Obre el menú principal

Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del segle XI,[1] situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça.

Infotaula d'edifici
Santa Maria d'Alaó
Sopeira monasterio de Alaon.JPG
Façana principal del monestir
Dades
Tipus monestir i monument
Primera menció escrita 806
Consagració 8 de novembre de 1123
Característiques
Estat d'ús restaurat
Estil arquitectònic romànic llombard
Material utilitzat carreus
Construcció final del segle XI
Altitud 733 msnm
Ubicació geogràfica
Ribagorça
Sopeira
42° 19′ 05″ N, 0° 44′ 59″ E / 42.31813889°N,0.74972222°E / 42.31813889; 0.74972222Coord.: 42° 19′ 05″ N, 0° 44′ 59″ E / 42.31813889°N,0.74972222°E / 42.31813889; 0.74972222
Bé d'interès cultural
Data 3 juny 1931
Identificador RI-51-0000629
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0000629
Activitat
Diòcesi Bisbat de Barbastre-Montsó
Modifica les dades a Wikidata

La seva planta és basilical de tres naus i absis cilíndrics, amb arcuacions cegues, amb un campanar en torre quadrada de 4 pisos. La portalada és dovellada de mig punt amb arquivoltes. El monestir tenia un claustre del qual només resten alguns peus de les columnes originàries.

El seu estat és correcte i ha estat restaurat.[2]

HistòriaModifica

 
Absis de Santa Maria d'Alaó

Està documentat des del 806, quan el comte Bigó de Tolosa va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir de Santa Maria fundat en temps dels visigots, segurament al segle VI. Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d'Urgell. Fou destruït pels musulmans el 1006 i després va perdre el caràcter monàstic amb la reforma cluniacenca i, a finals del segle XI, va passar a dependre de Roda d'Isàvena.

El bisbe Ramon Dalmau va rellançar el monestir i en designà abat Bernat Adelm, monjo de Sant Victorià; va rebre l'impuls de l'orde benedictí, fou restaurat, adoptà el seu aspecte actual i fou consagrat per sant Ramon, bisbe de Roda, el 8 de novembre de 1123.[3] Llavors, va tenir el seu moment d'esplendor i va dominar sobre altres temples de la rodalia que, en molts casos, en segueixen la mateixa estètica. L'abat era quasi un bisbe i diputat del Regne d'Aragó, i assistia a corts en el novè lloc a la dreta. Un dels abats, Benet Latras, va morir mentre assistia a les corts l'11 de juny de 1682 i el seu cos incorrupte fou traslladat a la cripta: donà origen a la llegenda del Cos Sant (els castellans l'anomenen leyenda de Cosàn), que ajudava a un bon trajecte els caminants si se li tirava una moneda.

La vida monàstica va seguir fins al 1836 amb la desamortització de Mendizábal, i va passar a ser una simple església parroquial del poble de Sopeira. Les restes del Cos Sant foren cremades a l'inici de la Guerra civil, com també una talla romànica i altres coses de valor. El seu cartulari és una col·lecció molt important de documents (fins a 327), referents al monestir o dependències seves entre el 806 i el 1245.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria d'Alaó  
  1. Fitxa al Portal románico aragonés
  2. Torres, Núria «Art entre muntanyes». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 58. ISSN: 1695-2014.
  3. a la cripta figura en una la inscripció la data 16 de setembre però potser l'església es va consagrar abans d'acabar la tasca a l'edifici principal.