- Floréal
- De Briant
- Des Rochers
- Didier
- Clairière
- Cluny
- Sainte-Catherine
- Bellevue
- Texaco
- Pointe des Nègres
- Rive Droite
Demografia
modifica1853 | 1867 | 1894 | 1901 | 1936 | 1954 | 1961 | 1967 | 1974 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
13 130 | 16 721 | 17 274 | 24 692 | 52 051 | 60 648 | 85 151 | 96 943 | 98 807 | 99 844 | 100 080 | 94 152 | 90 347 |
Des de 1967: Població sense dobles comptes |
Administració
modificaPeríode | Identitat | Partit |
---|---|---|
1883-1888 | Jules Fanfan | |
1888-1896 | Osman Duquesnay | Republicà |
1896-1900 | Henri Oudemar | |
1900-1907 | Victor Sévère | radical |
1907-1908 | Antoine SIger | radical |
1908-1919 | Victor Sévère | radical |
1919-1924 | Louis Saint-Cyr | |
1924-1941 | Victor Sévère | radical |
1941-1943 | Jean de Laguarigue | França de Vichy |
1943 | Étienne Montestruc | França de Vichy |
1943-1945 | Victor Sévère | radical |
1945-2001 | Aimé Césaire | PPM |
2001- | Serge Letchimy | PPM |
Agermanaments
modificaGaleria d'imatges
modifica-
Platja de Fort-de-France
-
Palau de les arts i les cultures.
-
Biblioteca Schoelcher.
-
CMAC Atrium, 6 rue Jacques Cazotte, 97200 Fort-de-France.
-
Teatre de Fort-de-France
-
El Pont del Canal Levassor
Referències
modifica- ↑ «of Jesus Christ of Latter-Day Saintsi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=Fort-de-France%201890%20fire%20cathedral&f=false A town destroyed» (en anglès). The Deseret weekly. Church of Jesus Christ of Latter-Day Saints, vol.41, 1800, p.119 [Consulta: 6 novembre 2011].
- ↑ Morgan, Peter. Fire mountain: how one man survived the world's worst volcanic disaster (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2004, p.18. ISBN 074756843X.