Obre el menú principal

Sant Salvador de Vilanova d'Espoia

Sant Salvador de Vilanova d'Espoia és una església romànica construïda a mitjans del segle XII situada a Vilanova d'Espoia, una població de la Torre de Claramunt. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Sant Salvador de Vilanova d'Espoia
Sant Salvador de Vilanova d'Espoia.JPG
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 445 msnm
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
Municipila Torre de Claramunt
Localització Vilanova d'Espoia. La Torre de Claramunt (Anoia)
 41° 30′ 58″ N, 1° 39′ 15″ E / 41.516009°N,1.654071°E / 41.516009; 1.654071Coord.: 41° 30′ 58″ N, 1° 39′ 15″ E / 41.516009°N,1.654071°E / 41.516009; 1.654071
IPA
Identificador IPAC: 6063
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

És una típica construcció del romànic rural, amb pedra calcària. Té murs de mamposteria amb dues obertures, la porta a migdia amb dintell recte i una finestra al presbiteri. D'una sola nau. Coberta amb volta de canó, reforçada amb tres arcs faixons. Àbsida semiesfèrica. A l'exterior hi ha dos contraforts entre els quals cal situar la sagristia i la porta d'accés. Als peus de l'església hi ha el cor. El pis superior és molt posterior per a protegir la volta de les humitats. Té murs amb una coberta a dues aigües. Està adossada al cementiri i rectoria. Al mur oest hi ha un campanar de paret de dues campanes. En aquesta banda l'església s'uneix a una casa veïnal..[1]

L'edifici ha estat objecte de diverses reformes al llarg dels segles. Entre elles destaca el sobrealçament de tot l'edifici sense afectació de l'estructura interna anterior, d'aquesta manera es conserva la coberta de lloses de pedra original sota la teulada de teula aràbiga actual. Així mateix, el campanar de paret actual en va substituir un de quadrat, que a la vegada havia substituït el campanar original d'espadanya. Al segle XVII l'absis va ser fortificat amb l'obertura d'una sèrie d'espitlleres, i posteriorment al segle XVIII es va construir la sagristia.

HistòriaModifica

El primer document conservat que fa referència a l'església és un testament amb data de 1199, en ell es lleguen a l'església unes tovalles per l'altar.[2] La població de Vilanova d'Espoia va formar part del domini del castell de Claramunt des del segle X al segle XIV. Des del segle XV va estar en mans dels nobles de Camporrells fins al segle XVI quan va passar a estar sota el domini dels Foixà. L'església es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foxà (1568).Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; empreu l'estructura <ref name="Nom"> quan va ser declarada església parroquial independent de Vilanova d'Espoia i de la Serra. Complí també finalitats militars com ho demostren els murs d'intencionalitat defensiva.[1] Entre 1966 i 1982 l'edifici va ser totalment restaurat sota la direcció de l'arquitecte Bassegoda Nonell,[1] i gràcies a una sèrie de campanyes populars impulsades pel mossèn Josep Batlle, en col·laboració amb el Patronat dels Amics de Vilanova d'Espoia, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sant Salvador de Vilanova d'Espoia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
  2. «doc. 1.083». A: Arxiu Capitular de Barcelona. Libri Antiquitatum Sedis Barcinonensis, vol. 1 (en llatí), p. f. 369-369v [Consulta: 7 juliol 2010]. «et ecclesie de villa nova, unum super altare» 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Salvador de Vilanova d'Espoia  
  • Batlle Mauerer, José; Bassegoda Nonell, Juan. La Iglesia de San Salvador de Vilanova d'Espoia. Barcelona: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1967. 
  • Gavín, Josep M. Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà (vol.XVI). Barcelona: Arxiu Gabín, 1984, pàg. 201. ISBN 8485180143.