Fort-de-France

Fort-de-France
Localització
	14° 36′ 00″ N, 61° 04′ 00″ O / 14.6°N,61.0667°O
Estat	França
Regió	Martinica
Capital de	Martinica ; cantó de Fort-de-France-3 ; cantó de Fort-de-France-4 ; cantó de Fort-de-France-5 ; cantó de Fort-de-France-1 ; cantó de Fort-de-France-8 ; cantó de Fort-de-France-2 ; cantó de Fort-de-France-10 ; cantó de Fort-de-France-6 ; cantó de Fort-de-France-7 ; Districte de Fort-de-France ; cantó de Fort-de-France-9 ; zone de défense et de sécurité des Antilles (fr)
Població humana
Població	74.921 (2021) (1.694,66 hab./km²)
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Fort-de-France ; unitat urbana de Fort-de-France
Superfície	44,21 km²
Altitud	0 m
Limita amb	Fonds-Saint-Denis ; Saint-Joseph ; Le Lamentin ; Schœlcher
Organització política
• Alcalde	Didier Laguerre (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	97203 i 97234
Altres
Agermanament amb	Belém (2011–)
Lloc web	fortdefrance.fr

Fort-de-France (en crioll antillà: Fodfwans) és una ciutat francesa situada en el departament d'ultramar de Martinica. Es coneix als seus habitants com Foyaleses.

Geografia modifica

És un municipi molt extens, ja que alguns dels seus barris (com Balata) es troben molt allunyats del centre de la localitat. La topografia és molt variada, es passa d'una zona plana enfront del mar a una zona molt muntanyosa a l'interior.

Història modifica

Elecció del lloc modifica

Mentre els caribes preferien el costat del vent (costa atlàntica), la implantació de colons francesos es desenvolupa des de 1635 en la zona protegida del vent (costa del Carib).

La presència francesa a l'illa s'inicia a Saint Pierre, quan es construeix el fort Saint-Pierre a la desembocadura del riu Roxelane. Però aviat els colons s'interessaran per "l'entrada de la major badia de l'illa", i construeixen un fort amb palissada al que criden Fort-Royal. En un context de conflictes amb els caribes, els holandesos i els anglesos, l'assentament de Fort Saint Louis mostra la seva importància a pesar de l'ambient insalubre de les zones pantanoses properes. Efectivament, la plaça és fàcil de defensar i està a l'abric de les tempestes, el que no succeïx en Saint-Pierre. Es decideix doncs construir una ciutat en Fort Saint Louis, també anomenat Fort-Royal, la pronunciació de la qual criolla donarà nom als seus habitants: foyalesos.

Desenvolupament de la ciutat i rivalitat amb Saint-Pierre modifica

No obstant això, la decisió d'implantar una ciutat en un emplaçament tan hostil no va ser unànime. La mobilitat del sòl perjudicava la construcció i la proximitat de les zones pantanoses ocasionava forta mortalitat a causa de la malària. A més, diverses catàstrofes naturals o humanes destruïren la ciutat en diverses ocasions:

L'11 de gener de 1839, un terratrèmol arrasa la ciutat.
El 22 de juny de 1890, un gran incendi destruïx les tres quartes parts de la ciutat colonial, la pràctica totalitat de les 1.600 cases de fusta construïdes per a prevenir les conseqüències de futurs sismes, el mercat i la catedral.^[1]
El 18 d'agost de 1891, un cicló tropical s'abat sobre la ciutat i ocasiona més de 400 morts.^[2]

Finalment Fort-de-France, ciutat administrativa i militar, sofreix la competència de Saint-Pierre, més poblada i més rica gràcies al comerç. Però també una catàstrofe natural consagrarà Fort-de-France en el seu paper de primera ciutat de l'illa: l'erupció del mont Pelée, que arrasa Saint-Pierre el 8 de maig de 1902.

Fort-de-France en el segle xx modifica

L'erupció del mont Pelée consagrarà Fort-de-France com a ciutat de l'illa. Se sanejaren i construïren nous barris, proporcionant a la ciutat el seu actual aspecte. En quaranta anys, la població es triplicà, i passa de 16.000 en 1894 a més de 52.000 en 1936, i a 66.000 en 1946 per a arribar als 94.000 en 2003, el que és més del 40% dels habitants de l'illa.

Personatges il·lustres modifica

Aimé Césaire: (1913-2008), alcalde de la ciutat entre 1951 i 2001, també un dels millors escriptors antillans i creador del concepte de negritud.
Patrick Chamoiseau: (1953-), escriptor, Premi Goncourt de l'any 1992.
Serge Letchimy: Alcalde de la ciutat.
Frantz Fanon

Barris modifica

Dillon
Sainte-Thérèse
Morne Pichevin
Ravine-Bouillé
Renéville
Morne Calebasse
Montgérald
Volga
Chateauboeuf
Morne Morissot
La Meynard
Moutte
Redoute
Ravine-Vilaine
Langelier-Bellevue
Coridon
Crozanville
Terres-Sainville
Trénelle
Citron
Ermitage
Balata
Tivoli
La Médaille
Godissard
Floréal
De Briant
Des Rochers
Didier
Clairière
Cluny
Sainte-Catherine
Bellevue
Texaco
Pointe des Nègres
Rive Droite

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1853	1867	1894	1901	1936	1954	1961	1967	1974	1982	1990	1999	2006
13 130	16 721	17 274	24 692	52 051	60 648	85 151	96 943	98 807	99 844	100 080	94 152	90 347
Des de 1967: Població sense dobles comptes

Administració modifica

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1883-1888	Jules Fanfan
1888-1896	Osman Duquesnay	Republicà
1896-1900	Henri Oudemar
1900-1907	Victor Sévère	radical
1907-1908	Antoine SIger	radical
1908-1919	Victor Sévère	radical
1919-1924	Louis Saint-Cyr
1924-1941	Victor Sévère	radical
1941-1943	Jean de Laguarigue	França de Vichy
1943	Étienne Montestruc	França de Vichy
1943-1945	Victor Sévère	radical
1945-2001	Aimé Césaire	PPM
2001-	Serge Letchimy	PPM