Sami de Ter

llengua Sami més oriental, propera a l'extinció

El Sami de Ter és la llengua Sami més oriental. Es parlava tradicionalment a la part nord-oriental de la Península de Kola, però actualment és una llengua amenaçada. L'any 2004, només quedaven 10 parlants, que el 2010 ja havien disminuït a 2.[1] Altres estimacions van comptar uns 30 parlants de Sami de Ter a l'oblast de Múrmansk, així com a Sant Petersburg, l'any 2007. L'edat mitjana dels parlants en aquella època era de 50 anys.[2]

Infotaula de llenguaSami de Ter
saa´mekiil / са̄мькӣлл
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2 (2010)[1]
Autòcton deóblast de Múrmansk Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Llengües Sami. El Sami de Ter correspon al número 9 del mapa.
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües sami
llengües sami orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaAlfabet llatí (històricament)
Alfabet ciríl·lic (actualment)
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sjt
Glottologters1235
Linguasphere41-AAB-bc Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesjt Modifica el valor a Wikidata
UNESCO416 Modifica el valor a Wikidata
IETFsjt Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3566 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

A finals del segle xix, hi hi havia sis pobles parlants de Sami de Ter a la part oriental de la península de Kola, amb una població total d'aproximadament 450 persones. L'any 2004 hi havia aproximadament 100 persones Sami d'ètnia Ter, de les quals dues persones d'edat avançada parlaven la llengua. La resta de la població ha canviat la seva llengua pel rus.[3]

El descens ràpid del número de parlants va ser causat per col·lectivització soviètica, durant la qual es va prohibir el seu ús a les escoles i a casa[cal citació] als anys 30, i el poble Sami de Ter més gran, Yokanga, va ser declarat "sense perspectiva" i es va forçar als seus habitants a traslladar-se a la base militar de Gremikha.[3]

Documentació

modifica

No hi ha cap material educatiu o institució que faci servir el Sami de Ter, i la llengua té una ortografia estàndard. La llengua no s'ha estudiat i documentat completament. Existeixen textos, enregistraments d'àudio i diccionaris per a propòsits lingüístics,[4][5] però no hi ha cap descripció gramatical disponible.

La primera documentació coneguda de les llengües Sami és un vocabulari curt del Sami de Ter recollit per l'explorador britànic Stephen Burrough el 1557 i publicat per Richard Hakluyt.[6]

Sistema d'escriptura

modifica

Als anys 30 es va desenvolupar un sistema d'escriptura per al Sami de Ter fent servir l'alfabet llatí i basat en el Sami de Skolt. Després de la Segona Guerra Mundial, es va canviar per un sistema que fa servir l'alfabet Ciríl·lic basat en el Sami de Kildin.[7]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Sámi Languages Disappearing Arxivat 2013-12-06 a Wayback Machine. Barents Observer
  2. Rießler, Michael; Wilbur, Joshua. «Documenting the Endangered Kola Saami Languages». A: Språk og språkforhold i Sápmi. Berlin, Germany: Nordeuropa-Institut, 2007, p. 40. ISBN 978-3-932406-26-3. 
  3. 3,0 3,1 Tiuraniemi Olli: "Anatoli Zaharov on maapallon ainoa turjansaamea puhuva mies", Kide 6 / 2004.
  4. Itkonen T. I.: "Koltan- ja kuolanlapin sanakirja", Helsinki: Société Finno-Ougrienne, 1958.
  5. Itkonen T. I.: "Koltan- ja kuolanlappalaisia satuja", 1931.Memoires de la Société Finno-Ougrienne 60
  6. Aikio Samuli: "Olbmot ovdal min - Sámiid historjá 1700-logu rádjái". Girjegiisá: Kárášjohka, 1992.
  7. «Ter Sami alphabet, pronunciation and language». Omniglot.com. [Consulta: 16 febrer 2018].