Sant Andreu de Llorona
Sant Andreu de Llorona, o Lliurona, és l'església parroquial del poble de Lliurona, al municipi d'Albanyà, si bé dins de l'antic terme extingit de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa, i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i edifici històric  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Alta Garrotxa | |||
| Construcció | XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Albanyà (Alt Empordà) | |||
| Localització | Veïnat de Lliurona. Albanyà (Alt Empordà) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17850 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Pere d'Albanyà) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Es tracta d'una construcció romànica del segle xi, una mica modificada pels afegits d'èpoques posteriors. És un edifici d'una sola nau amb el teulat sobrealçat; l'absis, que era semicircular, mirava a llevant però fou destruït per erigir en el seu lloc la sagristia. A migjorn hi ha tres finestres en arc de mig punt i una cornisa; la porta d'ingrés, amb arcs en gradació, descansa damunt d'una cornisa sostinguda per cartel·les, i el timpà està decorat amb un ornament floral de temps més avançats. En un dels costats s'alça una torre campanar, d'època posterior, de planta quadrada amb un arc de mig punt a cadascun dels seus costats.[1]
L'església de "Sancti Andrear de Loron" ja se cita l'any 1019 amb motiu de la donació feta pel bisbe Pere Roger en instituir-se la Canònica gironina. Anys després, l'església i els seus alous foren retinguts pel vescomte Miró fins que, l'any 1031, en produir-se la seva mort, en recuperà la possessió l'esmentada Canònica. El topònim del lloc, unit al nom del sant titular del temple, s'esmenta en el decurs del temps com a "Lorona" (1171), "Lerona" (1362) i "Llorona" (1691).[1]
Aquesta església tingué un valuós retaule obrat pel mestre Mates a mitjan segle XVI constituït per sis taules amb escenes de la vida i martiri de Sant Bartomeu. També l'any 1915 hi fou dipositada la Mare de Déu de la Paloma, una talla gòtica d'alabastre del segle XIV.[2] La imatge provenia de l'antic santuari de Sant Joan de Bossols, o de Baussols, destruït per un llamp aquell mateix any.
Tot aquest patrimoni artístic fou destruït ens ser incendiada l'església durant 1936, durant el primers temps de la Guerra Civil. [2]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Andreu de Llorona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Tremoleda, J. i Pujol, D.. La Mare de Déu del Mont. Cassà de la Selva: Editorial Gavarres, 2018, p. 39 - 40.