Sanatori de l'Esperit Sant

El Sanatori de l'Esperit Sant és un antic sanatori antituberculós de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Els edificis A i B estan protegits com a bé cultural d'interès local de manera individual. Actualment és l'Hospital de l'Esperit Sant, un hospital general concertat amb la Seguretat Social, localitzat en un nou edifici construït en un terreny adjacent a l'antic sanatori.

Infotaula d'edifici
Sanatori de l'Esperit Sant
247 Hospital de l'Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet).JPG
Pavelló B
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Alemany i Jové
ConstruccióXX (1922 i 1929)
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiSanta Coloma de Gramenet Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. del Sanatori
 41° 26′ 22″ N, 2° 12′ 47″ E / 41.439517°N,2.213048°E / 41.439517; 2.213048Coord.: 41° 26′ 22″ N, 2° 12′ 47″ E / 41.439517°N,2.213048°E / 41.439517; 2.213048
Format perHospital de l'Esperit Sant: Pavelló A
Hospital de l'Esperit Sant: Pavelló B Modifica el valor a Wikidata
BCIL
Data3-11-2009
IdentificadorIPAC: 45505 i IPAC: 45506

És un conjunt de dos edificis molt adaptats i ampliats que es comuniquen subterràniament: el pavelló A (1922) per a dones i el pavelló B (1929) per a homes. El pavelló B és més interessant malgrat les mutilacions: té planta baixa i tres pisos i es distribueix simètricament. Domina el turó del Puigfred, frontera natural entre Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona.[1]

Va ser inaugurat el 23 d'abril de 1917, per iniciativa del rector de la parròquia de Sant Adrià de Besòs, Mn. Josep Pons i Rabadà.[2] En la revolta del 1936, la CNT va prendre l'Hospital anomenant-lo Sanatori Maxim Gorki. En finalitzar la guerra va ser confiscat pel Patronat Nacional Antituberculós. En la dècada del 1970, una vegada controlada la tuberculosi amb antibiòtics, es va convertir en hospital general, gestionat per una fundació benèfica privada. L'any 2006 es van traslladar els serveis al nou hospital deixant de funcionar el centre de l'antic sanatori.[2]

Edifici AModifica

Es tracta d'un edifici a quatre vents constituït per un cos central de quatre plantes i dues ales laterals de planta baixa i dos plantes pis.[3] Es caracteritza per tenir unes grans finestres rectangulars a la planta pis i en arc de mig punt a la planta baixa. Les obertures estan emmarcades per maó ceràmic, així com les impostes i els angles o cantonades. La coberta que va ser modificada per l'ampliació de 1960, és plana i transitable.[3]

 
Edifici A

El pavelló A va ser construït l'any 1922 per acollir les dones malaltes de tuberculosi. En origen aquest pavelló era un volum principal de planta baixa i dos torres laterals, de dues i tres plantes respectivament. L'any 1960 es va ampliar amb l'afegit d'un nou cos destinat a escola d'infermeria. Actualment està previst que faci la funció de centre residencial sociosanitari per a gent gran.[3]

Edifici BModifica

Es tracta d'un edifici a quatre vents de planta baixa i tres plantes pis. Originalment era de composició simètrica però avui en dia li manca l'ala nord i això li dóna un aire d'edifici inacabat.[4] La façana és de totxo manual vist amb un sòcol de paredat o també maó vist amb línies de relleu. El conjunt presenta unes obertures rectangulars ritmades sobre la llinda de les quals antigament hi havia unes finestres amb arc. La façana sud presenta un gran portal en arc que dóna accés a l'interior. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Destaca el ràfec suportat per permòdols a la façana sud i els merlets que coronen la coberta.[4]

El pavelló B va ser construït l'any 1929 per acollir els homes malalts de tuberculosi. Es tractava originàriament d'un edifici en forma d'U que facilitava l'entrada de lluma a totes les zones. Disposava d'un soterrani, planta baixa i tres plantes pis amb pati central. L'edifici estava preparat per a separar, en planta baixa, els magatzems, els dispensaris, les sales de necròpsies i el dipòsit de cadàvers. El 1960 va patir reformes que en el seu cas no van ser tan importants com les del pavelló A.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanatori de l'Esperit Sant
  1. «Sanatori de l'Esperit Sant». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 «Història de l'hospital». Fundació Hospital de l'Esperit Sant. [Consulta: 27 abril 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sanatori de l'Esperit Sant». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Sanatori de l'Esperit Sant». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2018].