Sant Jaume de Mollerussa

Sant Jaume de Mollerussa és un monument del municipi de Mollerussa (Pla d'Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Sant Jaume de Mollerussa
Església de Sant Jaume (Mollerussa) 03.JPG
Dades
TipusEsglésia modifica
Característiques
Estil arquitectònicHistoricisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaPla d'Urgell
MunicipiMollerussa modifica
LocalitzacióC. Ferrer i Busquets. Mollerussa (Pla d'Urgell)
 41° 37′ 49″ N, 0° 53′ 37″ E / 41.63036°N,0.89368°E / 41.63036; 0.89368Coord.: 41° 37′ 49″ N, 0° 53′ 37″ E / 41.63036°N,0.89368°E / 41.63036; 0.89368
IPA
IdentificadorIPAC: 14804

DescripcióModifica

L'església parroquial de Mollerussa mostra a primera vista una clara influència italiana. Inspirada en la forma d'església basilical tradicional, consta de tres cossos principals: el central o part de l'església, el campanar (segueix el corrent italià de situar-lo als peus), independent de la part central, i un edifici de planta octogonal que, evidenciada la inspiració italiana tindria la funció de baptisteri (encara que mai l'ha tinguda).[1]

A tot el conjunt s'hi accedeix mitjançant una escalinata. El cos central presenta a la part inferior un atri porticat amb cinc arcades. Dins d'aquest hi ha tres portes, la central coronada per un frontó. La part superior de l'edifici central va decorada amb arcuacions que emmarquen els finestrals. El campanar segueix la decoració de les arcuacions i dels arcs cecs. Tot el conjunt és realitzat amb maó, material que l'hi dóna un aire de lleugeresa.[1]

L'interior de l'església, fou concebuda per l'arquitecte Isidre Puig i Boada, respon als principis clàssics de les basíliques italianes. Tres naus formen l'interior de l'església, amb la central més alta que les laterals, les quals s'obren a la nau central mitjançant set columnes (amb marcada èntasi) que, amb un capitell de fractura coríntia, suporten sis arcs de mig punt; A les parets laterals s'hi dibuixen, en forma de compartiments de retaule, unes capelletes que emparen les imatges dels sants i Verges venerats pels mollerussencs; aquestes són simètriques als arcs que separen les naus.[1]

La nau central, amb una diferència d'altura acusada respecte a les laterals, està formada per tres nivells; el primer nivell arriba fins a l'acabament dels arcs; el segon nivell neix amb un llistó i arriba fins al tercer, el qual està emmarcat per les finestres de mig punt que són l'única entrada de llum, a part dels rosetons del frontis.[1] El sostre de les naus, dividit per set registres que emmarquen estructures quadrades, cerca la imitació de l'enteixinat. A la nau central actualment no hi ha absis; modificat cap als volts de 1970 es va tancar amb la construcció del nou altar major; la part absidal va quedar amb funció de capella i sagristia. L'absis estava concebut en el seu sentit més estricte: mitja circumferència, de notables proporcions, tancat per l'altar; l'actual és una composició moderna basada en la barreja de la vidriera, el mosaic i la pintura; aquesta última disciplina, situada al timpà representa el Sant Sopar, l'autor del qual és en Gorgues Gou.[1]

L'interior de l'església dóna a l'espectador la sensació d'estar davant una basílica paleocristiana; l'àbsis és l'únic element que distorsiona el conjunt. Les columnes són de pedra picada i provenen del taller de picapedrer Sumalla, d'Arbeca, així com els capitells i els intradós dels arcs.[1]

HistòriaModifica

L'església va ser començada a principis de l'any 1950. El 14 de maig de 1957 l'obra arribava al primer nivell del campanar, el qual va ser coronat i, per tant tot l'edifici acabat el 6 de juny de 1958, encara que a l'interior es va continuar treballant.[1]

 
Antiga església de Sant Jaume, enderrocada a mitjan segle XX.

La zona que ocupa l'escalinata de l'església, juntament amb la carretera i part de la plaça de l'ajuntament, era el lloc ocupat per la Casa Forta o Castell, reconstruït al s.XVII aprofitant elements antics. Aquesta Casa Forta, tingué funcions d'ajuntament fins a l'any 1950 en què s'enderrocà per construir, en el seu lloc, l'església actual. L'any 1943, van començar els tràmits amb l'ajuntament per fer una permuta de solars per a la construcció d'una nova església i d'un nou ajuntament (aquest s'ubicà en el solar de l'antiga església, actual seu de l'ajuntament i plaça de l'ajuntament). La construcció del nou temple en el solar de l'antiga Casa Forta, va suposar una millora urbanística considerable, ja que comportà una alineació recta del camí reial o carretera nacional, car l'antiga construcció (casa forta) sobresortirà considerablement formant un queixal en l'alineació. Segons Rocafort, la primitiva església (ubicada en el lloc on ara hi ha l'ajuntament), fou beneïda el 31 d'octubre de 1897. Era d'una nau i fou destruïda durant la Guerra civil. Tenia una imatge de la Puríssima Concepció, obra de Josep Llimona (probablement hi havia hagut una església anterior a aquesta). La part que restà dempeus continuà el culte fins a la inauguració del nou temple.[1] El 1951, s'estava construït i el 1952 fou la inauguració i construcció de l'escalinata.[1]

El 1973 s'iniciaren les obres de la reforma del presbiteri per adaptar-lo a les noves disposicions litúrgiques. El projecte fou redactat per Antoni Gorgues.[1] El 1995 es féu la reforma de les escales laterals exterior i part del baptisteri. Obres fetes per l'església. Picà la pedra Fèlix Martín, picapedrer de La Floresta (Lleida)[1]

L'església arxiprestal apareix des del 1879 dins la diòcesi de Solsona. Fins aquesta data pertanyia a l'arxiprestat de Tàrrega i des del 1987 al de Mollerussa.[1]

CampanarModifica

El campanar és de base quadrada. Fa 40 metres d'alçada. Per a la seva construcció s'invertiren més de 100.000 totxos; 40.000 kg de ciment; 250 sacs de calç; 150 m³ de sorra i 1700 kg de ferro. El cost aproximat fou de 400.000 pessetes. Actualment les campanes que té són noves, fetes a la forenz A.B. Heilbronn (Alemanya). Es diuen Jaume (300kg); Mercè (400kg); Isidori (1200); Rossenda (600kg). Foren beneïdes el 8 de desembre de 1991 pel bisbe de Solsona.[1]

Sota la nau central, antigament hi havia el centre catòlic. Ara és ocupat per caritat i altres activitats.[1] De l'interior són de destacar la capella del santíssim, la talla de la Mare de Déu de Montserrat i la del Sant Crist, obres de Josep Martí Solé.[1] El presbiteri fou modificat el 1973.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Mollerussa
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 «Sant Jaume de Mollerussa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2013].