Clar d'Albi
Clar d'Albi o d'Aquitània (Nord d'Àfrica - Leitora, Gascunya, entre 95 i 420) fou el llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora. No hi ha cap prova històrica de la seva existència real i la seva història es basa exclusivament en llegendes. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Clarus Abans de segle V  Nord d'Àfrica |
| Mort | 95 dC ↔ 420 Leitora (França) |
| Sepultura | Catedral dels Saints-Gervais-et-Protais (Leitora, Gers) |
| Bisbe d'Albí | |
| | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Sant llegendari, d'existència dubtosa |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Leitora |
| Ocupació | prelat |
| bisbe, màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Festivitat | 1 de juny |
| Iconografia | Com a bisbe |
Llegenda
modificaLa tradició el fa natural del nord d'Àfrica, d'on hauria anat a Roma. Enviat a predicar a la Gàl·lia, va evangelitzar la regió del Tarn i s'establí a Albi, on fou bisbe. D'allí anà a la Gascunya i predicà a les Landes amb els sants Sever i Girond. Mentre predicava a Leitora (Gers, Gascunya) amb sant Babil, va refusar d'oferir sacrificis als déus pagans, per la qual cosa fou mort fora de les muralles, al lloc anomenat Saint-Clar, on s'erigí una creu commemorativa.
Les diverses tradicions assignen la seva vida a èpoques diferents, entre el 95 i el 420. En tot cas, la llegenda sembla que no correspon a un personatge real, i el bisbat d'Albi no començà a existir fins al segle v.
Veneració
modificaLa seva memòria es commemora l'1 de juliol. Les suposades relíquies del sant van ésser custodiades al temple edificat al lloc del martiri. Cap al segle ix, per protegir-les dels invasors, van ésser dutes a Santa Eulàlia de Bordeus, on foren fins a l'octubre de 1858. Llavors foren novament portades a Leitora, a la catedral dels Sants Gervasi i Protasi, on són avui dia.
Referències
modifica- Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints, per l'abat Godescard, traduït al francès per Alban Butler
