Robert de Molesme

monjoí, abat i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister
(S'ha redirigit des de: Sant Robert de Molesme)
Per a altres significats, vegeu «Sant Robert».

Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister. És venerat com a sant per l'església catòlica i ortodoxa.

Infotaula de personasant Robert de Molesme
Marienfeld Torhaus innen corr.jpg
Escultura a la façana de Marienfield (Renània del Nord-Wesfàlia)
Nom original(fr) Robert de Molesme Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1027 Modifica el valor a Wikidata
Troyes Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1111 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Molesme Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentParròquia de Molesme 
Abbot of Cîteaux (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo cristià Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins, cistercencs
sant
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització8 de gener de 1222 , Roma nomenat per Honori III
Festivitat17 d'abril
IconografiaHàbit cistercenc (blanc), o benedictí (negre), amb bàcul i una església a la mà; sovint, amb Esteve Harding i Alberic de Cîteaux
Patró deCistercencs

BiografiaModifica

Nascut vers el 1028 en una rica família de Xampanya, comença el seu noviciat als quinze anys a l'abadia benedictina de Saint-Pierre-la-Celle, de la qual serà prior. El 1069, és elegit abat de Saint-Michel-de-Tonnerre, a la diòcesi de Langres (Borgonya). El 1071, cansat de les intrigues dels monjos, deixa el seu càrrec i es retira a Saint-Pierre-la-Celle, la seva primera abadia.[1]

Poc després, els monjos anacoretes del bosc de Cellan, a la diòcesi de Langres, demanen al papa Gregori VII que Robert sigui el seu abat. El papa accepta i el 1075 envia Robert per fundar un monestir a Molesme, a la vall de Langres. Ràpidament, la casa atreu moltes donacions i s'enriqueix, però la disciplina es relaxa. Quan Robert intenta reinstaurar-la, els monjos es rebel·len contra ell. Robert va marxar-ne, i el prior Alberic de Cîteaux i el monjo Esteve Harding van marxar amb ell, fins que els altres monjos els cridaren i Alberic va tornar com a abat.[1] Robert i Esteve romangueren sols i Alberic, veient que a Molesme no hi podria dur a terme el seu ideal monàstic, va anar, amb vint-i-dos monjos més, a retrobar-los. Els tres van anar fins a Cîteaux, a la diòcesi de Chalon-sur-Saône, on el 1098 fundaren una comunitat amb una forma de vida diferent a la benedictina i que va ser l'origen de l'Orde Cistercenc: l'arquebisbe de Lió, llegat apostòlic, va concedir a Robert l'autorització per a fundar un nou orde.[1]

Mentrestant, els monjos de Molesme canviaren d'actitud i demanaren al papa que restaurés Robert com a abat de la seva casa; Robert tornà a Molesme, deixant com a abat de Cîteaux Alberic de Cîteaux.[1] Morí a Molesme el 17 d'abril de 1111.

La seva veneració fou autoritzada a l'abadia per Calixt II el 1220, i després estesa a la resta de la cristiandat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval (en català). Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 78,79. ISBN 9788416166220. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert de Molesme

Vegeu tambéModifica