Salvador Mestres

autor de còmics i il·lustrador

Salvador Mestres (Vilanova i la Geltrú, 3 de desembre de 1910 Barcelona, 2 de març de 1975), nom artístic de Salvador Mestres Palmeta, fou un autor de còmics i il·lustrador. Va dibuixar indistintament còmic d'humor o realista. Va treballar entre d'altres a les revistes TBO, Pulgarcito o En Patufet, així com en dibuixos animats col·laborant en pel·lícules dels anys quaranta com: El diablo oportuno, El mago de los sueños (1966) o La Isla Mágica.

Infotaula de personaSalvador Mestres
Biografia
Naixement3 desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1975 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAutor de còmics, director de cinema i animador Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0582339 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Salvador Mestres, va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1910. Va cursar estudis a la Escola de la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.[1] Va començar a treballar com a dibuixant a la revista, Vilanova Esportiva l'any 1926, quatre anys més tard va ser un dels fundadors amb l'humorista i escriptor Manuel Amat de la revista il·lustrada d'art i literatura Prisma, es va publicar fins a l'any 1936. En aquesta revista ell mateix i treballava com a dibuixant i il·lustrador.[2][3]

Posterior-ment va anar a viure a Barcelona on va treballar per les revistes; En Patufet, L’Esquitx, Tururut...!, La Rambla, Films Selectos, Mirador, Shirley Temple, Pulgarcito, Pocholo, i Aventuras entre d'altres. Per la revista TBO hi va començar a col·laborar el 1935 i ja no va deixar de col·laborar-hi fins a la seva mort. Una de les sèries que va crear per TBO va ser "La casita zancuda del profesor Ferguson", publicada a la dècada del 1960. El 1972 va dibuixar la sèrie "La familia Ulises", durant un període curt de temps entre els números dos mil i el dos mil vint-i-dos, el fet que el seu estil de dibuix fos molt diferent del seu creador Benejam va provocar les queixes dels lectors i va deixar de dibuixar-la.[4]

Els acudits esportius els va dibuixar per la revista esportiva, Xut! d'abans de la guerra civil i la revista editada en castellà que va substituir l'anterior després de la guerra, El Once. A l'època de la Segona República Espanyola, col·laborava al setmanari satíric i polític El Be Negre.[4]

No va deixar de dibuixar ni durant la Guerra Civil, creant la sèrie de ciència-ficció, Guerra en la Estratosfera (1937) a la revista de còmics Camaradas. Per aquesta revista també va dibuixar la sèrie, Aventuras de tres lanceros bengalíes (1937). El mateix any va crear retallables amb motius de l'exèrcit republicà.[5]

En el còmic d'aventures, va dibuixar les sèries: Las Grandes Aventuras (1935); Aventuras y emociones (1935-1936) de l'editorial El Gato Negro; El diablo negro(1948) i El Capitan Cobra (1948) d'Ediciones Hercules, entre d'altres. Algunes de les sèries de còmics de l'0est foren: Roy Sanders (1946) de l'editorial Grafidea i Black Bull (1954) de l'editorial Alas.[3]

El personatge “Maginet Pelacañas” va ser creat per Josep Maria Tarrasa, a Ràdio Tarragona i Salvador Mestres en va dibuixar l'adaptació al còmic el 1945.

Animació

Al món de l'animació s'inicia las anys trenta però es als anys quaranta dibuixant, coordinant i dirigint produccions d'animació, va treballar pels estudis Macián en el llargmetratge El mago de los sueños (1966) i per Hispano Grafic Films on entre d'altres a La Isla Mágica, El diablo oportuno i Pulgarcito. També va col·laborar en molts espots publicitaris.[5]

El personatge de Joan Milhomes, que mestres havia publicat a l'Esquitx, el suplement d'En Patufet, és la primera col·laboració d'animació que va fer entre el 1936 i el 1939 per l'empresa Hispano Gráfic Films dels germans Baguñà, se'n varen fer uns quatre o cinc curtmetratges.[1] A la postguerra, va continuar fent curtmetratges del mateix personatge castellanitzat el nom i passant a nomenar-se Juanito Milhombres. Entre el 1940 i el 1945 se'n varen fer un total de vuit curtmetratges, el primer en estrenar-se fou La isla mágica, realitzat per l'equip integrat per Josep Escobar, García Vilella, Joaquim Muntañola, Abadal, Antoni Batllori i Artur Moreno.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Salvador Mestres». Diccionari enciclopèdic del cinema a Catalunya. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Prisma : revista mensual il·lustrada d'art i literatura (1930-1936)». Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. [Consulta: 19 gener 2021].
  3. 3,0 3,1 Cepriá, Félix; Jordi Manzanares. «Salvador Mestres Palmeta» (en castellà). Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera, 2008. [Consulta: 19 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 Solà-Dachs, Lluís. «Algunos dibujantes poco conocidos de TBO» (en castellà). Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera, 21/I/2021. [Consulta: 19 gener 2021].
  5. 5,0 5,1 «Salvador Mestres». Fundació Gin. [Consulta: 21 gener 2021].